L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 17 d’octubre del 2021

CLAM DE LA TERRA




    Jo sóc terra, i he d'escoltar la seva veu,

    i em prohibeixen escoltar-la.

    La hipocresia se n'ha fet amo,

    la terra, em diuen, no et pertany, és nostra.

    I la terra no m`abandona,

    m'acompanya i m'ajuda a trencar les cadenes.

    La terra que jo sóc és germana de l'aigua i del vent,

    el seu esperit el foc, sovint, aixeca tormentes,

    volcans en la terra, temporals en l'aigua i fortes ventades,

    i el planeta ho accepta perquè són el clam de la seva veritat,

    el clam que mostra el camí vegetal, animal i també l'humà.

    No tothom l'enten aquest clam,

    és el clam de la vida global,

    una petita part de la humanitat no el vol, ni l'accepta,

    aixeca un altre clam, el de l'odi,

    l'odi que beneficia uns pocs i atormenta la majoria.

    La majoria intel·ligent i solidària,

    escolta el clam,

    té fe en les tomentes de terra, mar i aire,

    són arguments de pau per els humans.

    La natura és sàvia,

    sovint les seves totmentes són rebelions de llibertat,

    La llibertat dels humans,

    esperit del cosmos pels camins de la veritat.

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada