Desplegar una capsa,
per respirar l’aire net del bosc,
el bosc ho desitja.
Les fulles dels arbres i les plantes,
dits que polsen les cordes del vent,
amb la seva música
l’arbre se sent persona.
La copa de l’arbre,
desitja amatent el diàleg còsmic,
humanitat i natura donant-se les mans.
La llum i la pluja li diuen al bosc
els humans són capses desplegades,
llegeix-les,
les seves paraules són les nostres,
les seves músiques, són les nostres,
el seu art, és l’art nostre,
encara hi ha humans que estimen el bosc.
El sol, l’aigua i l’aire,
a l’ombra d’un arbre,
canten amb els humans
l’himne universal de l’amor còsmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada