El darrer poema de Manuel Sánchez-Villanueva Arroyo

Ens ha dit adéu amb el darrer poema que obre les portes a l’eternitat. Manuel Sànchez-Villanueva estimava la poesia i la vivia intensament. La seva veu modelava les imatges dibuixades amb paraules i esculpia les emocions amb la veu. Fou un rapsode important del Niu d’Art Poètic de Parets. Guanyar el premi era un valor afegit per què per a ell el més important era poder participar. La seva participació en la Festa de la Poesia del Niu d’art era per a ell també una festa de l’esperit, perquè un poema és l’anima de les persones que omple de felicitat l’entorn i fa viure aquella essència de la vida que no es pot explicar amb paraules. I Manuel Sànchez-Villanueva era un mestre en la rapsòdia que no només comunicava, sinò que emocionava i feia viure. Tretze anys l’escenari de Can Rajoler fou testimoni de la seva dedicació a la poesia, guanyant el premi en tres oportunitats i actuant de jurat en una d’elles. Manuel fou constant, agraït i una reconeixedor dels premis que s’atorgaven. De formació castellana i enamorat de la poesia hispana, dedicà una esforç d’agraït quan en el Concurs de Parets s’implantà recitar una poesia en català. I un dels tres guardons, l’assolí recitant també en català. Amant de la seva llengua, respectuós amb la del pais on vivia, la poesia era per a ell un missatge d’amistat i de bona convivència. La seva presència a la Festa de la Poesia de Parets ho palesava. Estic convençut que amb la seva mort esdevinguè un millor rapsode encara. Un rapsode que la transcendència l’ha col·locat en el millor dels escenaris i davant el millor jurat i el millor públic. Fins sempre, amic Manuel Sànchez-Villanueva Arroyo.