Una obra teatral de Friedich Dürrenmatt ambientada en una població
de l’Europa Central que viu una història altament significativa. L’obra és
alliçonadora des de dues variants: a) la màscara dels actors i actrius i b) pel
missatge humà i social molt profund. Les màsc ares em van traslladar a dos mons distanciats en el temps però propers en
l’alliçonament. Les màscares al contrari d’allo que pugui semblar, no despersonalitzaven
ans el contrari universalitzaven els personatges, que podien pertànyer al món
grec o romà, a l’edat mitjana i a l’edat actual. Les persones, cadascuna amb la
seva singularitat desenvolupen la història, ja sigui local i universal. La diferència
de classes la crea el diner però també la cultura. Un element força important
en la comprensió de l’argument. Com també els capricis del diner i com avui
projecta i demà ensorra. Però, també amb el diner pel mig, hi ha en l’obra un problema solucionat
democràticament, influenciat pel diner, que posa sobre la taula la ética i la
moral de certes decissions humanes. En el cas, el problema té dues vessants en
la solució, o tres. La mort d’una persona imposada pel diner, al marge de la seva
culpabilitat, esdevindrà la sortida del poble de la pobresa. La finalitat
sembla bona, però ho és el mitjà. Embolica el problema el fet que la víctima ho
accepta com a pagament del mal causat, un mal obertament injust. Es decideix
per votació popular complir la voluntat de la persona donant del diner. La mort
és moneda de canvi per impartir justícia i més quan el culpable se n’ha
arrepentir? Qui pot condemnar a mort? La democràcia histórica aboleix aquesta
pena. Són culpables d’homicidi aquelles que voten el seu compliment? Personalment
penso que cap llei humana pot condemnar a mort lícitament a ningú. És
prendre-li el dret a l’esmena i al perdó. Teatralment no deixa de ser un truc
impactant. El Grup Quatre per quatre, que ens té habituats a les seves bones
representacions, una vegada més i en el Teatre Auditori palesà la qualitat
artística del seu elenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada