EL CONTE DE LEAR

El grup d’adults dels Tallers d’ARSÈNIC amb el CONTE DE LEAR palesaren aquella capacitat creativa equilibrada de la idea i la passió per adaptar la tragèdia de Shakespeare EL REI LEAR a un format narratiu sense perdre el caràcter d’espectacle. Un treball de curs que per mèrits pot esdevenir protagonista en els teatres. Els actors i les actrius descobriren en l’art de narrar l’essència de la dramatùrgia. Amb una habilitat natural, viva, sintetitzaren en un espai de quaranta cinc minuts una tragèdia de cinc actes. Un repte,treballat, estudiat i realizat. La senzillesa de l’escenografia, en la que dominava el color negre i la naturalitat de la coreografia li donaven una nota de proximitat que facilitava el compartir amb els narradors del conte. Perquè presentaren la tragèdia en format de conte i els diferents seients dels i les protagonistes em recordaven els escons de la vora del foc  on avis i àvies explicaven contes i aquesta característica li donava un aire de màxima  credibilitat artística. Fer arribar al públic la problemàtica fatalista del rei Lear i el seu entorn amb un muntatge que sense perdre l’essència de l’espectacle es converteix en un conta contes amb un notable comportament lúdic denuncia fe en la persona, amor en el treball i esperança en el resultat. Tres condicions bàsiques per triomfar. Per altra banda aquest futur esperançador el feia més creïble la naturalitat i facilitat amb que els actors i les actrius intercanviaven personatges independentment de si es tractava d’homes o dones. Un exemple del que és la globalitat en el gènere humà. El teatre Ponent donant la mà a l’Espai de creació, ARSÈNIC, ha demostrat, una vegada més, la necessitat imprescindible del fet cultural, en el nostre cas la dramatúrgia, en la configuració de la convivència en els pobles. Però la característica més creativa que s’hi respirava era que el Conte de Lear generava vida.

 

BINOMI EXCEL·LENT DEL MILLOR TEATRE

Recordo que un dels anys de la Fira d’Entitats, Granollers, Capital del Teatre, fou el tema central. La història de la ciutat ens demostra la força que la dramatúrgia exercia culturalment tant pel nombre d’espais, com pel de grups. En els anys difícils del Franquisme un nom brillava amb llum pròpia, Gregori Resina, convertint la capital del Vallès Oriental en centre del millor teatre no oficial, no nomès de Catalunya sinó també de diferents indrets de la pell de  brau. El caliu d’aquest foc encara continua encès malgrat les galledes d’aigua que la pluja de les retalladles llença sobre la cultura. I esperem que no s’apagui i que les flames del seu foc esdevinguin altre vegada reclam del verdader teatre que neix del poble, aquest teatre que s’ha viscut la setmana del 23 al 29 de juny de 2014. I el Teatre Ponent n’ha estat el centre i Arsènic, espai de  creació artística, la forja dels quadres escènics, quadres de diferents edats formats pels alumnes dels tallers d’Arsènic, i tant els més petits com els més grans sense, oblidar els joves, han demostrat a bastament la qualitat artística que atesosren actualment però allò més important el futur esperançador per a tots aquells i aquelles que triin el teatre com activitat de la seva vida. He estat testimoni de dues representacions i he tingut intercanvis amb persones que han presenciat les altres i la coincidència no ha estat casual. Hi ha futur i la categoría teatral de Granollers continua viva. I en aquesta continuitat hi juguen un paper molt important les dues entitats que durant una setmana del mes de juny han  demostrat la qualitat artística, cultural, humana i social del teatre. Amb elles, sense oblidar els altres grups de la ciutat, Granollers tè assegurada la temporada dramatúrgica però és necessari també més implicació de la gent de la cultura, en particular, dels aficionats a la màgia de Talia i Melpómene. El Teatre Ponent, una excel·lent oferta de teatre, Arsènic, espai de creació artística, un extraordinari taller, forja de bons actors i actrius. Els aplaudiments viscuts en totes les representacions de la setmana ho palesen abastament.

 

Mercaders de Shakespeare

El desenvolupament de l’espectacle, ideat i treballat pel grup jove del Taller Arsènic, Mercaders de Shakespeare m’ha portat a pensar honestament que el grup podría molt be ser batejat amb el mateix títol, perquè van vendre extraodinàriament la dramatùrgia de l’escriptor anglès. Un recorregut de les joves actrius i dels joves actors per quatre títols sintetitzats amb quatre paraules, poder, ambició, venjança i amor, recordava el noms mítics de Macbeth, Hamlet, Otelo i Romeu i Julieta amb l’encert d’una coreografia instrumentada musicalment i cinèticament per aprofundir més en els missatges. Una nota, per a  mi excepcional, el to humorístic  des d’una crítica directa i lúdica amb l’efecte darrer de la  mort de tots els protagonistes. Un concepte de la vida, efímer, valorada per la intensitat. Amb moments d’una gran bellesa donava la impressió que la dansa li demanava el relleu a la paraula amb moviments corporals que robaven a l’abecedari les lletres per crear el missatge. La presència de la dramatúrgia shakesperiana no abandonà mai l’escena donant generosament la mà a la  creativitat d’uns joves del segle XXI que jugant amb les idees filaven emocions i amb termes de casa nostra feien puntes de coixí per ornament dels vestits del temps. I a fe que hi jugaven amb el temps d’ahir i d’avui coordinant els sentiments i emocions universals de la vida humana. L’ahir i l’avui es donaven la mà gràcies a la imaginació i al treball d’un grup de joves molt ben dirigits. Resumint, un espectacle en el que la tragèdia, el drama, la comèdia i fins i tot el sainet es complementaven pel saber fer, la gràcia, l’estudi i el treball d’un grup de joves del Taller Arsènic que la majoria d’ells i elles van rebre en el Teatre Ponent el bateig dramaturg amb la il·luminació dels aplaudiments del públic.

 

PLUJA DE MUSICALS

Una producció d’ARSÈNIC, espai de producció artística, presentada pel grup d’alumnes adults dels Tallers Arsènic. Un treball pedagògic d’inspiració musical amb cançons que triomfen o han triomfat a Europa i Amèrica i que ha evidenciat que l’art no és propietat de ningú sinò que és vida de tothom. Vuit dones, àvies algunes, mares altres i un xic més jove alguna i un noi jove li van donar a la vetllada un sentit artístic de la vida del dia a dia. Perquè la vida de cada persona és l’obra d’art més meravellosa de la natura. La gràcia de l’espectacle fou la peculiaritat de donar protagonisme a les individualitats amb cançons escollides, que si no fossin conegudes, podría suposar-se que habien estat creades exprofesso per cada participant. Però no només el ritme  musical i la lletra de la cançó si no també l’expressió corporal de cada actriu i actor que feien moure mans i peus amb la rúbrica de l’expressió facial. Per què era tota la persona que s’integrava en el seu treball independentment de la qualitat artística que en l’aspecte on veritablement es mereixien un excel·lent era en la il·lusió. Però a la vegada la individualitat s’immergia en la totalitat amb escenes participatives, ja fossin cantades, expressades corporalment o realitzant un  treball com estendre roba. Un muntatge senzill però artísticament vital que denuncia la qualitat pedagógica, psicológica i artística de l’equip tècnic responsable de desenvolupar la idea. Una manera senzilla i a la vegada entenedora de perquè la globalitat no és possible sense les individualitats. No es pot passar de llarg l’estreta col·laboració entre el Teatre Ponent i Arsènic, espai de creació artística. Un deu.

CONTES AMB SWING, cia Ventapochs.

Original la presentació i original la interpretació. Dos contes presents en les  ments de la majoria de les persones, explicats amb els llenguatges de la música, la dansa i la imaginació tecnológica, palesen possibilitats, culturalment enriquidores, de ser interpretats i explicats. L’escenografia esdevenia un diàleg constant amb el públic assistent per reviure emocions de l’ahir traduïdes al llenguatge d’avui. Molt potent la invitació a la lectura del bibliotecari que aconsegueix quelcom més que llegir els contes, aconsegueix reviure’ls, interpretar-los i poetitzar-los. Deliciosos els moviments de la Ventafocs rubricats amb expresions dels ulls i de la cara, expressions esdevingudes moviment amb una agilitat d’un vent que movia les fulles dels arbres acaronant i somrient. La coreografia del conte jugava a cuit i amagar amb la ballarina que trobava en la metáfora la riquesa del silenci apuntador de l’escena. La suavitat dels moviments de la Ventafocs obrí la porta a una altra coreografia en la que les vivències de Pinotxo precisaven col·laboracions interpretatives de la vida, des de la simplicitat d’una mirada a la complicitat de presències definidores de conceptes i situacions socials més complexes en una convivència. I no fou la paraula sinò la dansa i la música amb la complicitat  tecnológica el llenguatge d’un conte, que explicat a la vora del foc per un avi feia feliç al nét i a la néta. Tant en el conte de la Ventafocs com en el del Pinotxo uns finastrals traslúcids regalaven la llum interpretativa dels contes actuant imaginàriament de vivències recordatòries que inspiraven els moviments de la dansa i reclamaven els compassos de la música. La inspiració artística acompanyava en cada instant la capacitat interpretativa dels actors i de les actrius descobrint en cada moviment vivències d’ahir viscudes en les grades d’una teatre. Un espectacle poètic convertint contes d’infants en riquesa cultural de gent gran. Una vegada més el Teatre Ponent càtedra de la vida.

PROGRAMACIÓ FINS A FINALS DE JUNY

GRANOLLERS

Teatre Ponent, dia 21 i 22 a les 21 h.

CONTES AMB SWING

                             Dia 25 a les 21 h.

PLUJA DE MUSICALS, tallers ARSÈNIC

                              Dia 26 a les 21 h.        

LA DUALITE, tallers ARSÈNIC

                                Dia 27 a les 21 h.    

 MERCADERS DE SHAKESPEARE, tallers ARSÈNIC

                               Dia 28 a les 12 h.

DE QUÉ VA? DE FADES?  tallers ARSÈNIC

                                 Dia 28 a les 21 h.

3 RICARD, tallers ARSÈNIC

                                  Dia 29 a les 19 h.

EL CONTE DE LEAR, tallers ARSÈNIC

CANOVELLES

Teatre Can Palots, dia 29 a les 18 h.

COR MIXT DAMICS DE LA UNIÓ  I COR AMPACANTA, espectacle de música americana.

LLIÇÀ DE VALL

Casal social, dia 20 de juny a les 21’15 h.

EL REI BORNI,  de Marc Cretiuet.

DANSA D’AGOST, de Brian Friel

La companyia granollerina ACTE QUATRE ha acomiadat la temporada d’una obra de teatre que ha palesat, una vegada més, la qualitat dramàtica del grup vallesà. El teatre Ponent ha estat el marc adequat per un adèu que al mateix temps donava noves forces per tornar a començar. La vitalitat dels components del grup de Granollers desafia el temps i l’edat esdevè l’elogi de la juventud. Actrius i actors demostraren no nomès saber estar sinò alló més important viure l’acció dramàtica com si s’estès desenvolupant en aquell moment. Una total identificació amb els personatges creats per Brian Friel és el millor reconeixement que se li por atorgar als membres d’Acte Quatre. Una adequada distribució donava la impressió que el dramaturg al crear-los pensava en els actors vallesans. De l’espectacle em va captivar l’estructura, talment com si es tractès de la presentació pesebrística d’uns diorames vivents prèviament explicats pel mateix personatge en dues etapes diferents de la seva vida, de nen i de gran. Curiosament el protagonista era el, diem-ne, presentador, i quan ell parlava, l’acció s’aturava immobilitzada amb una llum més difuminada, convidant a l’espectador a cercar la manera de fer-se seva l’acció que continuarà l’espectacle. Una història amb personatges molt ben estudiats que de la diversitat en feien una forma de vida en la que s’hi dibuixaven les bondats i les misèries més significatives de la convivència. En el fons una denúncia social artísticament presentada amb la finalitat de parar esment en alló positiu que es vivia d’una manera un xic negativa, en una paraula la lliçó de la vida a través del contrast. Un bon comiat que ha estimulat el desig d’una nova activitat.

PROGRAMACIÓ DEL 13 AL 18 DE JUNY DE 2014-06-10

GRANOLLERS

Teatre Ponent, dies 13 i 14 a les 21 h.

RELATS DEL COR DE DIVENDRES NIT

                            Dia 15 a les 19 h.

EL MERCADER DE VENÈCIA, cia Catarsi Teatre

                            Dia 16 a les 19 h.

TOT JUGANT AMB SHAKESPEARE, escola de teatre ARSÈNIC

                             Dia 18 a les 21 h.

EL METGE A GARROTADES, Grup de joves de la Parròquia Sant Esteve.

 

Teatre-Auditori, dia 16 a les 19 h.

EL SOMN I DE BERNAT METGE, lectura dramatitzada amb Joan Pera i Ferran Frauca

Programació 7 i 8 de juny

GRANOLLERS

Teatre Ponent, dia 7 a les 21 i dia 8 a les 19 k

DANSA D’AGOST, cia Acte Quatre.

Expressions d’una Alemanya, cançons d’entreguerres, cia.LaLópez

El Teatre Ponent demostrà, una vegada més, la qualitat artística de la dramatúrgia catalana. Laura López, filla d’un jugador del BM Granollers Juli López Laorden, amb la seva actuació, va palesar abastament la capacitat esportiva del teatre per jugar el partit de la vida. Una actriu, preparada artísticament per jugar teatralment en Divisió d’Honor, va dissenyar i actualizar un espectacle  musical amb aquella dignitat de la juventut que convenç en el fons i en la forma. Raul Parera, al piano, esdevenia el company artístic del joc desenvolupat al teatre Ponent amb un muntatge inspirat en la dramatúrgia i la cançó alemanya, algunes de les interpretacions en  català, que li donava al moment aquella frescura que des de bon començament els dos protagonistes van injectar al públic amb una invitació a una funció de cabaret. Laura López va demostrar un ágil domini de l’escena i, a la vegada, un coneixement de la música i el seu temps traslladat a l’actual  i adaptació del personatge a l’ahir i a l’avui. Dissenyadora de l’espectacle, protagonista principal i conductora de l’obra, alternant la interpretació amb la presentació, esdevenint les dues condicions la definició del paper principal. Notable en el domini del llenguatge corporal, convertint el cos en un fidel company dialogant i modulant la veu als aires variants del temps, en els que l’amor demanava una modulació, la denúncia una altra i el joc aquella necessària per fer-ho passar be. Coreogràficament amb una ágil habilitat de demanar-li a la veu i al cos aquells tons i aquells moviments que s’endinsen, convencen i transformen. I escenogràficament la senzillesa era la signatura de la grandesa del missatge. Una grandesa que es fonia abraçant-se amb la definició de la persona. Una vegada més, el Teatre Ponent dóna la mà als actors i actrius de casa amb una de mostració del sentit que a Granollers té la dramatúrgia. I una crida: els aficionats del Teatre, que a Granollers són molts, per què no omplen cada cap de semana el Teatre Ponent? Quin paper hi ha de jugar, que potser no hi juga prou, la premsa escrita, la ràdio i la televisió en la difusió dels programes setmanals. La semana vinent, més dramatúrgia granollerina. S’omplirà el Teatre? Acabo felicitant als dos protagonistes i a la direcció. Endavant, Granollers necessita el teatre Ponent.