Vibracions d’aigua
juguen amb la roca d’un penyasegat.
Desitgen petons de la terra
i una abraçada de la llum del dia.
Braves les ones
anhelen l’encaixada amiga.
Només reben rebuig.
No perden la il·lusió,
les estrelles a la llum de la lluna
les esperonen,
la passió, els hi diuen, és l’èxit del festeig,
lluiteu.
Les ones, constans, fan dels atacs carícies,
la suavitat de l’aigua acaronant la roca,
ha convertit els anhels en petons.
Amb empentes i acaronaments
l’aigua continúa sent aigua.
En el penyasegat,
una dona i un home es petonegen
han viscut la passió,
i amb ella han viscut intensament l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada