L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 19 de juliol de 2020

FOLLIA DE LA IMATGE



Els ulls han fet la foto,
penjada a l’exposició de la ment,
el cor esclata foll de desitjos.
El cervell envia missatges,
la natura regala colors.
Natura i jo es donen la mà,
la natura vol pau en la bellesa,
el jo reclama viure la passió del cor.
Bellesa, joia del sentiment,
desitja veritat de pensament,
El jo vol l’abraçada,
i la natura el joc de la il·lusió.
La vida humana és joc,
la natura estadi de la trobada.
Follia de la imatge,
enamorament del jo.

CONTINUAR PENSANT



La mirada és àngel de la ment,
assegut, passejant,
els ulls forneixen l’ànima d’il·lusions.
La ment pensa,
el cor batega,
la mirada busca desitjos.
Pensaments i sentiments,
fills de la mirada.
Pensant es troba el camí,
sentint s’assegura el caminar,
arribat a la llar
repòs, foto del jo global.
Pensar alimenta el jo.

divendres, 17 de juliol de 2020

NO EM CANSO DE CONTEMPLAR-TE



 La vida és una pantalla oberta,
els temps són instants que parlen.
Cada persona
és pantalla oberta a la mirada,
contemplada i escoltada,
aplaudida sovint, i, a vegades, xiulada.
El suport de les imatges,
la força de dignitat, amb la seva llum,
es reflexa en el goig de les mirades.
Genera felicitat la imatge de cada humà?
La feblesa d’una capsa de  cartró,
esdevé força del diàleg  de la imatge.
No em canso de contemplar-te,
missatge que els cosmos vol escoltar.
Esdevindrà veritat si cada persona és digna.

dijous, 16 de juliol de 2020

LA IMATGE, LA CARTA



La dignitat és segell d’amistat,
la imatge, la carta,
llegida per ulls enamorats,
curulls de desig de captar els batecs
del  missatge.
Llegir la carta és fer-la vida de la teva vida,
desvetlla somnis,
aplana els camins de l’amistat.
Tu ets la carta,
m’allarga la mà nerviosa,
m’omple els ulls de plaers,
i en el moment del silenci,
la carda recorda ser companya en la distància.
Tu truques a la porta del meu jo,
jo et miro els ulls curulls de records.
L’he llegida la carta,
només falta que el segell parli.

dimecres, 15 de juliol de 2020

LES CAPSES MISSATGERES ALLIÇONEN



Desplegar una capsa,
per respirar l’aire net del bosc,
el bosc ho desitja.
Les fulles dels arbres i les plantes,
dits que polsen les cordes del vent,
amb la seva música
l’arbre se sent persona.
La copa de l’arbre,
desitja amatent el diàleg còsmic,
humanitat i natura donant-se les mans.
La llum i la pluja li diuen al bosc
els humans són capses desplegades,
llegeix-les,
les seves paraules són les nostres,
les seves músiques, són les nostres,
el seu art, és l’art nostre,
encara hi ha humans que estimen el bosc.
El sol, l’aigua i l’aire,
a l’ombra d’un arbre,
canten amb els humans
l’himne universal  de l’amor còsmic.

dilluns, 13 de juliol de 2020

LA LLUM QUE ET VA TOCAR



Buscava escoltar batecs d’un cor que estima,
la llum,
la capsa amb els braços oberts,
no bategava.
Cap paraula de ben vinguda,
només silenci,
per què les persones no abracen les capses?
La llum va fer un tomb, se’n va anar,
tornà enrere pel flaire d’un alè.
La capsa amagava un misteri,
l’aire de la capsa i l’alè humà
jugaven a cuit i amagar amb els raigs de sol.
La llum es va sentir vida,
el seu alè, el de la capsa i el dels humans,
eren batecs del cor del món.

diumenge, 12 de juliol de 2020

PODER DE LA MENT



La dignitat de l’existència humana,
només la descobreix una ment blanca,
No s’escriu en pàgines de la història.
En una ment blanca
la veritat és la llum.
Escapa a moltes mirades,
és el cor qui encén llum en l’esperit.
Només una ment neta i blanca
sap llegir la veritat de la vida.
No tots els humanes són bons lectors.
Ments que no són blanques
es mouen en el negre de la mentida,
la paraula no és força de pau,
el seu argument és odi i guerra.
On són les ments blanques de la pau?
Només elles dignificaran la història.