La mort convida
les llàgrimes a ser amor,
i del joc de
la vida en fa una vida eterna.
El joc
viscut en l’esport de l’handbol
és un foc
que crema
i amb la
pilota a les mans
l’amic
absent esperona la jugada,
Tu no el
veus però et parla en silenci
i, company,
el teu joc millora.
L’esport
aspira l’infinit,
com el
mestre desitja alumnes savis,
i l’handbol
del jugador absent
desperta en
la ment emocions d’intensitat infinita.
Un gol
segella la jugada,
una aturada
signa el valor dels companys,
l’absència
dels que han fet el darrer gol
omple el
palaus d’esport d’aplaudiments del bon joc.
Palau d’esport
de Granollers,
metèfora de
la pista del joc de la vida,
seu d’esportivitat
de dos jugadors amics,
la vida i la
mort,
els feu,
joves encara, jugadors de la pista eterna.
En el Palau
de la vida
la gent que
estima aplaudeix la vostra darrera jugada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada