i li demana al fred somriures per escriure
poemes.
Les seves muses son estrelles
i l’escriptori una muntanya, un riu o també un
llac.
Sovint el poemari son capses de gel,
curulles de poemes escrits
amb plomes de fred.
La natura no tem el fred, l’estima.
Hivern, font d’inspiració mística de l’ésser
humà.
Fredor de fora provoca escalfors del cor,
lletres es mouen, formen paraules,
i amb elles la impremta hivernal
canta l’amor.
Un hivern feu l’amor patinant sobre un llac.
La nit freda allargà la ma a un dia de sol
i artistes del patí escrigueren poemes.
Plomes beuen tintes transparents
en tinters amb nom simbòlic de puc
i cada vers son traços d’uns patins
que escriuen sobre el paper glaçat, sentiments.
Dos grups juguen i es barallen per fer gols,
nois i noies,
escultures viuen en moviment,
dansen i ballen les músiques del vent;
petits atletes corren per ser els primers
i un patinador vingut del nord
captiva amb l’elegància de les gambades.
Un llac, el de Puigcerdà,
fou clínica del naixement d’un nou nadó esportiu,
el dia del seu bateig
pares i padrins li van posar de nom,
Club de Gel Puigcerdà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada