A la sortida de l’espectacle la valoració era unànime,
extraordinari, excel·lent. Un recital poètic ballant. Però la característica
enriquidora i espectacular rauia en l’agermanament de llenguatges i en la unitat
de missatges. Un espectacle d’una gran profunditat mística-cultural i una
demostració de com es construeix la globalitat. Els dansaires de Mollet van
donar una lliçó de la capacitat comunicativa i de convicció de la dansa i com
la llibetat d’expressió és definició d’un model de vida. L’espectacle estava dividit
en dues parts: A) CANT ESPIRITUAL, de Joan Maragall i B) SOM DANSA, DE LLEVANT
FINS A PONENT.
EL CANT ESPIRITUAL: escenografia senzilla però la coreografia
excel·lent. Amb una vestimenta blanca que recordava les vestals gregues,
traduides, elles i ells, sacerdoteses i sacerdots del segle XX, l’Esbart
Dansaire de Mollet creà una meditació d’una gran profunditat mística en la que
la música de Xavier Montsalvatge sublimava el poema de Joan Maragall, que des de
bon principi recordava “ si el món és tan formós, senyor, si es mira / amb la
pau vostra a dintre dels ulls nostres, / qué més ens podeu dar en una altra
vida?”. Els moviments acompassats i
lents volien dibuixar alló que els ulls veien reflectit mentre els cors
bategaven gaudint de la delícies de la pau. Veritablement una metàfora escenificada
amb moviments ansiosos d’eternitat per la seva lentitud contemplativa. Tots els
moviments, intel·ligentment pensats i coordinadament reproduits esdevenien un
símbol d’un somni de transcedència arribat el moment que es comentava “tot el
que veig se vos assembla en mi. / Dexeu-me creure, doncs, que sou aquí.” L’escenificació esdevinguè una traducció de la
intimitat humana que cerca la transcendència intuint la llum que li transporta.
SOM DANSA, DE LLEVANT FINS A PONENT: l’altra cara de la
medalla plena d’un gran humanisme que des de la realitat de la vida s’hi
endevinen camins com la dansa per regalar l’alegria a la humanitat. “És un clam
per la unitat de la llengua a través de la dansa”. Així com en la primera part
es defensava els drets d’un poble des de la religiositat, en la segona es feia
desde la dansa, llenguatge germà de la paraula. Una creació de com el globalisme
és possible des de l’individualisme, els dansaires de Mollet posaren davant dels
ulls dels assistents a travès de la dansa el pluralisme del català sense perdre
la unitat. La Franja de Ponent, l’Alguer, les Illes Balears, València i Tortosa,
identitats d’un tot, oferiren als i les ballarines del Vallès la creació escénica
d’una obra d’art amb tots els ingredients de bellesa i qualitat. En aquesta segona
part el moviment esdevinguè més actiu, més parlador per cloure amb un alegoria de
la immensitat de l’univers dansant al compàs de l’àliga real.
Un gran espectacle i sobre tot una extraordinària lliçó de la
transcendència de la vida que palesa la veritat físicament i psíquica. Matèria
i esperit indispensables per a la felicitat humana. Una excel·lent programació
del Teatre de Can Rajoler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada