La poma
alena els desitjos del cor,
la seva
invitació primera es perd en la fondària del temps.
En el jardí,
destí de la humanitat.
el primer
t’estimo va ser una mossegada profètica,
No ets
aterna, li va dir a la parella,
el jardí que
veus no és el teu encara,
has de
guanyar-lo amb alegries i penes.
Una fulla va
protegir la font del desig.
Fa milions
d’anys que la poma desperta noves passions.
En el seu
esperit hi mostra punts suspensius,
convida a
conèixer qui mossegarà la poma.
La poma desperta
desitjos dels humans i dels seus pobles.
El primer
desig és ser,
es compleix
estimant.
Seguint
l’exemple de la poma del jardí del paradís,
Catalunya
mossega la poma del jardí que vol ser.
Catalunya ha
descobert el missatge dels punts suspensius…
estimo
perque vull ser un poble en el jardí del món.
La mossegada
amb alegries i penes m’hi porta.
El desig de
la poma en el cor de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada