Coneixerà mai la humanitat la pau?
Les diferències milionàries
regalaran algún dia
petons universals d’amor?
Els colors de la pell esdevindran un dia imatge de
llibertat?
Quan la humanitat serà esclava de l’amor?
Els egoïsmes són arguments de guerra,
el diner és la seva força.
Serà la pobresa d’esperit motor solidari?
Les catifes vermelles del diner
dominen la cultura, l’art, el treball creant diferències.
La riquesa no agermana,
separa,
fa la guerra amb promeses falses de bones intencions.
El cor humà universal batega malalt d’amor de vida.
Arribarà a temps la medecina?
La medecina porta dos mil anys i escaig
en l’armari de l’amor.
On és el metge?
Clavat a la creu que espera ser despenjat.
És cert, ell ressuscità,
Però el Crist que és la humanitat
no pot baixar de la creu.
Arribarà el dia que els claus seran amor.
A l’horitzó s’hi endevina la llum.
La humanitat viurà en pau desprès del temps,
serà eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada