L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 29 de novembre del 2015

Amb música i joventut el país camina ferm...



Se celebren esdeveniments culturals que la seva sola presència és un missatge de futur. I aquesta realitat rep la seva força per la qualitat de les persones que li donen vida i el mitjà amb el que treballen. Conjugar música i joventut en un esdeveniment cultural suposa un esclat de llum que facilita l’arribada feliç del viatge. “OH HAPPY DAY” amb el lliurament del premi clogué el concurs de la tercera edició amb un programa ple de missatges. El més important, penso, que rau en la presència en l’esdeveniment de cloenda de tots els grups concursants. Un se n’enduria el premi però en el concurs hi eren tots. És més important ser-hi, que ser el primer. El guanyar o perdre quan hi ha jurats palesa molt de subjectivitat com ho demostraren els components del jurat al llarg del programa. La base del concurs era ser-hi. I a partir d’aquí competir amistosament per arribar el primer al cim. Tot un exemple del sentit global de la existència humana. El fet de participar tots en el programa de proclamació del guanyador porta un sentit implícit que en certa manera tots eren guanyadors. Una altra circumstància molt explícita ens la dóna l’actuació del jurat popular. 77.378 vots són molts vots que expressen el valor que els ciutadans li donen a la música en la configuració social. Un col·lectiu d’aquesta magnitud que expressa clarament la seva opinió defineix una força cultural de garantia del poble de Catalunya. Una porta oberta a l’esperança de ser. Un fet que m’ha fet pensar molt i enfortit la meva fe i esperança en el meu petit país és el nombre de corals i grups musicals bàsicament joves que viuen intensament la música. Era jo molt jove, no havia complert els vint anys, una locutora de ràdio de Vilanova i la Geltrú va dir-me, si tothom estimés la música el món seria molt millor. I aquest pensament m’acompanya sempre que escolto música i sobre tot quan els cantaires són joves. Visionant el programa de cloenda em deia a mi mateix: és impossible que amb aquesta joventut Catalunya no assoleixi els seus objectius. La música crea ambients de llibertat i de companyonia i basa la convivència en el respecte i l’amistat. Perdre fa mal, guanyar porta felicitat, però celebrar junts, com ho palesà TV3 en el seu programa, és demostració de la veritat de la globalització que convida a caminar junts. La bondat del concurs OH HAPPY DAY la definiren els deu grups concursants. La qualitat del guanyador es va veure magnificada per la de tots els participants. El concurs en la universalitat de la humanitat és una cèl·lula però el concurs amb la seva qualitat fa avançar. La convivència humana la configuren milers de grups, tenen tots ells qualitat i voluntat suficient per enriquir culturalment la convivència? Per què aquesta condició és bàsica per la pau. Vaig aplaudir el programa i em vaig sentir més en pau. Era feliç de caminar per construir el meu país, en companyia d’uns tan excel·lents creadors d’un ambient universal de llibertat i pau.

dilluns, 23 de novembre del 2015

Viure poèticament




Que la poesia és vida no és cap secret. Viure poèticament ho podria ser. Però quina seria la raó del secret? Per què viure poèticament no exigeix ser poeta d’elit, demana gaudir les essències de la poesia. I aquestes essències són definidores de la personalitat de cada ser humà. Una persona pot viure poèticament sense saber què és poesia. Senzillament perquè és ella la poesia. I ho és amb la senzillesa del seu tarannà. Porta la felicitat als ulls i els seus llavis deleixen petonejar. Sent la necessitat de comunicar la seva felicitat i, tal vegada, no sap ni escriure. Però existeixen éssers humans que sense pretensions de volades d’alta fama escriuen amb la seva sinceritat la poesia que viuen i la comuniquen. I fan sentir benestar al seu entorn. I és precisament aquesta felicitat que vaig tenir el plaer de conviure en el recital poètic del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès. Quinze amants de la poesia de Parets i el seu entorn van compartir a la Sala Basart una vetllada poètica amb  un grup d’amigues i amics de la poeta homenatjada, Fe Ferré Ferraté i són Antoni Barnils, Jaume Piquet, Trencadís de somnis M.Lluisa, Montse Cercós, Montse Pellicer, Imma Forment, Maria Rosa Blàzquez, Carme  Mitjavila, Josep Lleixà, Isabel Ribera, Albada Albaiges, Julia Badal i Manoly Naranjo.  Una tarda freda de tardor però càlida per la foguera poètica que alimentaven el prop de trenta recitadors de poemes propis i aliens, essent els protagonistes els de la poeta convidada. Aquest caliu va veure la seva flama més brillant encara amb la música que la Marina Serra amb el seu violí acompanyà poemes i recreà l’auditori amb un curt però intens concert. Música i poesia es donaven la mà i la convivència enriquia el seu cromatisme i el seu caliu conforme els amics de la poesia recitaven els poemes escollits. Personalment vaig sentir la força de la poesia per donar personalitat a un poble i un poble que gaudeix de persones poètiques, com les que configuraren el recital del mes de novembre, és un poble lliure i amb força i capacitat per demostrar al món la veritat de la seva identitat. La poesia fa més lliures a les persones i als seus pobles. Amb tota franquesa la convivència poètica dels membres del Niu d’Art de Parets amb els amics i amigues de Fe Ferré Ferraté em va fer més defensor de la llibertat de Catalunya. Viure poèticament és un model de vida independent.

