L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dijous, 20 de setembre del 2018

El meu camí…




Sovint em sento en un desert,
desconcertat pregunto a l’atzar,
on és el meu camí?
Al desert, qui m’hi ha portat?
Tu, em respon el meu esperit,
el desert ets tu.
El teu programa de l’existència
rt diu que has de pensar,
no penses i et perds en el desert del silenci.
La natura és sàvia
obliga a ser tu per no perdre el camí.
El desert és  mà estesa,
el silenci és l’espai de pensament,
és generós i pedagog
il·lumina la teva ment,
veus la imatge del teu jo
i tornes al teu camí.
El teu jo, camí, és la teva vida.
El desert sempre  porta a un oasi d’esperança.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada