L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 29 de maig del 2016

El camí



                        El camí

                                      Pensava em guiava una estrella;
un camí de giragonces
dibuixa la meva vida.
Sóc caminant estrellat.
Nits fosques i dies clars
jugaven a cuit i amagar.
Volia ser home de Déu
abans d’aprendre a ésser humà.
El fang desitja ser estrella
quan encara no sap estimar.
                                                          La llum és camí             
que porta de la terra al cel.

dissabte, 28 de maig del 2016

Glops eròtics der sospirs bíblics


Kit-book eidicions publicarà aquest més de juny el llibre quines contraportades presento, inspirat en el Càntic dels càntics. No tinc cap pretensió de donar lliçons sinò simplement de fer una interpretació de l'amor des de l'erotisme, inspirat curiosament sobre un llibre de la Bíblia. L'erotisme que és l'expressió física de l'amor sensible amb una tendència clarà de transcendència. Senzillament comprovar que l'esperit i la matèria, quan caminen de la mà conjuntament tenen una dimensió que converteix la natura en sobrenatura, el temps en eternitat. L'expressió més materialista de l'amor, que és també humana és de dimensions infinites.

divendres, 27 de maig del 2016

Recital poètic mes de maig, del Niu d'Art.


Imma Forment és un exemple de la poesia que viuen les persones treballadores de la pau. El seu llibre ARRAN DE MAR ens convida a un passeig en el que l'aire del mar ens acompanya i ens fa viure les emocions més íntimes que l'aigua alimenta en la interioritat de les persones. Són poemes més aviat curts, intensos, i molts d'ells sentències que de petits podrien haver escoltat de l'avi asseguts a l'escó de la bora de la llar de foc. Sentències íntimes, plenes d'essències de la natura, que alenen la il·lusió de ser un ciutadà del gran mar de la vida. Aquest llibre és la centralitat del recital del Niu d'art d'aquest mes de maig en el que la presència de la poeta li aportarà la gràcia femenina de les il·lusions que amb la seva poesia sap injectar en l'esperit dels seus lectors.

dilluns, 23 de maig del 2016

PRIMER CONGRÈS POÈTIC DE PARETS DEL VALLÈS



Poetes, elles i ells, amics i amigues de la poesia van viure intensament la jornada de promoció i celebració de la poesia. El Restaurant La Salut, de Parets, adequà acuradament a l’acte, el menjador de la grans solemnitats. Independentment del nombre d’assistents, que vorejaren la quarantena, se celebrava una solemnitat de la poesia. Aquella poesia que defineix i enriqueix la personalitat, que és viva i convida a la solidaritat i la pau.
La primera ponència desenvolupada per Jordi Dorca, sobre la solitud del poeta convidava a reflexionar sobre el verdader significat vital de la paraula poesia. La solitud del poeta pot ser una necessitat per a la seva creació i una realitat per la distància d’una part de la societat que no entén el perquè del fet de ser poeta i no troba en el seu interior aquesta qualitat amagada que no actúa. El debat conduit pel vici-president del Niu d’Art, organitzador de l’acte, Sr. Isidre Oller, fou intens, dens i una demostració de la realitat política que viu en l’actualitat Catalunya. Un curt recés per fumar un cigarret i fer un cafè i la segona ponència, sobre la veu de la dona en la poesia.

Les poetes, Fe Ferré Ferrater, Imma Forment i Maria Rosa Blàsquez feren una intensa i extensa exposició de la presència de la dona en la poesia des de la cultura grega anterior a Jesucrist, fins als nostres dies i donant un protagonisme merescut a la poesia catalana. Un treball enriquidor culturalment però a la vegada il·luminador d’un treball constant i coherent amb la psicologia femenina malgrat els obstacles que el masclisme col·locà a l’activitat creativa de les dones. Un exemple de creativitat en silenci però efectiu i present en la història. Una lectura de poemes escrits per les poetes seleccionades reforçava l’argumentació i l’acompanyament musical del guitarrista Rafel Sala hi aportava el valor afegit de la música que recreava el misticisme de la paraula. La ponència fou molt ben acceptada pels assistents a l’acte demostrant-ho amb un sentit aplaudiment i enriquidor debat.

Desprès d’un dinar de germanor amb un menú adequat a l’acte i molt ben servit pel Restaurant la Salut, la trobada poètica celebrà la segona part del programa amb un recital poètic a càrrec del grup Desperta Ferro. Joan Verdaguer, rapsode, amb la passió i l’entusiasme que el caracteritza feu gaudir al públic amb poemes de creació pròpia i amb d’altres escrits per grans poetes de la literatura catalana.

La música del seu amic i company Joan Cerezo contribuïa a crear aquell ambient poètic que el I Congrés Poètic de Parets del Vallès, organitzat pel Niu d’Art, desitjava que cada persona es feu seu perquè en l’interior de cada ser humà hi viu un poeta amagat i és necessari que es manifesti solidàriament sentint-se creador de la poesia que ha de ser una convivència en pau.

dissabte, 14 de maig del 2016

POESIA, ART I MÚSICA A ARTEMISIA


La Galeria d'ART, Artemisia, de les Franqueses del Vallès, desafiant un dia gris per la pluja, va viure una tarde cultural protagonitzada per la poesia, la pintura i la música. La trobada seguida per un grup d'amics de l'art i la cultura, estava centrada en els poemes del llibre ULLS DEL VENT PLOREN, una reflexió d'un gran fons humanista, sobre les pintures de Jesús Costa Biero, una verdadera filosofia social que converteix l'ull en el pensador crític que analitza situacions, accions que es pateixen en les diferents capes socials de la societat. Joan SaVila, amic de l'artista, descobreix el fil poètic de la vida.

L'autor del llibre, comentà la seva poesia, que busca la centralitat gloibal de les persones, que si senten curiositat estan en el bon camí per descobrir la sevsa capacitat poètica.
Marina Serra, de Parets del Vallès, violinista hi aportà a la vetllada el valor afegit de la música que ambientava la sala i convida a gaudir del llibre de poemkes que es cadascú. Alternant lectura i comentari del poema, la violinista de Parets del Vallès hi aportava aquell ambient que confirmava cop podria ser la societat si la cultura, amb el reforç de la poesia, la música i la pintura, veritablement integrades en el ser humà, en una convivència en pau i felicitat. 

Joan Sala Vila, autor dels poemes, conduia la  la lectura i el recital i convidava els assistents a participar i aportar les seves idees i com vivien les emocions de l'art. Una verdadera fraternitat viscuda intensament com hom palesava l'atenció i el silenci regnant en els diferents comentaris que es feien dels poemes i de les puntures.

Marina Serra amb el seu violí hi aportava aquella ambientació que nomès la música pot crear. La participació dels assistents demanà al poeta si les metàfores dels seus poemes eren buscades o que les escribia directament d'acord amb la seva inspiració. Curiosa pregunta que fou constestada amb tot sinceritat que afluia directament en el procès creatiu. Una segona pregunta volia conèixer la filosofia del poeta. La resposta fou concreta: eb el respecte al ser humà i en la serva integritat global, quan ell donava una imatge de la seva veritat i justícia. Una trobada emotiva, sentida i enriquidora per a tothom. L'art, poesia i música, base necessària en la definició de la persona.