L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimecres, 27 d’octubre de 2021

DEMÀ QUAN SURTI EL SOL

 


El silenci de la nit

embolcalla amb seda les hores viscudes,

encen la llum dels somnis d’il·lusions del demà.

Demà quan surti el sol

serè la mateixa gota d’aigua del mar humà,

el mateix gra de sorra de la platja dels plaers,

la guspira de llum s’haurà fet estrella,

el meu jo estarà més  aprop del sol.

La il·lusió de ser llum serà el meu tot,

i el meu jo esdevindrà infinit.

dimarts, 26 d’octubre de 2021

PER QUÉ PARE...?

 


Quan declina la diada

i l’encís és abundant,

l’instant de la placidesa

és una joia esclatant.

 

Un desig sobre l’onatge

en el mar s’endinsarà,

amb l’ajuda de l’oratge

prompte retornarà.

 

Els grups de gavines

que començaran a volar

sobre les ones marines

d’aigües cristal·lines

us ensenyaran a estimar.

 

Amb la mirada llunyana

i la vista a l’horitzó

queden a l’aire preguntes

d’inesperada resposta.

 

Pare, per què has marxat,

escolta’m, què t’ha passat?

Han entrat negres boires

i tempestes al teu cap?

 

En braços d’altra dona,

ara, jugues amb gosadia,

però viuràs amb recança

per que un dia s’acabarà.

 

Pare, quina gran follia,

jo mai ho hauria pensat,

amb la germaneta tan petita

i jo, una mica més espigat.

 

T`estimo i molt t’estimaré,

encara que el meu cor has trencat,

una meitat la tens tu, pare

i la mare té l’altra meitat.

 

El teu destí no vull canviar

ni la teva felicitat hipotecar,

però, recorda sempre pare,

que tu ens vas engendrar.

LLIBERTAT DES DE LA PRESÓ

 


Quan les lleis no són un clam de llibertat,

no són lleis de democràcia,

són lleis dels egoïstes que es creuen déus.

Quan les lleis no són filosofia de la veritat,

empresonen els líders de la dignitat humana.

Quan els barrots de la presó són els braços d’una creu,

el sacrifici obre les portes de la llibertat.

Avui seràs amb mí a la glòria,

diu Jesús crucificat al bon lladre,

l’horitzó de la llibertat és  llum d’independència

canta el poble als seus líders empresonats.

Catalunya crucificada

ressucita victoriosa en una humanitat més digna.

Amb el record de la creu gravada al pit

els catalans inicien l’ascenció a la muntaya de la convivència en pau.

Ressurrecció és  victòria de l’amor dels catalans.

dilluns, 25 d’octubre de 2021

EROSTISME, PLATAFORMA A L’INFINIT

 


Erotisme, joia de la imatge humana,

il·lusió del cos, germà de l’esperit,

l’ésser humà obra d’art de l’artista diví.

Passió intel·ligent, dignifica,

passió irracional, perjudica.

Nuesa, mirall de transcendència sublim,

sexe, inspirador del desig del sol,

petó, nota musical del vers de les estrelles,

desig del cos, abraçades finites en l’infinit,

esperança de l’amor humà, saltar al del cel.

Quan jo soc tu, i tu ets jo,

som imatge humana del Creador celestial.

Déu a tu i a mi ens donà poder creador,

home i dona els va fer a imatge seva.

Erotisme, amor humà, plataforma a l’amor diví.

dissabte, 23 d’octubre de 2021

LA MORT GERMANA DE LA VIDA

 


Felicitat és la medalla del joc de la història,

l’ésser humà  juga en camp de l’existència,

dos jutges l’arbitren,

la vida xiula el començament,

la mort, l’acabament

el premi, guanyat o perdut.

La xiulada de la mort no és sempre de victòria,

massa sovint ho és de derrota.

Jo no vull que manipulin el meu jutge,

m’acompanya i espera comunicar-me

has guanyat.

Ella sap alló que el meu amo vol

i mentre dura el meu partit sovint m’avisa,

no t’equivoquis,

no taquis amb jugades equivocades la teva existència,

pensa que per perjudicar-te

alguns jugadors esdevenen jutges del partit manipulant-me

i et maten.

Siguis intel·ligent i si manipulat has estat bon jugador

t’acompanyarè a la porta de la teva victòria,

el partit només el pots perdre,

ningú  pot robar-te el teu trofeig.

La vida i la mort volen la teva felicitat eterna.

 

EL FRED ESTIMA PUIGCERDÀ

 


La natura vol la lírica per companya

i li demana al fred somriures per escriure poemes.

Les seves muses son estrelles

i l’escriptori una muntanya, un riu o també un llac.

Sovint el poemari son capses de gel,

curulles de poemes escrits

amb plomes de fred.

La natura no tem el fred, l’estima.

Hivern, font d’inspiració mística de l’ésser humà.

Fredor de fora provoca escalfors del cor,

lletres es mouen, formen paraules,

i amb elles la impremta hivernal

canta l’amor.

Un hivern feu l’amor patinant sobre un llac.

La nit freda allargà la ma a un dia de sol

i artistes del patí escrigueren poemes.

Plomes beuen tintes transparents

en tinters amb nom simbòlic de puc

i cada vers son traços d’uns patins

que escriuen sobre el paper glaçat, sentiments.

Dos grups juguen i es barallen per fer gols,

nois i noies,

escultures viuen en moviment,

dansen i ballen les músiques del vent;

petits atletes corren per ser els primers

i un patinador vingut del nord

captiva amb l’elegància de les gambades.

Un llac, el de Puigcerdà,

fou clínica del naixement d’un  nou nadó esportiu,

el dia del seu bateig

pares i padrins li van posar de nom,

Club de Gel Puigcerdà.

CADA DIA ÉS FESTA EN EL MEU COR

 


La festa és complerta si la vida és veritat,

el cor cada instant vol cantar l’alegria,

i el meu jo no sempre és veritat.

L’error sovint cega la mirada i la ment no pensa,

caic, em faig mal,

la sang del genoll em recorda que el dolor regenera,

els ulls ploren,

la veu demana perdó,

el cor batega esperança,

i el meu jo recuperaa l’alegria.

El perdó, el retorna a la dignitat,

la festa de cada dia del cor.

Caure pot ser error, aixecar-se triomf de la llibertat.

L’alegria de la llibertat és la veritat,

Viure la veritat, goig de la festa del cor.