L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 28 de desembre de 2020

ESCOLTAR LA VEU

 


Escolto en el meu jo una veu que em parla,

em parla de dignitat present i de futur,

em parla del meu camí d’espines i terra fina,

que té un horitzó d’eternitat.

El meu cor s’emociona i batega delerós,

la meva ment s’il·lumina amb llum més potent que la del sol

i massa sovint el meu jo dubta i es cansa.

Dubtós i cansat, la veu de l’ànima m’alimenta,

m’alimenta amb amor.

Accepta, em diu, el patiment que et farà fort,

les espines del camí barrejades en sorra fina són futur,

el teu,

aquell futur que de la creu en fa clau de la glória.

La veu del teu esperit no et deixa mai,

massa sovint no l’escoltes i t’acompanya,

encen els teus desitjos

i un d’ells és el que vols i persegueixes,

ser feliç per fer feliços els altres.

La veu del cosmos i la del teu esperit et repeteixen:

estima,

estima a tothom, en el dolor i en l’alegria.

dijous, 24 de desembre de 2020

EL MEU VESTIT BLANC

 


A l’alba, l’ànima es vesteix de blanc,

l’amor ha teixit la tela amb fils de tots colors,

el cor filava amatent

i el meu jo esdevenia imatge del jardí terrenal.

L’arc de Sant Martí,pedagog de l’art de viure,,

barreja tots els fils, els estima tots,

i es fa el miracle, amor i odi esdevenen u,

és treball de llibertat, teixint la identitat.

Pluja en el temps, que saona la terra,

besa el vestit blanc, símbol d’unitat.

Amb llibertat l’odi pot ser amor, i l’amor enemistat.

El dret a equivocar.se, garantia d’identitat,

defineix el ser i el no ser.

Perquè l’ànima es vesteix de blanc a l’albada?

Quan la llum del sol il·lumina la intel·ligència,

els ulls llegeixen i la ment medita,

el missatge de la llibertat,

el jo només és amor si estima els altres jo.

La humanitat vestida de blanc

imatge de la llibertat esdevinguda amor.

dissabte, 21 de novembre de 2020

ERÒTIC AMOR HUMÀ


Erotisme, joia d’una imatge humana,

persona, obra d’art de Déu.

il·lusió del cos agermanat amb l’esperit.

Passió intel·ligent quan dignifica,

passió irracional quan perjudica.

Nuesa, mirall d’un art infinit,

sexe i pit, dibuixen l’amor.

Amor aliment de la humanitat.

Quan jo soc tu i tu ets jo,

hi pensem que som creació divina?

Home i dona, imatge divina,

perquè tenen poder de crear,

poden ser pare i mare.

dimarts, 17 de novembre de 2020

No-SI

 

      NO

  

   És voluntat negativa per evitar el mal,

   excel·lent:

   És fugida de la indignitat per no equivocar-se.

   excel·lent.

   És evitar els desitjos de ser lladre,

   Excel·lent.

   És negar la voluntat d'humiliar l'altre sexe.

   Excel·lent.

   És demostrar que el meu orgull és déu.

   Suspens.

 

                

    

    És defensar la veritat per ser solidari.

    Excel·lent.

    És ser digne davant l'adversitat.

    Excel·lent.

    És convèncer a l'enemic que robar és inhumà.

    Excel·lent.

    És respectar de igual a igual l'altre sexe

    Excel·lent.

    És ser humil reconeixent la dignitat de l'altre

    Excel·lent

    És negar el diàleg a l'enemic

    Suspens.

LA GRAN CORAL DE L'AIGUA

 


Una cadernera li demanava al vent,

en un dia gris de pluja,

ensenya’m com musiques amb fulles del bosc.

Arbres i plantes són cantaires,

entonen les notes escrites pels raigs de sol,

també aquelles de la lluna en nits clares.

Amiga, cadernera, les cantes,

les llegeixes en els colors de les flors,

i les teves cançons escampen perfums dels jardins.

Amic vent, jo canto,

cap mestre me n’ha ensenyat,

i desitjo cantar millor.

Un dia de pluja, amiga cadernera,

aclucada en el teu niu,

no tinguis por, l’aigua no et farà mal,

els trons són compasos de fermesa,

i cada gota de l’aigua de pluja

escriu la seva nota en el pètals de les flors.

Els perfums que tu flaires volant pels jardins,

són  músiques que fas teves,

i esdevens un cantaire de la gran coral de l’aigua.

Quan cantes no trona, no hi ha tempesta,

has après la cançó que amb lletres d’aigua

vaig escriure en el teu cor.

Cadernera, quan cantes, canta amb tu l’univers

i jo, el vent, escampo les teves melodies.

Un ésser humà, que t’estima,

cada matí, a l’albada,

escolta els teus refilets,

vol aprendre les teves cançons,

i amb tu,amb mí, el vent, i l’aigua

esdevenir cantaire de la coral infinita del món.

Estimada cadernera,

els ocells, els arbres, les plantes i l’aigua,

no desentonen mai,

el perfum de les flors és la seva partitura,

i massa sovint, si la coral desentona,

es deu als humans que no la saben llegir.

Do, re, mi, fa, sol, la, si,

són notes musicals modelades amb art i passió

i donen vida a una cançó i a un concert.

Do, el so que esdevé regal d’un desig de ser,

re, desvetlla del somni d’un perfum invisible,

mi, el gaudi que embolcalla els sons de cantaires i músics,

fa, desperta la passió de la música de ser infinit,

sol, la resplendor de l’arc de Sant Martí abraçant la natura

la, éxtasi embriagador de la mística musical,

el sí, l’abraçada de l’amor.

La cadernera encuriosida,

perquè l’aigua és la gran coral del món?

La flora, la fauna, la humanitat i la natura tota,

en la seva globalitat són aigua,

i l’aigua és vida.

La millor cançó, el millor concert

és la veritat del cosmos.

L’univers és la millor música que es viu i no s’escolta.

Jo, l’aire, desvetllo els desitjos d’una vida musical feliç.

La vida del cosmos és la gran música del concert infinit.

dilluns, 9 de novembre de 2020

EL COSMOS RESPIRA L’ESPERIT HUMÀ

 


Humanitat perduda en l’espai

viu sensacions d’un respir tarnscendent.

Lluny del bullici de ciutat

se sent hostatge d’un món desconegut.

Transparent, amb un emblanquinat en suspens

sent perdre equilibri corporal

camí d’un espai nou,

vivint  passions espiritoses del cosmos.

Silenciada la veu,

calladles les petjades del caminar,

la paraula és mística

d’uns humans diluits en el futur.

Instants d’un somni d’intimitats.

dimecres, 28 d’octubre de 2020

M’ACOMPANYA FINS A LES PORTES DE L’ALTRA VIDA


                                       Una companyia em dona la mà en el meu camí,

és germana de la vida,

Perquè tanta gent la tem?

No tinguis por, em diu cada matí i cada vespre,

Déu m’ha dit que t’acompanyi,

he d’obrir-te les portes de l’eternitat.

Quan la traspassis,

Déu,

cridarà al seu Fill, Jesús, que t’acompanyi.

Com has portes la teva creu?

Pensa que clavat a ella ajudes a dignificar la humanitat,

perdona els qui fan burla de la teva fe,

estima els que t’odien,

sigues imatge del teu Déu,

Estaré al teu costat quan Ell et cridi,

obriré la porta del seu palau,

si has estat persona digna hi entraràs.

Per que Déu et digui endavant,

tot tu has de ser amor.

Amb l’amor de la creu del seu Fill.

Saps molt bé que jo també t’estimo,

sóc la teva amiga, la mort.