L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

divendres, 6 de juliol de 2018

SÓC LLIURE?



                                         Somiant m’ha desvetllat una pregunta,
                                         qué és la llibertat?
                                         Un cop net i habillat,
                                         el meu esperit m’ha dit,
                                         si no fossis lliure encara series al llit.
                                         Els moviments del meu cos em fant pensar,
                                         em pregunto,
                                         per què penso?
                                         Senzillament per qué sóc.
                                         La meva existència projecta l’infinit,
                                         Per aixó sóc lliure
                                         la matèria del meu cos,
                                         la psiquè del meu jo
                                         configuren una imatge que desitja la immensitat.
                                         Aquest desig alena la llibertat,
                                         el meu jo amb ella
                                         aspira a la immensitat de l’infinit.
                                         La meva llibertat,
                                         timoner del vaixell que navega el gran oceà.

dijous, 5 de juliol de 2018

SER PAU



                                El pagès és feliç treballant el seu hort,
                                abasta content els fruits dels arbres,
                                viu la seva pau.
                                El jardiner gaudeix conreant les variades plantes,
                                els olors de les flors li omplen l’esperit,
                                viu la seva pau.
                                L’infant que al pati de l’escola juga,
                                corre intentant ser el més ràpid,
                                el seu joc li arrenca rialles,
                                viu la seva pau.
                                La humanitat, avui, gemega i pateix,
                                injustícies i guerres generen fams i morts,
                                no viu la seva pau.
                                Un missatge natural i diví,
                                cada dia truca a la porta dels cors de la gent.
                                Sigues tu i viuràs la teva pau.
                                Si vius la teva pau, el món serà un xic millor,
                                apren a ser pau.

dimecres, 4 de juliol de 2018

Ser no ser



                               La veritat està en l’esperit,
                               ser o no ser és fruit de la veritat,
                               és reconeixement d’identitat,
                               la identitat no pot ser negada.
                               Manipular identitats és negar la natura,
                               canviar identitats és manipular la història,
                               és fer pobres a la majoria,
                               és preferir el mal de molts pel bé d’uns pocs.
                               La història alliçona
                               salvaguardar la identitat de tothom
                               és llei natural que uns pocs incompleixen.
                               Ser o no ser
                               és la gran lliçó del poble català.
                               Els grans no la volen entendre,
                               deixarien de ser grans,
                               no volen ser iguals.
                               La corrupció no seria llei,
                               la llei seria servei,
                               la igualtat, fruit de la solidaritat.
                               La política i el gran capital
                               odien la solidaritat,
                               només s’estimen ells,
                               l’amor no existeix pels altres.
                               Els altres, compromesos amb i en l’amor
                               irriten el poder,
                               la llei esdevé impunitat de l’odi.
                               Apallissar els humils,
                               la hopcresia del poder.
                               Catalunya li fa por al poder polític i econòmic,
                               L’amor a la gent onejarà la bandera de la llibertat.

dimarts, 3 de juliol de 2018

SENSE ODI


                               Amb molta fe i esperança

                               en la travessia del desert,
                               un oasi és la veritat de l’esperança.
                               Palmeres i fonts són la caritat de la vida.
                               L’ombra  de les palmeres convida a dialogar amb el sol,
                               l’aigua de la font enriqueix l’esperit de la il·lusió,
                               l’oasis no és l’indret assignat al poble,
                               és un repós en el camí amb noves forces.
                               Catalunya en la seva marxa
                               rep en els oasis la força de l’esperit de llibertat,
                               el desert no és infinit,
                               és una espurna que penetra l’ànima
                               i omple de veritat la persona.
                               Homes i dones de Catalunya intueixen la fi del camí,
                               el darrer oasi ha estat generós en la paraula i en la passió,
                               la llum de la independència catalana
                               il·lumina la verdadera llibertat del poble.
                               La caminada pel desert de l’odi i la venjança queda enrere,
                               vençuda la incomprensió,
                               la mà estesa del catalans convida a la germanor.
                               Les ferides han fet més fort l’amor.




dilluns, 2 de juliol de 2018

QUIN ÉS EL CAMÍ?




                               L’horitzó del meu futur m’il·lumina la mirada,
                               variat el cromatisme sucant els pinzells en l’arc de Sant martí,
                               em miro i em veig en el silenci de l’esperit.
                               Sol amb multitud, la meva veu és veu de tots.
                               La meva veu i les meves petjades no són només meves,
                               són teves i dels altres, de tothom,
                               ho són en la llibertat que mena a l’horitzó de l’infinit.
                               No tothom estima l’infinit,
                               alguns entrebanquen la caminada, fan caure,
                               la veritat els cega, no hi veuen, ni hi volen veure,
                               Malgrat la seva mala fe,
                               la caminada de la bona gent té a l’abast de la mà l’horitzó.
                               El camí de la fe, l’esperança, l’amor i el sacrifici
                               els ha fets lliures en el marc de la germanor universal.
                               Jo, sóc jo amb tu i ell, i faig aquest camí.


diumenge, 1 de juliol de 2018

PROBLEMES DE LA MEVA LLIBERTAT




                               La natura em va portar al món invàlid,
                               vaig nèixer amb els peus de pinya,
                               un metge de Barcelona va fer el miracle,
                               tenia quatre anys quan vaig gaudir la llibertat de moviments.
                               La guerra va marcar la meva vida,
                               vaig viure injustícies d'els soldats dels dos bàndols,
                               vaig patir l’orgull dels qui els manaven
                               i les bales xiulant davant la casa.
                               Molt nen, encara, la meva vida fa un tomb religiós,
                               la meva llibertat la controla, diuen, lleis divines,
                               m’ho vaig creure i un fons de fe no m’abandona.
                               La guerra em va fer veure els sofriments de la gent,
                               la pau m’obrí els ulls a les mentides del poder.
                               Infant, jove i més gran
                               la meva llibertat fou maltractada.
                               Ara sóc avi, molt a prop del meu comiat d’aquest món,
                               he après que vol dir ser lliure
                               i ningú, només l’amor, guiarà la meva llibertat.

dissabte, 30 de juny de 2018

L'abraçada dels dos Jordis



                                         Plorava sota les reixes d’una finestra,
                                         no plorava de ràbia, plorava de goig,
                                         el gran argument de l’amor a Catalunya
                                         s’havia complert.
                                         Sense arriscar la vida les paraules no tenen sentit,
                                         en un racó d’una presó,
                                         meditar l’esclat de joia d’una victòria,
                                         et sents  i et fa un heroi,
                                         endevina el fum de la foguera,
                                         parla amb les estrelles,
                                         feu-nos un espai entre vosaltres,
                                         Catalunya és la nova estrella de l’univers.
                                         Una ma de cada Jordi
                                         oneja la bandera,
                                         el groc de l’or,
                                         el vermell de la sang,
                                         petonegen el blanc de la innocència
                                         i en el firmament és desplega
                                         l’arc de Sant Martí.
                                         La Coral de les estrelles entona
                                         “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor…”
                                         i al costat de les imatges dels dos Jordis empresonats,
                                        Jacint Verdaguer, els hi llegeix el Canigó,
                                        Pau Casals, toca El Cant del Ocells,
                                        Xirinacs els hi diu a cau d’orella,
                                        la victòria és dels arriscats
                                        i a la llunyania la imatge de Montserrat
                                        amb la música del Virolai.
                                        Els dos Jordis s’abracen
                                        Catalunya és independent.