L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

divendres, 12 d’octubre del 2018

La llibertat del meu poble




Ser lliure no és un caprici, és un dret i un deure.
El dret i el deure neixen en la dignitat de les persones.
Un poble mai serà lliure
Si els seus governants no són persones íntegres.
Tampoc ho serà si els ciutadans no són dignes.
Integritat del poder, dignitat del poble,
creadors de la imatge de convivència.
Pot esdevenir veritat la imatge
en una convivència amb diferències enemigues?
Catalunya em fa plorar,
no tots els catalans  som humans en dignitat.
Hi ha massa enemistat al carrer i al poder.
Les paraules no són de parlem-ne,
són monòlegs impotents sense fe, esperança i voluntat
en el bloc del sí i en el bloc del no.
És possible, poble meu, que el sí i el no dialoguin amb dignitat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada