L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimecres, 20 d’octubre de 2021

Valor de la meva llibertat

 


La llibertat és l’eina de l’excel·lència humana,

el buril de l’escultor per modelar la identitat,

el pinzell del pintor per fer brillar la imatge

i el desig del ser humà per assolir la veritat.

La llibertat és el caminador que porta a la perfecció.

Avui millor que ahir i demà un pas més endavant.

Ser lliure és la mà estesa d’un futur insospitat,

d’aquell futur que els somnis de la nit et meravellen.

Ser esclau de la llibertat mena a ser rei de l’existència,

esclavatge i reialesa, servidors del jo dels humans,

regulen l’explosió volcànica del silenci creador.

La meva llibertat és la força del bes amorós,

l’energia de l’abraçada de l’amistat,

el gresol que que vivifica tots els instants

i el ferrer que amb el martell del sacrifici i el desig

transforma la meva figura humana en imatge divina.

La meva llibertat és garantía del meu futur etern.

Cada instant he d’aprendre a ser més lliure,

la gran lliçó per arribar a ser etern.

LA TAULA PARADA

 


Una taula a les cases uneix la famíia,

la taula ens espera, la mare crida.

No totes les taules conviden al mateix àpat,

àpats de la paraula fan crèixer el pensador,

àpats de feina treballen el creixement solidari,

àpats d’esbargiment alegren les festes.

Cada espai de la vida té la seva taula,

també l’amor,

aquesta està parada al cor.

I pot seure tothom a la taula del cor?

                                                      La resposta hauria de ser sí.

Hi té cadira un captaire?

N’hi té, també, l’enemic?

A la taula no hi ha de faltar el pa de la vida.

Tampoc la copa de vi de la passió amorosa.

Quan els convidats s’aixequen de la taula del  cor,

s’han tornat un xic més persones dignes?

L’has parada només per amor?

dimarts, 19 d’octubre de 2021

CADA DIA ÉS FESTA EN EL MEU COR

 


La festa és complerta si la vida és veritat,

el cor cada instant vol cantar l’alegria,

i el meu jo no sempre és veritat.

L’error sovint cega la mirada i la ment no pensa,

caic, em faig mal,

la sang del genoll em recorda que el dolor regenera,

els ulls ploren,

la veu demana perdó,

el cor batega esperança,

i el meu jo recuperaa l’alegria.

El perdó, el retorna a la dignitat,

La festa de cada dia del cor.

Caure pot ser error, aixecar-se triomf de la llibertat.

L’alegria de la llibertat és la veritat,

Viure la veritat, goig de la festa del cor.

dilluns, 18 d’octubre de 2021

IMATGE DE DÉU

 


Déu és invisible i jo sóc visible,

com puc ser imatge d’un ésser que no és veu?

Qué hi ha en mí que em fassi infinit?

El pensament no és matèria,

i el pensament em desperta el sentit d’eternitat.

En l’univers s’escolten missatges,

missatges d’un ser que recorden ser el teu pare,

Pare de la humanitat,

i jo sóc humanitat.

En el món hi ha missatges,

missatges d’amor de pare,

missatges d’un futur etern.

En el món una història ens parla d’un crucificat,

crucificat per amor,

la creu és la clau de l’eternitat per a tota la humanitat.

El blau del cel és el mantell de l’amor,

m’abriga?

Un missatge del fill de Déu em diu que sí.

Si el meu amor és verdader,

el Fill de Déu m’acompanyarà

i el Pare em rebrà amb els braços oberts.

Només he de ser de veritat imatge seva.

diumenge, 17 d’octubre de 2021

CLAM DE LA TERRA




    Jo sóc terra, i he d'escoltar la seva veu,

    i em prohibeixen escoltar-la.

    La hipocresia se n'ha fet amo,

    la terra, em diuen, no et pertany, és nostra.

    I la terra no m`abandona,

    m'acompanya i m'ajuda a trencar les cadenes.

    La terra que jo sóc és germana de l'aigua i del vent,

    el seu esperit el foc, sovint, aixeca tormentes,

    volcans en la terra, temporals en l'aigua i fortes ventades,

    i el planeta ho accepta perquè són el clam de la seva veritat,

    el clam que mostra el camí vegetal, animal i també l'humà.

    No tothom l'enten aquest clam,

    és el clam de la vida global,

    una petita part de la humanitat no el vol, ni l'accepta,

    aixeca un altre clam, el de l'odi,

    l'odi que beneficia uns pocs i atormenta la majoria.

    La majoria intel·ligent i solidària,

    escolta el clam,

    té fe en les tomentes de terra, mar i aire,

    són arguments de pau per els humans.

    La natura és sàvia,

    sovint les seves totmentes són rebelions de llibertat,

    La llibertat dels humans,

    esperit del cosmos pels camins de la veritat.

     

LA FOSCOR VOL VÈNCER LA LLUM

 

             

 

             
              El silenci de la nit no és enveja del dia,

              la foscor l'erra si vol ser llum.

              La foscor a la vida li aviva el foc,

              i el foc al dia li regala el caliu.

              Foscor i llum no es poden barallar,

              matarien l'existència.

              El silenci és el rebost on neixen pensaments,

              la llum amb les idees convida els sentiments,

              pensaments i sentiments omplen la vida.

              L'ésser humà que pensa i sent,

              els ulls escolten la invitació de mirar el cel,

              descobreix la meravella del sol, la lluna i les estrelles.

              Ple de joia tenca els ulls,

              entra en el seu jo,

              i se n'adona que ell es firmament amb sol, lluna i estrelles,

              veritat, idees, passions,

              existència transcendent.  

ON COMENÇA L’AMOR

 


Vibracions d’aigua

juguen amb la roca d’un penyasegat.

Desitgen petons de la terra

i una abraçada de la llum del dia.

Braves les ones

anhelen l’encaixada amiga.

Només reben  rebuig.

No perden la il·lusió,

les estrelles a la llum de la lluna

les esperonen,

la passió, els hi diuen, és l’èxit del festeig,

lluiteu.

Les ones, constans, fan dels atacs carícies,

la suavitat de l’aigua acaronant la roca,

ha convertit els anhels en petons.

Amb empentes i acaronaments

l’aigua continúa sent aigua.

En el penyasegat,

una dona i un home es petonegen

han viscut la passió,

i amb ella han viscut intensament l’amor.