Cada nou dia
és una invitació a la vida,
un nou
naixement amb esperances de somriures,
i temors de
llàgrimes.
Somriures i
llàgrimes son companys de viatge
són el foc
de la farga on el ferrer modela la imatge.
Misteri de
la natura,
foc, ferrer
i matge són el meu jo.
Els
somriures són meus com les llàgrimes també
i el meu
cos, visibilitat de la imatge,
rep els cops
modeladors del martell de somriures i llàgrimes.
Grandesa del
ser humà,
la imatge
visible és matèria,
i la
matèria, mirall de la veritat global del ser.
La vida continúa
misteri d’un
ésser finit amb un futur infinit.
Un cop de
mall del ferrer
treballa la
imatge d’una petitesa de projecció infinita.
La projecció
divina
defineix la
grandesa humana,
és la joia i
l’esperança del meu jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada