El sol se’n va al seu repòs,
la llum esdevé silenci,
els meus ulls li desitgen bona nit,
i els seus llavis m’obsequien,
la meva cara,
un gerro de clavells vermells.
S’ha amagat,
les mercès li arribaran dormint,
les llegirà de matinada.
Cada clavell un petó,
cada petó la música d’un poema,
cada poema una lliçó del sol que no dorm.
Somia, amic, em diu un clavell,
el teu somni viu altres petons de l’astre rei,
gaudeixes somiant,
i el sol gaudeix fent petons,
petons amorosos a una altre contrada del món.
L’horitzó, al sol ponent,
és niu del silenci creador de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada