Erotisme, joia d’una imatge humana,
persona, obra d’art de Déu.
il·lusió del cos agermanat amb l’esperit.Passió intel·ligent quan dignifica,
passió irracional quan perjudica.
Nuesa, mirall d’un art infinit,
sexe i pit, dibuixen l’amor.
Amor aliment de la humanitat.
Quan jo soc tu i tu ets jo,
hi pensem que som creació divina?
Home i dona, imatge divina,
perquè tenen poder de crear,
poden ser pare i mare.
NO
És voluntat negativa
per evitar el mal,
excel·lent:
És fugida de la
indignitat per no equivocar-se.
excel·lent.
És evitar els
desitjos de ser lladre,
Excel·lent.
És negar la voluntat
d'humiliar l'altre sexe.
Excel·lent.
És demostrar que el
meu orgull és déu.
Suspens.
SÍ
És defensar la
veritat per ser solidari.
Excel·lent.
És ser digne davant
l'adversitat.
Excel·lent.
És convèncer a
l'enemic que robar és inhumà.
Excel·lent.
És respectar de
igual a igual l'altre sexe
Excel·lent.
És ser humil
reconeixent la dignitat de l'altre
Excel·lent
És negar el diàleg
a l'enemic
Suspens.
en un dia
gris de pluja,
ensenya’m com
musiques amb fulles del bosc.
Arbres i
plantes són cantaires,
entonen les
notes escrites pels raigs de sol,
també
aquelles de la lluna en nits clares.
Amiga,
cadernera, les cantes,
les llegeixes
en els colors de les flors,
i les teves
cançons escampen perfums dels jardins.
Amic vent, jo
canto,
cap mestre me
n’ha ensenyat,
i desitjo
cantar millor.
Un dia de
pluja, amiga cadernera,
aclucada en
el teu niu,
no tinguis
por, l’aigua no et farà mal,
els trons són
compasos de fermesa,
i cada gota
de l’aigua de pluja
escriu la
seva nota en el pètals de les flors.
Els perfums
que tu flaires volant pels jardins,
són músiques que fas teves,
i esdevens un
cantaire de la gran coral de l’aigua.
Quan cantes
no trona, no hi ha tempesta,
has après la
cançó que amb lletres d’aigua
vaig escriure
en el teu cor.
Cadernera,
quan cantes, canta amb tu l’univers
i jo, el
vent, escampo les teves melodies.
Un ésser
humà, que t’estima,
cada matí, a
l’albada,
escolta els
teus refilets,
vol aprendre
les teves cançons,
i amb tu,amb
mí, el vent, i l’aigua
esdevenir
cantaire de la coral infinita del món.
Estimada
cadernera,
els ocells,
els arbres, les plantes i l’aigua,
no desentonen
mai,
el perfum de
les flors és la seva partitura,
i massa
sovint, si la coral desentona,
es deu als
humans que no la saben llegir.
Do, re, mi,
fa, sol, la, si,
són notes
musicals modelades amb art i passió
i donen vida
a una cançó i a un concert.
Do, el so que
esdevé regal d’un desig de ser,
re, desvetlla
del somni d’un perfum invisible,
mi, el gaudi
que embolcalla els sons de cantaires i músics,
fa, desperta
la passió de la música de ser infinit,
sol, la resplendor
de l’arc de Sant Martí abraçant la natura
la, éxtasi
embriagador de la mística musical,
el sí,
l’abraçada de l’amor.
La cadernera
encuriosida,
perquè
l’aigua és la gran coral del món?
La flora, la
fauna, la humanitat i la natura tota,
en la seva
globalitat són aigua,
i l’aigua és
vida.
La millor
cançó, el millor concert
és la veritat
del cosmos.
L’univers és
la millor música que es viu i no s’escolta.
Jo, l’aire,
desvetllo els desitjos d’una vida musical feliç.
La vida del
cosmos és la gran música del concert infinit.
viu
sensacions d’un respir tarnscendent.
Lluny del
bullici de ciutat
se sent
hostatge d’un món desconegut.
Transparent,
amb un emblanquinat en suspens
sent perdre
equilibri corporal
camí d’un
espai nou,
vivint passions espiritoses del cosmos.
Silenciada
la veu,
calladles
les petjades del caminar,
la paraula
és mística
d’uns humans
diluits en el futur.
Instants
d’un somni d’intimitats.
