L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimecres, 10 d’octubre del 2018

QUÈ EM DIU EL COR…?



Tota la nit l’ha embolcallat el silenci,
l’ha endinsat en la llar del foc volcànic de la llum
i a l’albada, les primeres llums del dia,
el silenci ha esdevingut veu universal.
Parlaven els mars i les muntanyes,
les plantes, els arbres i les flors,
parlaven els ocells, les serps i les feres
i una veu en diguè escolta què diu la natura.
Reia, plorava, saltava, ballava i cantava,
estrelles, sol i lluna
aplaudien els vendavals, les pluges i les tormentes,
i un arbre caigut, gemegava esperant la mà que l’aixequès,
La má l’aixecà, el xerracà, en feu estelles i  foc.
El seu fum des de la xemeneia dels humans
s’enlairava amb flaires d’agraïment,
en silenci clamava,
sóc esperit de la terra que els humans egoïstes
sacrifiquen, no estimen, només volen ser ells
i la terra respon enviant el seu esperit al cel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada