ELS XICS DE GRANOLLERS ANXENETA DE LA GERMANA GRAN

 

  Dos pilars es donen les mans,

una forta abraçada signa fraternitat,

l’Agulla germana gran,

els Xics de Granollers,

senten l’escalfor de germans i germanes

i la Creu al bell mig de l’Agulla

beneeix la trobada.

Poema escrit amb lletres de roca i humanes

el vent el musica

i l’Auditori del cosmos

aplaudeix fins l’infinit les emocions sentides.

Els Xics amb un pilar de quatre

emulen la fe de l’anxaneta

i l’Agulla Germana Gran,

cos del pilar natura humanitat,

convida als Xics

a escoltar els batecs del cor.

Al Sot de Bac de Figaró-Montmany

només s’escoltaven els batecs d’un cor,

el cor de l’amor.

 

EL SOL M’HA FET UN PETÓ

 

                                                                   El sol se’n va al seu repòs,

la llum esdevé silenci,

els meus ulls li desitgen bona nit,

i els seus llavis m’obsequien,

la meva cara,

un gerro de clavells vermells.

S’ha amagat,

les mercès li arribaran dormint,

les llegirà de matinada.

Cada clavell un petó,

cada petó la música d’un poema,

cada poema una lliçó del sol que no dorm.

Somia, amic, em diu un clavell,

el teu somni  viu altres petons de l’astre rei,

gaudeixes somiant,

i el sol gaudeix fent petons,

petons amorosos a  una altre contrada del món.

L’horitzó, al sol ponent,

és niu del silenci creador de vida.

 

DESCALÇ

El contacte de la terra i de l’aigua,

acompanyat de l’acaronament de l’aire,

desperta en el meu cor

il·lusions per entendre les estrelles.

M’agradaria caminar descalç pel camí blau del cel.

Quan camino descalç

em sento més natura i més a prop del cel blau.

A vegades les espines em parlen,

s’ho passen bé xuclant gotes de la meva sang.

Aleshores, les roses somriuen, són vermelles,

se senten germanes meves.

Caminar descalç sobre la neu

el fred explica les seves històries;

trepitjar descalç brasses d’un foc,

fa entendre la veu del dolor,

jugar amb els peus nus amb l’aigua del mar,

fa viure paraules d’eternitat.

Les sensacions de la natura són paraules de vida.

Els peus són també ulls que miren i oídes que escolten.

El cos humà és paraula del món.