L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 21 de novembre de 2020

ERÒTIC AMOR HUMÀ


Erotisme, joia d’una imatge humana,

persona, obra d’art de Déu.

il·lusió del cos agermanat amb l’esperit.

Passió intel·ligent quan dignifica,

passió irracional quan perjudica.

Nuesa, mirall d’un art infinit,

sexe i pit, dibuixen l’amor.

Amor aliment de la humanitat.

Quan jo soc tu i tu ets jo,

hi pensem que som creació divina?

Home i dona, imatge divina,

perquè tenen poder de crear,

poden ser pare i mare.

dimarts, 17 de novembre de 2020

No-SI

 

      NO

  

   És voluntat negativa per evitar el mal,

   excel·lent:

   És fugida de la indignitat per no equivocar-se.

   excel·lent.

   És evitar els desitjos de ser lladre,

   Excel·lent.

   És negar la voluntat d'humiliar l'altre sexe.

   Excel·lent.

   És demostrar que el meu orgull és déu.

   Suspens.

 

                

    

    És defensar la veritat per ser solidari.

    Excel·lent.

    És ser digne davant l'adversitat.

    Excel·lent.

    És convèncer a l'enemic que robar és inhumà.

    Excel·lent.

    És respectar de igual a igual l'altre sexe

    Excel·lent.

    És ser humil reconeixent la dignitat de l'altre

    Excel·lent

    És negar el diàleg a l'enemic

    Suspens.

LA GRAN CORAL DE L'AIGUA

 


Una cadernera li demanava al vent,

en un dia gris de pluja,

ensenya’m com musiques amb fulles del bosc.

Arbres i plantes són cantaires,

entonen les notes escrites pels raigs de sol,

també aquelles de la lluna en nits clares.

Amiga, cadernera, les cantes,

les llegeixes en els colors de les flors,

i les teves cançons escampen perfums dels jardins.

Amic vent, jo canto,

cap mestre me n’ha ensenyat,

i desitjo cantar millor.

Un dia de pluja, amiga cadernera,

aclucada en el teu niu,

no tinguis por, l’aigua no et farà mal,

els trons són compasos de fermesa,

i cada gota de l’aigua de pluja

escriu la seva nota en el pètals de les flors.

Els perfums que tu flaires volant pels jardins,

són  músiques que fas teves,

i esdevens un cantaire de la gran coral de l’aigua.

Quan cantes no trona, no hi ha tempesta,

has après la cançó que amb lletres d’aigua

vaig escriure en el teu cor.

Cadernera, quan cantes, canta amb tu l’univers

i jo, el vent, escampo les teves melodies.

Un ésser humà, que t’estima,

cada matí, a l’albada,

escolta els teus refilets,

vol aprendre les teves cançons,

i amb tu,amb mí, el vent, i l’aigua

esdevenir cantaire de la coral infinita del món.

Estimada cadernera,

els ocells, els arbres, les plantes i l’aigua,

no desentonen mai,

el perfum de les flors és la seva partitura,

i massa sovint, si la coral desentona,

es deu als humans que no la saben llegir.

Do, re, mi, fa, sol, la, si,

són notes musicals modelades amb art i passió

i donen vida a una cançó i a un concert.

Do, el so que esdevé regal d’un desig de ser,

re, desvetlla del somni d’un perfum invisible,

mi, el gaudi que embolcalla els sons de cantaires i músics,

fa, desperta la passió de la música de ser infinit,

sol, la resplendor de l’arc de Sant Martí abraçant la natura

la, éxtasi embriagador de la mística musical,

el sí, l’abraçada de l’amor.

La cadernera encuriosida,

perquè l’aigua és la gran coral del món?

La flora, la fauna, la humanitat i la natura tota,

en la seva globalitat són aigua,

i l’aigua és vida.

La millor cançó, el millor concert

és la veritat del cosmos.

L’univers és la millor música que es viu i no s’escolta.

Jo, l’aire, desvetllo els desitjos d’una vida musical feliç.

La vida del cosmos és la gran música del concert infinit.

dilluns, 9 de novembre de 2020

EL COSMOS RESPIRA L’ESPERIT HUMÀ

 


Humanitat perduda en l’espai

viu sensacions d’un respir tarnscendent.

Lluny del bullici de ciutat

se sent hostatge d’un món desconegut.

Transparent, amb un emblanquinat en suspens

sent perdre equilibri corporal

camí d’un espai nou,

vivint  passions espiritoses del cosmos.

Silenciada la veu,

calladles les petjades del caminar,

la paraula és mística

d’uns humans diluits en el futur.

Instants d’un somni d’intimitats.

dimecres, 28 d’octubre de 2020

M’ACOMPANYA FINS A LES PORTES DE L’ALTRA VIDA


                                       Una companyia em dona la mà en el meu camí,

és germana de la vida,

Perquè tanta gent la tem?

No tinguis por, em diu cada matí i cada vespre,

Déu m’ha dit que t’acompanyi,

he d’obrir-te les portes de l’eternitat.

Quan la traspassis,

Déu,

cridarà al seu Fill, Jesús, que t’acompanyi.

Com has portes la teva creu?

Pensa que clavat a ella ajudes a dignificar la humanitat,

perdona els qui fan burla de la teva fe,

estima els que t’odien,

sigues imatge del teu Déu,

Estaré al teu costat quan Ell et cridi,

obriré la porta del seu palau,

si has estat persona digna hi entraràs.

Per que Déu et digui endavant,

tot tu has de ser amor.

Amb l’amor de la creu del seu Fill.

Saps molt bé que jo també t’estimo,

sóc la teva amiga, la mort.

dimecres, 21 d’octubre de 2020

LA POESIA LLUM PER LA DEMOCRÀCIA


 Flaira les dolçors de convivència,

alenant el vermell i el groc de roses i clavells.

A l’albada, la llum besa rosers i clavellines,

en el jardí, totes les flors

volen ser dansaires de ball.

Una flor de gira-sol  fa rotllana

amb una rosa i un clavell,

puntegen la cançó d’un rossinyol,

despertant el desig de les altres flors.

Formant rotllana

creen la dansa de convivència universal,

la sardana.

Poble, que dansa donant-se les mans,

poeta dels poemes de llum.

Llum del sol i de la lluna,

dia i nit,

il·lumina el jardí de Catalunya.

Els catalans, flors d’aquest jardí,

ballen la democràcia,

sardana d’amor universal.

Puntegen, salten, canten,

les flors d’aquest jardí només tenen una llei,

respecte i amor,

democràcia.

dilluns, 19 d’octubre de 2020

GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS

 

 El poemari que presento fou escrit a consequència  de la lectura del llibre bíblic EL CÀNTIC DELS CÀNTICS, en el que l'erotisme hi juga un paper central. I m'ha portat a reflexionar sobre la realitat de l'ésser humà, que no podem oblidar que és matèria i esperit. Les sensacions corporals dels diferents membres dels cos i de totes les seves parts aviven les de l'esperit i alenen les relacions humanes de persona a persona. La importància del cos en la formació de la persona és bàsica i la nuesa palesa la imatge escultural més artística de la naturalesa."La seva imatge li roba la mirada,/ de sobte els sentits pateixen vibracions d'un foc,/ i l'encant de l'estimat / embruixa uns ulls enamorats". No oblidem que el desig comença amb una mirada, els ulls protagonistes del procès amorós. Però aquest procès que comença amb un amor eròtic es complert quan esdevé amor de l'esperit.El camí de la transcendència és el camí amorós de les relacions humanes.ElEl poeta del Càntic dels Càntics ens fa adonar que l'amor humà no és veritable sense la relació amb la natura, quan ens diu:"No us fixeu en la meva morenor: és el sol que m'ha embrunit". Com a consequència crec l'ordre d'estimar comença amb la natura, segueix en el cos i el complerta l'esperit.
El poemari fou editat per Kit-book Serviciosn editoriales S.C.P que treballa amb Amazon. A Granollers el trobareu a La Gralla i a la llibreria Buñuel.