L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

divendres, 11 de maig de 2018

Jo vaig fent camí…





                                 La immensitat del desert és  camí de llibertat,
                                 m’ensenya a ressistir els paranys,
                                 i, en alguns moments, em regala els dàtils i l’aigua d’un oasi.
                                 El desert no és el destí,
                                 el destí és ser tu i el teu poble.
                                 Avui camino ple d’esperança,
                                 no m’espanten les tormentes de sorra del desert,
                                 em conviden a lluitar,
                                 al final del camí  m’espera la llibertat.
                                 Avui, al meu poble i jo en ell,
                                 una tormenta ens dificulta el caminar,
                                 les tormentes són passatgeres,
                                 i la llum del sol facilita la caminada.
                                 El núbols s’esvaeixen,
                                 les aigües de les tormentes alimenten les fons,
                                 i la força de la vida
                                 triomfa i assoleix el seu destí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada