L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 30 de setembre del 2018

TOTS SOM GERMANS




Octubre, confirmació d’una fe
la fe mou les muntanyes,
convida a pujar-hi per gaudir la flaire de la llibertat.
Jo crec en Deu i estimo la humanitat,
cada persona viu la seva vida amb la llei del seu cor.
cap autoritat pot prohibir-li,
la llibertat és transcendent, supera la temporalitat.
Només el jutge de la transceendència
pot demanar comptes i no els jutges humans.
L’horitzó de la vida de cada humà
té el seu propi horitzó, ser digne.
Creure o no creure no defineix la qualitat humana,
i Déu, en qui jo crec, ho ha programat així.
Un ateu pot ser humanament tan digne com un catòlic,
no oblidem que també és fill de Déu.
El poeta i escolapi aragonés, Joan Arolas, escriu en un poema:
“Dios escribe recto con renglones torcidos”.
Crist, fill de Déu, morí en creru com terrorista,
i la creu és l‘altar de la salvació del món.
Tots els humans som germans,
qué fan els poders perquè sigui veritat?
Dissortadament deshumanitzar.
Jo em quedo amb el missatge de Déu crucificat.
Amic, que no creus, caminem junts per la vida.
siguem germans, abracem-nos.

dissabte, 29 de setembre del 2018

No.




No, no t’acostis,
la teva mirada m’espanta,
les teves mans amenacen,
esl teu peus porten perill,
la teva imatge em fa por.
Qué vols de mí?

No en tinc cap, busco un amic.
Escolta’m al menys i no t’envagis.
els meus ulls només estan tristos,
les meves mans no saben saludar,
els meus peus sempre s’entrebanquen
i la meva imatge fa anys que no té pares.

-T’escolto, què vols?
-Que m’ensenyis qué és estimar.
Com ho sabrè si estimo?
-Has començat a fer-ho. Parles.
-Així, he començat a fer amics?
-Sí, somriu, aixuga els teus ulls,
allarga’m les teves mans
i abraça’m.
-He trobat un amic.
Gràcies, has obert el camí de la meva felicitat.

-Me n’anava perquè em feies por.
M’has demanat que t’escoltès i m’has convençut.
Parlar és la base de la felicitat.
Una abraçada, amic, fins la propera trobada.


divendres, 28 de setembre del 2018

CATALUNYA EL MEU AMOR



“Desvetlla’t, tramuntana, / vine migjorn / bufa sobre el meu jardí / i que s’escampin els teus perfums / que entri el meu estimat al seu jardí / per assaborir-ne els fruits saborosos” (Càntic dels càntics,IV,16)

Sento veus a la porta de casa,
preparat pel passeig de bon matí
i quan començo la caminada
una veu a cada orella em dóna el mateix missatge.
Catalunya, la teva estimada t’espera.
sobre el seu llit d’enamorada somriu perquè recorda
les teves paraules d’un amor de bogeria.
Que n’ets de bella estimada, li deies,
els teus ulls són coloms  del meu desig,
la teva cabellera, les delícies del meu rostre,
les teves dents m’ensenyen a menjar l’amor,
els teus llavis pinten cors en les meves galtes,
i el teu coll m’ajuda a fer el cim de la passió.
Els teus, pits, font de vida dels teus fills i filles
regalen l’aliment  per conviure en llibertat.
La teva bellesa, al cim de Montserrat,
Catalunya, em deia, viu amb tu i en tu
no em deixis amor meu,
tu i els teus gemans i germanes sereu lliures,
la vostra esposa i mare serà independent.

dijous, 27 de setembre del 2018

Moments poètics en el jardí de les xarxes


 Internet entre moltes passejades convida a la poètica que transforma la història dels mals moments en una felicitat entre flors en  el bonic jardí de la humanitat humil i creïble. I en aquest jardì les parcel·les han estat LITERATURA D’INSOMNI i FACEBOOK. La sinceritat poètica mena per camins de mar i terra per gaudir de la llum, de la primavera i de l’amor, poemes en l’espai escrits per les estrelles inspiradores dels humans. ISRAEL CLARÀ, escriu a LITERATURA D’INSOMNI: ”En el crepuscle / de Cadaquès recorda / la llum dels cignes / a ritme d’Albinoni./ Dalí també els enyora”. Els batecs del cor dels humans, poetes, artistes, músics i poble alenen la vida i la convivència esdevé més feliç. I ho esdevé perquè sempre l’amor s’hi fa present com a LITERATURA D’INSOMNI ho publica NÚRIA RICOMÀ. “Porpres i rosats proclamen / primavera en plena tardor / com aquest teu bell batec / empeny el vell desig d’amor” Sempre és primavera quan es tracta d’estimar, com sempre s’enyora quan es desitja ser art. Però les relacions humanes no sempre poden gaudir del seu desig perquè la teva vida la mena la natura per  indrets d’humilitat i la grandesa la dóna la senzillesa perquè l’infinit està en l’amor i en la bellesa d’una flor, com el meu amic BEP D’UTXÍ ho expressa en aquest breu poema: “Sols et vaig poder regalar una flor de baladre / quan t’haguès volgut oferir un palau de marbre”. Senzillament si volem ser grans hem de ser humils i estimar la natura i la humanitat.

Un lliri i un pomer (Una lliçó del Càntic dels càntincs)

                                                   (Els meus pares a qui dedico el poema)


La mirada de dos enamorats
comunica al món la veritat de l’amor.
Com és ella i com és ell
és un missatge universal de la pau.
La bellesa del lliri entre les altres flors
alena el desig d’abraçar l’estimada.
La simpatia d’un pomer al bell mig del bosch
defineix el lliurament de l’estimat.
La dona és el lliri en el jardí de la vida,
bellesa  de la seva imatge.
L’home per simpatia de l’arbre i la dolçor del seu fruit
esdevé iman que atrau amb la força d’estimar.
La bellesa és amor,
la simpatia és amor,
bellesa i simpatia configuren la vida i la història.
Ho desitja a la humanitat la natura.

dimecres, 26 de setembre del 2018

Instants poètic del matí, 26-09-2018


Les pàgines poètiques d’internet són un jardí de flors i la seva flaire acompanya els poetes quan s’endinsen en el mar de la vida, s’embolcallen amb els llenbçoils dels somnis i s’enamoren de les belleses dels humans. El silenci, la lluna, el vent i el mar creen moments de felicitat interior com una música que convida a la reflexió íntima del ser. A LA NIT DEL POETA, Israel Clarà, poeta i editor, ens convida a escoltar el missatge de la lluna, missatge musical amarat pel silenci d’un somni. “Escolta el tacte / marítim de la lluna,/ aquells aarpegis / ondulants que irradien / el silenci del somni”. La lluna enamorada del mar que és cada persona.
Diez F.Javier, a LETRAS_SENTIMIENTOS se sent atret per la flaire que regala la flor humana en el contacte amb la seva pell fins el punt que levita com el vent sobre l’estimada omplint-la de carícies amb la ssimpatia de l’aire i la flaire és tan potent que la vol dintre seu bebent-se-la signant la intimitat. “Beberé ambrosía,/ imaginando el nèctar de su piel./ Levitarè sobre ella,/como el viento acarícia su rostro”.
I en LITERATURA D’INSOMNI,  Núria Ricomà, ens transporta a imaginar-nos un mar transparent, imatge de la nostra persona, que tan poten tés el missatge del cor que s’oposa a gtot intent de sentir-se abandonat. L’amor el defensa fins i tot amb el recurs de la força. “Si transparenté s el mar / cristal·lí és el teu batec, que m’arrossega amb tu/ engtre escumes i petons”.
La poesia és el llenguatge que no abandona mai a la persona que estima. Viure poèticament és estimar la vida.

El meu pensament és lliure com la passió



Coordinar idees i passions
palesa llibertat i vida,
ser lliure és ser ddiferent
i quan l’amor n’esdevé suport
la veritat alena la humanitat.
El pensament de cada humà,
veritat digna,
juga el joc de la vida amb els altres
i entre errades i encerts
el partit es guanya.
La vida humana imatge d’una altra vida divina.
La riquesa de la vida humana
es reflecteix en cada troç del mirall trencat,
cada troç és mirall,
com cada ser humà és vida.
Els pensaments del meu jo
són reflexes de la humanitat.
La llibertat juga en cada troç de mirall,
i el joc és vida
i quan la vida és amor, és també veritat.

dimarts, 25 de setembre del 2018

Moments poètics pel matí


El silenci de la nit acarona les passions, les amanyaga, les alimenta perquè a l’albada quan el sol ens ompli de llum visquin els somnis de la nit i amb les seves il·lusions l’èsser humà gaudeixi la plenitud del nou dia afalagat per les alegries i encoratjat per les penes que el conviden a pensar en ell. Imma Forment ha saludat de matinada amb un poema en que les paraules allarguen la mà curulles de passió íntima acaronada la nit. “Les paraules / que no es diuen,/ a la nit dansen / fent poemes / que s’esvaeixen al matí.” Omplen l’entorn, esdevenen l’àmbit de la vida i l’amor que porta el seu missatge és company de viatge. Bep d’Utxí, amb un poema VOLA, rubrica el pensament i la seva poesia esdevé una empenta amiga i amorosa perquè en cap moment el desànim t’aclapari i totes les teves activitats palesin la teva dignitat. “Que cap llast, ni cap barrera / ni res, ni ningú t’ofusquin el ser tu.” I perquè esdevinguis la teva veritat t’aconsella “obre el gavial, desplega les ales… vola”. Volar és la gran acció de la llibertat, sol en la immensitat del blau  essent una estrella més de l’amor. I aquest volar silenciós i nocturn t’agombola en el misteri del record amorós del somni en la millor companyia. “He dormit dins el teu somni / envoltat de perfum de tu./ He dormit dins el teu somni / clossos els ulls, nu”. I la veritat del somni m’ha endinsat en la realitat humana de la meva nuesa, perquè  sóc el meu jo en tu.

Per què?



Cada instant és una pregunta,
espera la resposta de la vida,
de la teva, no la dels altres.
Les escoltes les preguntes?
De bon matí quan et lleves,
quina resposta espera el nou dia?
La tens? O no et preocupa la pregunta?
A l’albada, la llum t’ha fet una pregunta?
Al vespre, a l’anar a dormir qué li diràs?
El teu jo serà més ric o més pobre?
Si només et preocupen els diners,
seràs més pobre
si et precupa més la dignitat teva i dels altres
seràs més ric.
La pregunta de cada instant del dia,
què vols ser pobre o  ric?
La meva resposta
pobre en indignitat i ric en dignitat.

dilluns, 24 de setembre del 2018

L’amor crema a les mans i al cor



La mort convida les llàgrimes a ser amor,
i del joc de la vida en fa una vida eterna.
El joc viscut en l’esport de l’handbol
és un foc que crema
i amb la pilota a les mans
l’amic absent esperona la jugada,
Tu no el veus però et parla en silenci
i, company, el teu joc millora.
L’esport aspira l’infinit,
com el mestre desitja alumnes savis,
i l’handbol del jugador absent
desperta en la ment emocions d’intensitat infinita.
Un gol segella la jugada,
una aturada signa el valor dels companys,
l’absència dels que han fet el darrer gol
omple el palaus d’esport d’aplaudiments del bon joc.
Palau d’esport de Granollers,
metèfora de la pista del joc de la vida,
seu d’esportivitat de dos jugadors amics,
la vida i la mort,
els feu, joves encara, jugadors de la pista eterna.
En el Palau de la vida
la gent que estima aplaudeix la vostra darrera jugada.















diumenge, 23 de setembre del 2018

EL NIU D’ART DE PARETS FENT POESIA FA PAÍS


El recital del més de setembre de 2018 fou uns dels ambients poètics que feren gaudir amb més intensitat i felicitat el meu cor. Una convivència poèticament plena d’humanisme, la viscuda a la Sala Serra de la Cooperativa. Un recital amb projecció de futur, essent la poeta convidada nascuda a la India. Un dels seus poemes comença amb aquests versos :”Si puc, il·luminarè el món / vestiré de flors la tristesa /esmentarè la melodía / cantada, ballada, escrita / estesa en el marbre de la bogeria.” Senzillament la capacitat de la poesia viscuda interiorment. El Niu d’art en el recital d’aquest setembre amb una bona resposta humana amb presències de la població i d’amics de la poesia arribats d’altres indrets, que també la feren viure, palesà la importància  que se l’hi ha de donar al jo personal per poder esdevenir humanitat en ell i amb ells. La poeta convidada ho explica així amb aquest poema:”Et vaig veure en un instant / ajagut i esperant el destí / un camí al no res / un pensament en l’aire / la mirada perduda cap a l’horitzó,/ l’estel escapa de les mans / i deixa el rastre de la seva ràfega /el sospir del passat / el cor batega sense danses ni música / escriu sobre les seves flames/ un amant de les absències, una rosa pintada amb les millors aquarel·les / una obra del pintor anònim / et besarè en el món.” La veritat de l’ésser humà que és món i en tots els moments de la seva existèncions bons i no tan bons, sempre palesarà la seva humanitat amb amor, “et besarè en el món”. La importància de ser jo. I aquesta importància la palesà cada recitador amb un poema de la poeta convidada i de propi i amb els seus aplaudiment els assistents. I entre poema i poema la convivència esdevenia més universal. Amb tota la franquesa i satisfacció personal, vaig viure la trobada poética gaudint el “et besarè en el món” perquè a la Sala Serra el món era el recital. I com era el món, la solidaritat  hi aportà la seva presència amb un record i desig de llibertat de Jordi Turull. La convidada fou protagonista vital i global, índia de naixement i catalana de cor, Tirupathamma Rakhi amb un saber fer del President del Niu d’art, Isidre Oller, que dirigí amb professionalitat i poèticament la vetllada. Senzillament el recital fou per a mi un refrescant alè d’esperança del protagonisme que té i trindrà en el món cultural de la seva població. La meva més cordial enhorabona, desitjant que totes les accions de l’entitat siguint un” bes en el món”.


LA LLEI QUAN ÉS AMOR



“L’aigua és el mirall de la cara, el cor és el mirall de l’home” (Proverbis XXVII,19)
La dignitat humana quan és justa,
el cosmos l’inscriu en el seu llibre
i el cor fa feliç al seu jo.
Just és el net de cor i l’amor la seva llei.
La llei no és justícia, és un clam de bondat.
Aquell que necessita molt la llei
rebutja estimar, prefereix odiar.
Amagar-se en la llei per fer justícia
denuncia la presència de l’odi en la vida.
L’aigua projecta una cara fastigosa
i el cor s’alegre en el mal dels altres.
La humanitat justa no és mai il·legal,
el cor que estima no és mai traidor.
Només l’egoïsme necessita la llei,
Hipocresia és la pomada que suavitza la seva cara.
El just fou condemnat i crucificat,
els justos, deixebles, la llei els persegueix.
És possible que la llei sigui amor?

dissabte, 22 de setembre del 2018

UNA LLIÇÓ DE L’AIGUA



M’enamora la remor de l’aigua,
de la pluja quan pentina camps, muntanyes i valls,
dels rius quan de bon matí entonen l’himne de l’univers,
dels pantans que festegen amb la llum a les muntanyes,
dels oceans i mars obrint els seus palaus als humans,
de l’aigua de l’aixeta per rentar-nos les mans
de l’aigua dels tolls dels carrers , vidres trencats del cel blau
de l’aigua del got de la taula que rega l’interior del meu cos
de l’agua de l’ampolla que he comprat per la mare
de l’aigua dels meus ulls que signen el poema del meu jo.
M’enamora l’aigua, gran joguina del món. El seu joc és el meu.
Desitjo estimar-la per entendre els seus poemes,
aquell poema que escriu configurant els núbols,
aquella escultura-poema que dissenya el meu cos,
aquell ocell que picoteja al riu afinant la seva veu.
 Guitarra, violí violoncel, cítara i arpa
que posaren música a les lletres de les tronades,
desitjo entendre  i parlar-hi
per gaudir la  veu de l’aigua quan diu
us estimo.
Assegut en el banc d’una font,
encisat amb la parla de l’aigua,
en un somni misteriós,
una veu que no era humana,
sóc la veu de l’aigua que tant anheles entendre,
escolta humà, el missatge que m’ha confiat Déu.
L’aigua estima tant els humans que és humanitat en el vostre cos
com els humans també sou aigua en el cosmos.
Per què els humans no apreneu la lliçó i us estimeu a vosaltres i al món?

divendres, 21 de setembre del 2018

El Niu d’art amb Parets i Parets amb el Niu d’art

Una entitat cultural en tots els pobles esdevé un agent de promoció social i cívica perquè la cultura no pot viure al marge de totes les activitats que els hi dóna vida. I Parets del Vallès és una població que ofereix als seus ciutadans múltiples activitats per desenvolupar-se psíquicament, física i cívica. Entitats socials, cíviques, econòmiques, polítiques, religioses, culturals, esportives i d’esbarjo. El ball, la dansa, l’esport, la música, la literatura, les arts plàstiques, el teatre, la poesia tenen les seves entitats que amb una bona coordinació creen la imatge del Parets que la seva gent vol i desitja. Una d’elles, el NIU D’ART POÈTIC, continuant una activitat poètica de més de cinquanta anys i voreja els trenta de creada, ha promocionat un ambient de desig de poesia que honora al seu poble i coneguda arreu de Catalunya ha despertat il·lusions i aconseguit realitats amb les seves organitzacions del món de la poesia. Els premis de Poesia amb la seva Festa que se celebra el més d’octubre, enguany han superat la participació amb més de cent vint-i-cinc poemes i el Premi de Poesia Escolar s’està convertint en un reclam de futurs poetes catalans, com ho palesen els poemes de nois i noies d’ESO amb una qualitat verdaderament encomiable. No hi falten els actes oberts a la ciutadania, com són els recitals mensuals amb un/a poeta convidat/da que amb una participació normal d’una població com la de Parets, els seus responsables treballen per que els recitals de cada més esdevinguin aquella trobada obligada de les persones que estimen la cultura. I amb aquest objectiu es treballa per què si s’assoleix que el so de l’entitat arribi a totes las llars, el Niu d’art aconseguirà que Parets del Vallès esdevingui un dels pobles poèticament capdavanters fent cultura, país i llibertat. Demà, 22 de setembre a les 18 h. el Niu d’art us espera a la Sala Bassart per gaudir de la poesia, perquè amb la poesia les persones es troben a elles mateixes i milloren la seva auto-estima. La poesia a Parets fa poble i el Poble fa poesia.

dijous, 20 de setembre del 2018

El meu camí…




Sovint em sento en un desert,
desconcertat pregunto a l’atzar,
on és el meu camí?
Al desert, qui m’hi ha portat?
Tu, em respon el meu esperit,
el desert ets tu.
El teu programa de l’existència
rt diu que has de pensar,
no penses i et perds en el desert del silenci.
La natura és sàvia
obliga a ser tu per no perdre el camí.
El desert és  mà estesa,
el silenci és l’espai de pensament,
és generós i pedagog
il·lumina la teva ment,
veus la imatge del teu jo
i tornes al teu camí.
El teu jo, camí, és la teva vida.
El desert sempre  porta a un oasi d’esperança.


dimecres, 19 de setembre del 2018

El meu despertar d’avui




Aquest matí, quan m’he desvetllat,
una idea rondava la meva ment,
“la meva convivència cósmica”.
La meva cara ha sentit un alè sublim,
parlava i em deia:
obre els ulls,
destapa l’oída,
pensa.
L’alé, com una mà sua, m’ha obert els ulls,
l’univers es movia i rodava davant meu,
astres, estrelles i núbols ballaven danses estranyes,
pluges, tempestes, terretrèmols castigaven la terra
i en el cosmos la vida continuava.
Els dits suaus de la mateixa mà destaparen les meves orelles,
crits de persones que havien perdut els seus,
plors de nens i nenes agafats a la mare no contestava,
carrrers i places en runes,
rius desbordats i collites destrossades
i en cases de luxe persones que comptaven els seus guanys.
La mà em donà un copet al front i em diguè:
Pensa en aixó que has vist i quina culpa hi tens.
Jo culpable, vaig respondre?
Has tingut cura de la teva dignitat?
Totes les persones gaudeixen igual dels drets i deures?
Qui esclavitza companys de convivència es fa culpable.
Qui esclavitza els bens de la terra es fa culpable.
Qui mata natura viva, es fa culpable.
Qui s’apropia de bens naturals que també són dels altres,
És culpable.
Ets tu un d’ells?
La mateixa mà que obrí els meus ulls m’acaronava,
em tocà l’orella i he escoltat una veu dolça que em deia:
tot el que has vist són companys de la teva convivència,
n’hi faltava un, el de la veu que ara escoltes,
el creador del cosmos.
Si vius en veritat i justicia el teu jo
treballaràs la pau de la convivència cósmica.

dimarts, 18 de setembre del 2018

Em prohibeixen ser jo




Molts matins les fulles de les plantes
brillen amb el bes de gotes d’aigua,
llueixen el seu color verd d’esperança.
Un ocell, en les branques d’un arbre,
entona a l’albada
la seva cançó de matinada.
El meu jo, arbre del jardí del món,
plora els matins,
un poder li esborra el seu color verd d’esperança
i un altre poder li prohibeix entonar l’himne del seu cor.
Em prohibeixen ser jo per fora,
jo sempre serè jo perdins,
les gotes de matinada besaran el meu verd,
i el bon dia dels ocells
serà sempre l’himne del meu cant de llibertat,
Jo.


dilluns, 17 de setembre del 2018

SER BONA PERSONA





Què vol dir ser bona persona?
Pot la ment ofegar les passions?
Si neixen d’un desig de ser Déu,
On rau la maldat?
Ser diví és la sublim transformació del ser humà,
ser diví en Déu,
és el guardó inmortal de la gent bona.
Voler ser Dèu, no és voler poder,
és respecte a l’altre,
solidaritat, allargar la mà.
Ser diví en Déu,
és aplanar el camí dels pobres en la vida,
és tenir cura dels malalts per guarir-los,
és portar els infants a l’escola per fer-se grans,
és donar la mà a l’enemic que t’insulta,
és ser equilibrat amb saviesa i apassionament,
és respectar les idees de l’altre dialogant-hi,
és no negar la paraula a un ateu o agnòstic,
o un ateu o agnòstic aa un creient,
és no negar la mà al gay i a la lesbiana,
o un homosexual a un hètero,
és entendre al jovent quan demanen fer l’amor i no la guerra,
és convèncer al milionari que els diners no tots són seus,
és amb la teva vida fer entendre
que totes les persones són iguales amb el mateix destí.
És projectar el teu jo a l’infinit i convidar-hi a tothom.
Si ets bona persona
no necessites consells, tu ets el consell.



diumenge, 16 de setembre del 2018

Estimant en silenci



Viure en el silenci de l’ànima
alliçona els desitjos del cor,
li obra el llibre del saber
i llegeix el poema de l’amor.
Saber i amor són estrelles,
humils s’endinsen en el silenci místic,
senzilles, creixen a la universsitat de la llum,
solidàries allarguen la mà en l’aprenentatge,
amigues, cerquen la companyia de la veritat,
pobres, desitgen la riquesa del desig,
aprenentes, s’inscriuen en l’escola del gran mestre,
Déu.
Estimant en silenci
descobreixen la veritat del seu jo.
Fan el se pas endavant,
viure dignament. Els ha convençut
la veu interior de Déu. Per què?
Perquè saber i amor són essència del ser humà.
És possible que alguns no la coneixen,
però aprenen la lliçó.
La lliçó dels Mestres que ensenyen estimant.

dissabte, 15 de setembre del 2018

PASSEIG A LA VORA D’UN RIU




La remor de l’aigua, veu amiga,
 desperta el desig d’estimar-la.
El rierol, que humil i senzill,
amb sons musicals de sonoritats d’intimitat,
navega somrient en busca de la mare.
L’amor immens del mar,
perquè vol jugar amb  milions de gotes,
notes musicals que eixen de la fondària.
L’aigua del riu anhela el fons del mar,
és l’anhel de conèixer el perquè ser jo,
és ser un riu.
M’agrada parlar el llenguatge de l’aigua,
les seves paraules són sagetes d’eternitat,
l’aigua del riu em convida a viure la immensitat,
el meu jo és una gota d’aigua de l’eternitat.
Passejar a la vora d’un riu,
ensenya a viure el gran silenci de l’existència,
i a sentir-te etern en la teva senzillesa.
Les paraules de la natura de gotes d’aigua,
avui són rius, demà mars i també oceans,
el meu jo, avui és temporal, demà serà etern.

divendres, 14 de setembre del 2018

CREURE EN DÉU I NO CREURE-HI




Amic, que com ateu et respecto i t’admiro,
per què renegues de Déu si dius que no existeix?
Si no hi és, no pot fer ni el bé, ni el mal.
Contesta’m amic,
per què jo hi crec i tu no?
Jo no tinc arguments científics per demostrar-ho,
tu tampoc per negar-ho.
Qués és el que ens diferencia?
Els sentiments que desvetllen el desig.
El desig de les meves vivències, el necessiten,
i personalment el sento.
Sense ell em sento pobre i res,
tu et sents persona, concepte que ens fa iguals,
iguals per naturalesa.
Per què existeix en el món la idea de Déu?
Em respons que és un invent del homes per dominar.
No et nego la idea de domini,
la història la demostra.
Creure’s ser Déu i tenir poder absolut
és i ha estat el mal de la història.
Creure en la persona humana vivint-la intensament
és raó de voler ser inmortal.
La projecció divina del ser humà
porta a la ciència a fer indefinida la vida,
a vèncer la mort
a lluitar perquè la humanitat sigui infinita.
La fe en el Déu que jo sento
em diu que la meva humanitat em farà diví,
és l’objectiu de la ciència del segle XXI,
la ciència neix d’un desig.
Amic ateu, el desig de vèncer la mort
ens farà iguals en l’altra vida.

dijous, 13 de setembre del 2018

EL PALAU D LA NATURA ÉS L’AMOR



M’he despertat, avui dijous, força trist,
el coixí amarat de llàgrimes,
els llençols acaronant-me apassionats,
i el llit, silenciós, escoltava els batecs del cor,
era feliç amb la visita del sol.
Rames d’un arbre netejaven vidres,
mentre un ocell em comvidava a volar
i un airet matinè pulsant les verdes fulles
volia que amb ells cantès
la cançò de matinada.
Les ones gronxaven la barca,
un mariner em saluda brandant els braços,
Obro la finestra,
amb veu de tenor li canto
espera’m, no t’èn vagis
amb el balanceix de la barca
ballarem la jota de l’estimada.
La barca, mar endins, ens gronxa,
milers de peixos l’escolten
i conviden a nedar.
La barca solitària amb rems besant les ones,
nosaltres dos amb el vestit de naixement
nadem al ritme dels peixos.
Els rems en silenci porten la barca a la platja.
El meu amic i joc,
ajaçats a la seva ombra,
aplaudim els balls dels peixos
i el vol d’aterratge de la gavina.
El sol il·lumina l’obra d’art que a la platja es modela,
el vent mariner abrillanta figura i colors,
la gavina sobre la barca contempla,
somriu als dos amics,
els hi regala una ploma.
Abraçats escriuen a la sorra de la platja
la natura és amor.
Un esclat de llum del sol
projecta a les estrelles
la imatge de l’art de l’amor de la platja.



A LA PRESÓ PER SER LÍDERS DEL SEU POBLE.



.
Obeír la sobirania del poble és llibertat,
artcle 1 de la Constitució Espanyola. Condemnats.
El 2 garanteix el dret de l’autonomia de les nacionalitats.
Els polítics i líders condemnats.
L’article 9 es compromet a:
Promoure la llibertat i la igualtat. Condemants.
Remoure els obstacles. Condemnats.
Facilitar la participació. Conedemats.
El 14 els fa iguals davant la llei:
Llibertat d’opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal o social.
Condemnats.
El 16  el dret a defensar la  propia ideología. Condemnats.
L’article 20, expresar i difondre lliurament els pensaments, és un dret.
Condemants.
Junqueras, Forn, Turull, Romeva,  Bassa, Rull, Forcadell, Cuixart i Sànchez,
la Constitució proclama el vostre honor.
el poble us vol per líders.
Des de la presó porteu Catalunya a la independència.
Us han crucificat políticament,
El poble us ressucitarà i Governareu Catalunya independent.