L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 19 de juliol del 2020

FOLLIA DE LA IMATGE



Els ulls han fet la foto,
penjada a l’exposició de la ment,
el cor esclata foll de desitjos.
El cervell envia missatges,
la natura regala colors.
Natura i jo es donen la mà,
la natura vol pau en la bellesa,
el jo reclama viure la passió del cor.
Bellesa, joia del sentiment,
desitja veritat de pensament,
El jo vol l’abraçada,
i la natura el joc de la il·lusió.
La vida humana és joc,
la natura estadi de la trobada.
Follia de la imatge,
enamorament del jo.

CONTINUAR PENSANT



La mirada és àngel de la ment,
assegut, passejant,
els ulls forneixen l’ànima d’il·lusions.
La ment pensa,
el cor batega,
la mirada busca desitjos.
Pensaments i sentiments,
fills de la mirada.
Pensant es troba el camí,
sentint s’assegura el caminar,
arribat a la llar
repòs, foto del jo global.
Pensar alimenta el jo.

divendres, 17 de juliol del 2020

NO EM CANSO DE CONTEMPLAR-TE



 La vida és una pantalla oberta,
els temps són instants que parlen.
Cada persona
és pantalla oberta a la mirada,
contemplada i escoltada,
aplaudida sovint, i, a vegades, xiulada.
El suport de les imatges,
la força de dignitat, amb la seva llum,
es reflexa en el goig de les mirades.
Genera felicitat la imatge de cada humà?
La feblesa d’una capsa de  cartró,
esdevé força del diàleg  de la imatge.
No em canso de contemplar-te,
missatge que els cosmos vol escoltar.
Esdevindrà veritat si cada persona és digna.

dijous, 16 de juliol del 2020

LA IMATGE, LA CARTA



La dignitat és segell d’amistat,
la imatge, la carta,
llegida per ulls enamorats,
curulls de desig de captar els batecs
del  missatge.
Llegir la carta és fer-la vida de la teva vida,
desvetlla somnis,
aplana els camins de l’amistat.
Tu ets la carta,
m’allarga la mà nerviosa,
m’omple els ulls de plaers,
i en el moment del silenci,
la carda recorda ser companya en la distància.
Tu truques a la porta del meu jo,
jo et miro els ulls curulls de records.
L’he llegida la carta,
només falta que el segell parli.

dimecres, 15 de juliol del 2020

LES CAPSES MISSATGERES ALLIÇONEN



Desplegar una capsa,
per respirar l’aire net del bosc,
el bosc ho desitja.
Les fulles dels arbres i les plantes,
dits que polsen les cordes del vent,
amb la seva música
l’arbre se sent persona.
La copa de l’arbre,
desitja amatent el diàleg còsmic,
humanitat i natura donant-se les mans.
La llum i la pluja li diuen al bosc
els humans són capses desplegades,
llegeix-les,
les seves paraules són les nostres,
les seves músiques, són les nostres,
el seu art, és l’art nostre,
encara hi ha humans que estimen el bosc.
El sol, l’aigua i l’aire,
a l’ombra d’un arbre,
canten amb els humans
l’himne universal  de l’amor còsmic.

dilluns, 13 de juliol del 2020

LA LLUM QUE ET VA TOCAR



Buscava escoltar batecs d’un cor que estima,
la llum,
la capsa amb els braços oberts,
no bategava.
Cap paraula de ben vinguda,
només silenci,
per què les persones no abracen les capses?
La llum va fer un tomb, se’n va anar,
tornà enrere pel flaire d’un alè.
La capsa amagava un misteri,
l’aire de la capsa i l’alè humà
jugaven a cuit i amagar amb els raigs de sol.
La llum es va sentir vida,
el seu alè, el de la capsa i el dels humans,
eren batecs del cor del món.

diumenge, 12 de juliol del 2020

PODER DE LA MENT



La dignitat de l’existència humana,
només la descobreix una ment blanca,
No s’escriu en pàgines de la història.
En una ment blanca
la veritat és la llum.
Escapa a moltes mirades,
és el cor qui encén llum en l’esperit.
Només una ment neta i blanca
sap llegir la veritat de la vida.
No tots els humanes són bons lectors.
Ments que no són blanques
es mouen en el negre de la mentida,
la paraula no és força de pau,
el seu argument és odi i guerra.
On són les ments blanques de la pau?
Només elles dignificaran la història.

QUÈ I QUI EM PERSGUEIX?



Pau interior perseguida,
anades i tornades,
caminades sense control,
quin cuc rossega la meva ment?
El cor em diu que no m’aturi,
els paisatges són abeuratges amargants,
mentre el dia a dia és martiri.
Què i qui em persegueix?
Un microbi, que els ulls no veuen,
amenaça de mort tots els humans.
misteris de l’existència,
buscava en les meves curses
medecina preventiva del meu ser.
La natura m’ha dit que soc jo.
Les plantes m’aplaudien al meu pas,
Ees ocells em regalaven les seves músiques,
una ensopegada m’obrí els ulls.
Fes un petó a la terra,
no tinguis por.
El virus m’ha ensenyat a ser jo.

divendres, 10 de juliol del 2020

INSTANT AVUI, TOTALITAT DEMÀ



Memòria,
museu del jo, tu i ell,
somni de capses de museu,
respira essències de flor.
Ahir, que alena el demà,
obrint els braços al blau del cosmos,
aspira perfum del mar de demà.
Racó mariner pintat de desig,
la memória recomana a la ment
el seu record,
que el llegeixi,
i al jo, tu i ell
que els instants de l’avui,
demà seran,
obra d’art infinita.

dijous, 9 de juliol del 2020

VEURE’T, DESIG D’ESTIMAR



La ment d’un artista de la vida,
sala d’exposicions de l’art del desig.
Amor, il·lusió creativa,
demana amb els ulls
presència i abraçada.
Obrir una carta,
obre la porta a l’ésser estimat,
perquè freturós hi truca.
La vida és temps curull de desitjos
esperant el carter d’il·lusions.
El paper escrit de la missiva,
foto metàfora d’una mirada amorosa,
miracle convertint-la
en la nostra foto.
Dues mirades al futur,
demanant esdevingui present infinit.
Et vull veure, cridava el cor dels amants,
la carta feu el miracle.
La història de la vida
galeria d’art del desig,
exposició permanent d’obres d’art del cor.

dimecres, 8 de juliol del 2020

FUGIDIDA



Fuig i perqué?
L’entorn l’ha fet presoner,
l’espai és la seva presó.
Sensació rara de ser,
esforç de trobar-se,
acompanyat pel silenci.
Topalls de vida són barrots,
entrebanquen els sentiments,
gambada persegueix passions,
el jo busca llibertat.
Veu de natura recorda,
La llibertat és jo,
no fugis,
ets presoner perquè no penses.

dimarts, 7 de juliol del 2020

ULLS I COR SÓN GERMANS



Les llàgrimes dels ulls,
taques en la pintura de la vida,
exigències del cor.
Silencis guardians,
controlen en el full blanc del jo
sensacions del cervell de color vermell.
Cor i ulls, pinzells exigents,
copien la cursa dels pensaments.
Desconcerta la història humana.
Petits descontrols,
gemecs de moments perduts,
il·lusions de voler ser més,
fugint.
Silencis, dolors, exigències,
urgència de no perdre el ser.
No podia deixar de mirar-te,
vida que et mous per ser.

diumenge, 5 de juliol del 2020

TENS RECORDS?



Entendre  sons del món,
no sempre és fácil.
Porten veritats difícils,
deformen l’oída,
escampen rumors d’incomprensió.
No és fàcil callar l’entorn,
ni quan afalaga, ni quan critica.
Veritats calladles
esperen el jo que les estimi,
aquel jo que sap que també és món.
Ambient canviant d’esperances,
acompanya arreu filosofia del cor.
Batecs de lliçons,
oída difuminant ensenyances,
història que en cada moment repeteix,
tens records,
el jo no és jo si no escolta paraules del món.

dissabte, 4 de juliol del 2020

EL BLANC ÉS CASA MEVA



Una vida blanca,
felicitat total difícil de gaudir.
Estic contenta,
una amistat em saluda
no entenc com m’ha descobert.
El silenci immers en art blanc
penetra la ment,
revoluciona els sentits,
la veritat és la meva advocada.
Emocions desconegudes,
procuren la meva companyia,
em miren,
dibuixen un intent de ximeneia,
lliure de fums,
visc la meva veritat.
El blanc és casa meva,
Els batecs del meu cor,
notes de la cançó d’amor de la vida.

divendres, 3 de juliol del 2020

VERITAT D’UN JO



Jo perdut en el món.
imatge del no,
humiliació d’un progrés d’il·lusió.
L’entorn desfigura,
una força aliena i desconeguda
ha fet del jo una bola de fum,
una pilota inofensiva que no entra en joc.
El jo es rebela,
Desig pasional el dilueix,
negror pulveritzada alena el color blanc,
rebelió, voluntat de ser.
Blancor de veritat del cosmos,
àngel de veritat,
integrant el negre del voler
il·lumina ulls del jo.
Descobreix intimitat d’infinit.

dimecres, 1 de juliol del 2020

RECERCA AMOROSA DE NIT



Tots els colors són germans,
s’estimen,
de nit, foscor , farga de l’esperit,
de dia, llum, taller de la veritat,
farga i taller generer amor.
Foscor, llaminera de llum,
pateix ferida d’agulla d’art d’estimar,
ferida de besada blanca, victòria passional.
Transparència blanca, raig de vida,
investiga secrets íntims de foscor.
Emocions desvetllades,
aplaudeixen incissiva visita;
respirs delerosos de farga noctura,
modelen figura d’l·lusió.
Foscor,catedral d’amor a la nit,
Llum, catedral d’amor a ple dia.