M’agrada la
companyia,
m’ajuda a
ser jo i entendre l’altre,
m’ensenya
que és estimar,
en la meva
solitud em diu que no estic sol.
No marxis i
em deixis sol,
ho sé m’has
dit que sempre serè al teu costat.
La companyia
del pensament
enforteig el
cor,
alena la
recerca de la veritat.
Te’n vas,
m’has estimat i encara m’estimes,
la llunyania
no és distància
quan l’amor
és l’espai de la vida.
Te’n vas, no
em deixes
m’has
ensenyat qué és la vera companyia.
L’amor no té
distàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada