El meu penyassegat em vol heroi

La mar, molts metres sota els meus peus,

brama tempestes el dia de la meva festa,

amenaça la meva cobardia i em vol salvatge,

com ella que desafia les roques del meu mirador.

Cada embestida de les ones és un crit,

sigues valent, non tinguis por,

el valor troba en el risc la seva dignitat.

Escolto el missatge de l’aigua del mar,

les ones no traeixen,

quan són braves encomanen força,

quan són manses aconsellen bondat,

braves o manses sempre són mar amic de la teva barca.

Baixa del penyasegat,

treu la teva barca a la sorra de la platja,

les caricies de l’aigua esdevindran el motor,

tu, mariner, remaràs amb l’amor.

Descobriràs un llenguatge nou de l’aigua,

aquell llenguatge que tant desitges i no trobes,

descobriràs que les ones són les paraules del teu jo,

i que tu ets la barca,

i els desitjos són els rems amb que et governes.

Assegut amb els peus penjats del penyasegat

et veus navegant en el teu mar saludant l’horitzó,

la teva veritat des d’ell et crida,

i la teva dignitat, espill de la llum del sol i de la lluna,

governa el teu cos, la teva nau,

que en tormentes i bonances

descobreix que la vida té el destí en l’horitzó infinit.

El penyassegat et convida a ser un heroi,

sigues valent, no tinguis por,

aixeca’t, vesteix el banyador, salta al mar,

tu ets la barca, la seva bruíxola t’allargarà la mà,

et menarà al futur mar que l’horitzó n’es el port.

No tinguis por, sigues valent,

un teu jo digne obeirà el rumb de la bruíxola de la veritat.