dijous, 19 de novembre del 2015

La poesia a Parets del Vallès



Una llarga trajectòria li dóna, gairebé, carta de ciutadania, esdevenint patrimoni de la Vila. Eren els anys seixanta del segle passat quan un grup de persones, amants de la poesia, van iniciar l’organització de recitals que desembocà, uns anys més endavant, en la fundació del Niu d’Art Poètic , que enguany ha celebrat el vint-i-vuitè aniversari. Molts han estat els rapsodes catalans i espanyols que han desfilat pel Teatre de Can Rajoler, convertint-se amb la democràcia en promotora de la cultura catalana mitjançant la poesia. El Niu d’art allarga la mà a totes les llengües hispanes i del món que hi vulguin col·laborar, mantenint sempre la centralitat la llengua catalana. Complint els seus objectius cada més celebra un recital, obert a tots els rapsodes i recitadors de Parets,  del Vallès i de més enllà, en el que cada més s’homenatja un/a poeta català, de qui els participants reciten un poema. El mes d’octubre d’enguany, amb el canvi a la presidència, el Niu d’Art, no només continuarà la línia seguida fins a l’actualitat, sinó, que amb la col·laboració de tothom, procurarà millorar perquè Parets del Vallès senti encara més seu el Niu d’Art. I en aquesta línia en el recital del diumenge, dia 22 de novembre a les 18 h. a la Sala Basart, els amics i amigues de la poeta convidada li faran companyia i ompliran una segona part de l’acte amb els seus poemes. FE FERRÈ FERRATÈ és la poeta convidada, autora d’un llibre que tots els amics de la poesia es mereix que el llegeixin, titulat EN CLAU DE LLUNA i qui ho desitgi tindrà l’oportunitat de fer-li dedicar. L’acompanyaran, Antoni Barnils, Trencadís de somnis M. Lluïsa, Montse Cercós, Montse Pellicer, Imma Forment, Maria Rosa Blàzquez, Carme Mitjavila, Josep Lleixà, Isabel Ribera, Albada Albaiges, Julia Badal i Pau Civit. Tots i totes poetes i escriptors amb publicació de llibres de poesia. Aquest recital és un tast de la nova orientació del tarannà del Niu d’Art amb un desig de reunir a totes els amics de la poesia de Parets en les seves llengües d’origen, ja sigui Euskadi, Galitzia, Andalusia, València, Illes, i també llengües estrangeres que conviuen amb nosaltres, com per exemple, la romanesa i llengües africanes.. Convidem i desitgem que es posin en contacte amb el Niu d’Art Poètic  de Parets del Vallès.
Foto: Fe Ferrè Ferratè, recitant. 

dilluns, 16 de novembre del 2015

FE FERRÈ FERRATÈ,POETA CONVIDADA




El diumenge, 22 d’octubre de 2015, el Niu d’Art Poètic, de Parets del Vallès, en el seu recital mensual homenatge a la poeta catalana Fe Ferré Ferraté, que palesa la força de la creativitat femenina amb una poesia, que des d’els racons més impensables fa sorgir la riquesa interior de l’esperit humà. Metgessa, la seva poesia destil·la essències medicinals i basteix un embolcall emotiu d’una inspiració transcendent. El seu poemari EN CLAU DE LLUNA fou presentat pel Niu d’Art a la biblioteca de Cal Rajoler amb una entusiasta acceptació dels assistents. Els altres dos llibres ALQUÍMIA D’AIGUA i ALQUÍMIA DE FOC, que dissortadament encara no he llegit, juntament amb els poemes que publica  a les xarxes amb el nom ALQUÍMIA DE LA PARAULA, em porten a pensar en una poeta que ho és perquè la paraula és la millor medecina i la lectura de poemes esdevé una teràpia que reconfortant l’esperit incideix en el cos. En el recital que se celebrarà a Parets del Vallès l’acompanyaran amics i amigues poetes en una demostració de la riquesa cultural de Catalunya i fent un incís obligat, de la força de la poesia femenina. Els membres del Niu d’Art recitaran els poemes corresponents i en una segona part, la convidada i els seus amics i amigues aportaran a la atrobada, no només poemes, sinó amistat, simpatia i un camí de relacions poètiques, infinit, com infinita és la paraula.