Carta oberta als amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès

Benvolguts i benvolgudes, tots i totes:  Passejant per la població, observant i escoltant, es respira l’alè i se sent el caliu poètics. Són moltes les formes en que es fa present i es manifesta i n’hi ha una, que és indiscutible, la mirada i una mirada il·lusionada és mirall dels poemes de la vida. I la poesia, com els sentiments humans i les emocions ,no té edat. Aquestes mirades il·lusionades són les precursores de la paraula que les proclama. I es capta o neix el poema. Es fan seu un poema d’altri i sovint escriuen el seu. I neix el desig de fer-lo gaudir a totes les seves amistats. Sortosament aquest desig té una plataforma, el recitals mensuals del Niu d’art de poesia de Parets del Vallès. Les portes són obertes a tothom i seria meravellós que el recital esdevinguès un diàleg poètic intergeneracional.

El diumenge, 11 de desembre de 2016 a les 18 h. Niu d’Art Poètic de Parets celebra el recital a la Sala Bassart de la Cooperativa i el tema, poesia nadalenca. Enriquiria la festa si es recitès també el poema en grup amb acompanyament musical.

La data tan avançada al Nadal es deu al canvi de dia per respecte al grup de Teatre Som i serem, que el diumenge dia 18 de desembre presenten la seva obra dramàtica a Cal Rajoler. I als amics de la poesia també els hi agrada el teatre.

Esperant gaudir de l’entusiasme de les persones de Parets que estimen la poesia, la més afectuosa salutació i el meu agraïment amb una felicitació d’un Nadal en pau i felicitat.

Molt atentament.

Joan Sala Vila, president del Niu d’art poètic.

Parets del Vallès, 2 de desembre de 2016.

Niu d’art poètic de Parets amb els joves

La qualitat d’un recital de poesia no la dóna el nombre de rapsodes sinó la intensitat amb que els recitadors i la gent del públic viuen el moment. El recital del diumenge, dia 20 de novembre de 2016 a la Sala Bassart, creà un ambient d’emotivitat poètica  per què  les paraules sortien del cor i els poemes llegits portaven missatges de vida. I es va viure una característica força significativa amb la comunió joventut-gent gran.  El grup de rap de CEM Maria Grever aportà l’entusiasme de la gent jove a la jovenesa de la gent gran. Els poemes recitats convidaven al diàleg intergeneracional i l’actuació del grup de Maria Grever encomenava l’entusiasme juvenil amb música i paraula als asssistents a la trobada cultural. La Sala Bassart de la Cooperativa fou testimoni mut d’una intercomunicació generacional amb dues vessants, la música i la poesia. Per l’ambient de la sala s’hi respirava un alè especial d’emotivitat poètica que es movia per fer arribar als amics joves de la poesia el desig de viure amb la seva col·laboració moments tan emotius com els que visqueren els joves assistents i la gent de mès edat, madura i jubilats. Pels aires de la sala s’hi albiraven moviments denunciadors dels amics de la poesia de Parets del Vallès que feien presagiar futurs més intensos encara, no només per la qualitat cultural de l’acte sinò pel nombre de participants. Aquesta és la il·lusió amb que treballa el Niu d’Art i convida a tots els paretans a participar-hi amb el recolzament de la seva presència i també de la seva participació activa recitant. El binomi juventud i gent madura i jubilada evidencià la bondat del camí cultural intergeneracional. El Niu d’Art us convida al proper recital amb temes de Nadal que per motius de bones relacions entre entitats s’ha avançat al dia 11 de desembre de 2016, diumenge. Motiu, no interferí en la representació teatral de Som i serem, perquè a la gent del Niu d’Art també li agrada el teatre, i quan els actors i actrius són de Parets, encara més.

La poesia en la vida dels pobles

Quan un poble ha superat les noces d’argent de la seva Festa Poètica no ha arribat només a la seva edat madura si no que la seva continuitat defineix voluntat integradora per alló que comporta refermar i enriquir la capacitat creadora del ser humà. Vint-i-set anys de la FESTA DE LES LLETRES CATALANES DEL VALLÈS ORIENTAL organitzades per Òmnium Cultural de la nostra comarca presenten un teixit cultural que més enllà de la paraula incorpora la identitat de país. Amb la modèstia de l’èxit de l’arbre plantat i fet crèixer retornar la mirada trenta anys enrere esdevè un exercici de memòria histórica per honorar aquelles persones, que ja no estan entre nosaltres, i que tenien fe en la cultura com a configuradora dels pobles. I aquesta fe amb motiu del milenari del Vallès Oriental que la Junta Directiva d’Òmnium Cultural desitjava crear un record permanent en la memòria dels pobles vallesans. I el primer pas de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental fou l’organització d’un concurs d’història referent als mil anys. L’equip d’historiadors dels Museu de Granollers fou el guanyador i Contrapunt de La Garriga publicà l’obra guardonada.

Fou precisament pel compromís d’un record cultural de referència que Ramon Casanovas, quina tasca cultural i política en defensa de Catalunya no li será mai prou reconeguda, em demanà la col·laboració i van nèixer els premis literaris. La primera convocatòria constava de dos premis, el de narrativa i el de poesia. Curiosament els jurats corresponents declararen els dos premis deserts, circumstància que no descoretjà als organitzadors perquè les decissions dels jurats hi afegien a la festa valor de seriositat, independència i constància de rigorositat. I precisament aquest comportament ha estat una de les raons de la continuitat i acceptació per part dels amics de les lletres catalanes. No és la meva intenció escriure la història, sinò donar valor als començaments i honorar a les persones que tingueren la idea. Tres noms mereixen ser recordats:

Jaume Camps, Ramon Casanovas i Josep Garrell, les persones representatives de la Junta d’Òmnium aquells anys. Gràcies a la seva il·lusió, al seu treball i a la seva fe en la cultura catalana fa vint-i-set anys que la Capital del Vallès Oriental celebra la seva festa de les lletres en la que la poesia hi ocupa un espai d’elit. No és aquest el moment de recordar noms importants de guardonats, que es mereixen un altre comentari, però sí deixar constància que entre els guardonats hi figuren noms importants, avui, en el camp de la poesia catalana i alguns d’ells del Vallès Oriental. La poesia configuradora dels pobles i com recordava un gran poeta allemany la història no la fan els polítics sinò els poetes. Amb aquestes lletres m’agradaria encoratjar a Òmnium Cultural del Vallès Oriental a no defallir en la seva tasca en la configuració de la nova Catalunya amb les armes millors que són les culturals.

Poesia, l’ànima dels pobles

El Niu d’art poètic de Parets del Vallès viu intensament la riquesa cultural i cívica de la poesia i un dels seus objectius porta a conscienciar i conèixer la veritat poètica de cada ésser humà. Aquesta consciència no significa que cada persona és un poeta a l’estil que es comparteix avui dia, no tothom se sent atret i capaç d’escriure poemes, però sí que tothom sent interiorment la bellesa del sentiment humà i la necessitat de viure’l. És aquesta la poesia que el Niu d’art de Parets convida a sentir i viure a tots els seus ciutadans des de totes les vessants de la seva existència. No és poeta només qui escriu poemes sinò el que sent la creativitat de la poesia en l’espai social que li ha tocat viure. Un bon comercial pot sentir-se poeta encara que no sàpiga escriure poemes. També és veritat que en aquest apartat de la vida, com en molts d’altres, hi ha persones que es creuen poetes perquè escriuen poemes que no porten enlloc però que cal respectar la seva il·lusió. En la poesia com en tots els àmbits de la vida cal saber entendre quin és el teu espai i quina és la teva capacitat.

I la poesia ens pot ensenyar a tots i totes com som i on estem. Malgrat les diferències i les possibles distàncies la gent senzilla i humil  demostra en la seva percepció una capacitat poètica de gran nivell. La meva humil experiència en recitals de diferents indrets de Catalunya m’ha alliçonat extraordinàriament de com viu la poesia molta gent de casa nostra i cap on dirigeixen les seves preferències. I normalment sempre envers els millors. Veritablement, la poesia és l’ànima dels pobles. I Parets del Vallès hi juga un paper il·lusionat.

El proper diumenge, dia 20 de novembre a les 18 h. a la Sala Bassart de la Cooperativa será escenari del recital mensual del Niu d’art dedicat als joves, als joves poetes i als joves rapsodes que acompanyaran als membres i amics del Niu d’art en el gaudi mensual de la poesia. Des d’el Niu d’art es convida a totes les entitats joves i als joves de les altres entitats i als joves individualment a participar-hi amb poemes propis o d’altri. Es desitja que esdevingui una vetllada d’una emotiva relació intergeneracional. Parets del Vallès amb la poesia envers una convivència rica culturalment perquè la poesia és ànima dels pobles.

Art i poesia, adobs de convivència

La vida és un jardí, regada amb l’aigua de moltes fonts. N’hi ha dues de trascendents, l’art i la poesia. I en el conreu d’aquest jardí hi col·laboren positivament petites trobades que gaudeixen missatges artístics i poètics. Trobades, que, a vegades, enriqueixen la petita convivència amb retrobaments que la distància ha fet més memorables. L’Auditori BARRADAS d’Hospitalet de Llobregat, en el marc del FESTIVAL ACRÒBATES, organitzà l’hora del conreu artístic i poètic amb la inauguració de l’exposició d’unes pintures de Jesús Costa interpretades poèticament per mí en el llibre ULLS DELS TEMPS PLOREN. L’acte verdaderament fou una festa de l’acrobàcia dels colors i de les lletres gaudida per amics de la cultura. I eren precisament els ulls del temps que ploraven amb expressions de moltes mirades perquè el mirar és el principi del conèixer i del desitjar. I en l’acte, la pluja d’una filosofia popular saonà la terra del jardì amb pensaments de Ramon Llull, amb encaixades d’amics i amb retrobaments històrics, en la història petita de la gent. No són sempre les grans trobades o els grans moviments que volen canviar la història quan la multiplicació d’actes com el de l’Auditori Barradas ajuden a refermar la consciència ciutadana i l’aigua de la cultura acarona les arrels més profundes de les convivències en pau i enriqueixen la identitat dels pobles i enforteixen la personalitat dels ciutadans. Jesús Costa, amb les seves pintures amb els ulls de protagonistes, ens convidava a mirar i els poemes meus volien ser el despertador del desig. Una trobada basada en la qualitat artística i poètica dels éssers humans que amb encaixades i abraçades signaren el poder de la cultura en el devenir d’un món millor.