Buscava escoltar batecs d’un cor que estima,
la llum,
la capsa amb els braços oberts,
no bategava.
Cap paraula de ben vinguda,
només silenci,
per què les persones no abracen les capses?
La llum va fer un tomb, se’n va anar,
tornà enrere pel flaire d’un alè.
La capsa amagava un misteri,
l’aire de la capsa i l’alè humà
jugaven a cuit i amagar amb els raigs de sol.
La llum es va sentir vida,
el seu alè, el de la capsa i el dels humans,
eren batecs del cor del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada