El món de la poesia en la globalitat humana hi exerceix, també
massa sovint des d’el silenci imposat, la pedagogia de la filosofia de la
convivència. La presència de la poesia activa positivament les relacions
humanes a tots nivells.És un factor imprescindible en el treball cultural
perquè motiva i remou els sentiments i encén el desig de tots els projectes.
Sortosament, aquesta presència, que és molt silenciada i desterrada, és més
efectiva que qualsevol altre poder i mitjançant les belles arts, la poesia, que
és art, desvetllen consciències i fa programar projectes. Disortadament aquesta
pedagogia és ignorada silenciant-la per la exigència del procès posat al servei
de la gran economia que s’autoproclama formadora de la convivència. Els
resultats, la pobresa mundial de la major part de la humanitat. Personalment
m’he preguntat i què puc fer o he de fer perdut en la immensitat de la
humanitat actual. Ser honest i digne. I la poesia m’alliçona i m’esperona. La
poesia desperta el desig de ser i fer realitat el que la teva ment et diu.
Científic, artista, poeta, industrial, comercial, educador, universitari,
polític, jutge, militar, policia o guardia civil, etc... Aquest despertar de la
poesia va acompanyat d’una norma que no és altre que totes aquestes possibles
activitats han d’estar al servei de la dignitat humana per damunt dels diners
que s’hi poden assolir. Part dels diners que s’hi guanyen s’han de posar al
servei de la humanitat. Malauradament, l’ordre social mundial de convivència ha
programat una altra filosofia recolzada en la riquesa. L’enemic és molt gran i
molt potent. La poesia només lluita amb l’arma de la creativitat. I el poder de
l’economia s’ha infiltrat en el món de la poesia per desviar la seva influència
i posar-la al servei de guanyar diners per sobre de enriquir culturalment a les
persones. El projecte del vermut poètic és un projecte que massa gent diu que
és una utopia, que no hi ha res a fer. I aquest és el greu pecat que dóna força
a la política mundial actual dirigida per la gran economia. Però si sense
defallir es guanyen encara que lentament, persones que les fa més dignes, la
humanitat serà un xic més digna en ella i la persona será més humanitat. Hi ha
la dita castellana de “quien mucho abarca poco aprieta” però si ningú no apreta
els progrès vers la dignitat humana cada dia serà més ineficaç. La poesia serà
eficaç estimant-la i l’estimarem si la coneixem i si descobrim la capacitat
creativa, també amb la paraula, que té la persona guanyarem cada dia un espai
més en la globalitat. Però no ens deixem enganyar per qui ens vol comprar i en
época electoral la compra del vot és un perill. El Niu d’art us convida al Vermut Poètic programat amb la col·laboració
de l’Impremta-llibreria FARRES i el
restaurant RIBAS DO SIL. Comerços del poble amb entitats culturals fent país.
Tothom hi és convidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada