L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 29 de setembre del 2014

ARTS ESCÈNIQUES CAP DE SETMANA VALLÈS ORIENTAl, DEL 2 AL 5 D’0CTUBRE

GRANOLLERS
Teatre- auditori      dia 4 a les 21 h.  ROSARIO 
                                  dia 5 a les 19 h. LA PARTIDA (teatre)

Teatre Ponent         dia 4 a les 21 i 5 a les 17 h. CABARET DIABÒLIC cia.Quatrelements

CARDEDEU

Centre cultural        dia 4 a les 20h. ÀNIMA MALALTA , cia Indòmit teatre

PARETS DEL VALLES

Gelateria JIJO           dia 2 a les 19 h. CEM MARIA GRÈVER .orga. Binary emotions nights.       

                                   dia 3 a les 21h. Arkanine Spla Herpunk.org. Binary emotions nights

Can Rajoler              dia 5 a les 18’30 h. L’ESQUELLA DE LA TORRATXA, de Serafí Pitarra.Cia Egos teatre.

SANT PERE DE VILAMAJOR

Aire lliure.                Dia 5 a les 17h. Visita guiada i teatralitzada del llibre.”Confidències d’una àvia” de Teresa Sagrera. Sortida davant de l’Esglesia.

SANT CELONI

Ateneu (Sala Petita) dia 4 a les 20h. SISÈ FESTIVAL DE LES VEUS, amb Paca Rodrigo.

                                     Dia 5 a les 12h. PETITS PRÍNCEPS (espectacle familiar)

NIU D’ART POÈTIC RECORDA A WILIAM SHAKESPEARE

Els recitals mensuals poètics del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès, que han començat una nova etapa a la Sala de la Cooperativa, han enriquit el seu format amb la col·laboració d’artistes i col·lectius culturals, aportant a l’acte germanor i civisme. Cada quart diumenge de mes els membres del Niu d’Art i els seus amics dediquen uns moments de la seva vida a la poesía, poesía que pot ser pròpia o d’altri, però sempre recordant un poeta reconegut en el món de la literatura. Un membre del Niu d’Art glossa el poeta escollit fent esment de la seva vida però principalment valorant la seva aportació poètica. En el recital del mes de setembre, malgrat la pluja que acompanyà tarde i nit, hi assistiren una vintena d’amics de la poesía. Es va recordar la triple vessant de l’escriptor, dramaturg, poeta i actor de teatre i l’evolució mundial del seu reconeixement i els trets bàsics de la seva producció. En el camp literari la seva extraordinària obra se centrà en la dramatùrgia i en els poemes, bàsicament sonets. I s’esmentà com la seva vida incideix en la seva obra i quins foren els mitjans de la seva internacionalització i reconeixement mundial, l’òpera, el ballet, el cinema i la publicació de les seves produccions. Els membres i amics del Niu d’Art recitaren dos poemes cadascun, essent-ne un, obligatòriament, del poeta homenatjat. El final de festa va còrrer a càrrec del grup de Play Back del Niu d’art, amb les actuacions de Jaume i Lluisa, amb la cançó Vivo por ella, Jaume Anfruns amb Caruso, Joaquim Guardiola, amb  Penes i alegrías del amor, Maria Jesús, amb la Séptima Ola, cloent l’acte amb Pirineu, per Jaume Anfruns, amb l’aportació corresponent de tot el grup Pley back i dels assistents.

dissabte, 20 de setembre del 2014

ARIANA ABECASIS A BINARY EMOTIONS NIGHTS

Una nit de bonança esdevinguè una companyia amable i agradable a l’hora de gaudir del concert de la jove Ariana Abecasis. Un concert poètic-musical, creació plena d’intimitats i vivències personals, presentat com si fos en la intimitat entre amics que permet a les trobades donar-els hi un caire lúdic i casolà. La jove canto-autora, acompanyda per un guitarrista i un percusionista expansionà el seu sentit comunicatiu amb un afectuós regust de companyerisme. Petits comentaris intercalats entre cançó i cançó li donaven a la vetllada un regust força intens de familiaritat que ajudava a gaudir amb més complaença els missatges de la música i de les lletres. Però en el concert, al marge de la música, hi planava un instrument molt màgic i eloquent que competia amb la guitarra i la percussió per donar més intensitat al concert, era la veu que s’expansionava d’una manera espontània fins a tal punt que esdevenia el protagonista principal de la trobada poètico-artística. I aquest domini de la veu sintonitzava marevollsosament amb els temes musicats, temes eixits de la vida compartida i viscuts intensament, des de l’espai, la companyia, la invitació a ser amic, les entreteles de l’hivern, la llibertat i l’auto-trobar-se desprès d’un comiat per sempre. I no hi podía faltar en els temes d’intimitats la famosa poma. La poma de la vida. I entre tema i tema la presència del joc com element configurador de relacions humanes. Els missatges podien ser filosòficament profunds però existía un element amb capacitat d’integrar i convèncer, la música. Una música que le demanava a la veu saber modular els temps, els temps de la suavitat i la pau amb aquells altres de la força i la tempesta que una vegada coordinats definien l’equilibri musical de l’existència.

dilluns, 15 de setembre del 2014

ESBART DANSAIRE DE MOLLET A PARETS DEL VALLÈS

A la sortida de l’espectacle la valoració era unànime, extraordinari, excel·lent. Un recital poètic ballant. Però la característica enriquidora i espectacular rauia en l’agermanament de llenguatges i en la unitat de missatges. Un espectacle d’una gran profunditat mística-cultural i una demostració de com es construeix la globalitat. Els dansaires de Mollet van donar una lliçó de la capacitat comunicativa i de convicció de la dansa i com la llibetat d’expressió és definició d’un model de vida. L’espectacle estava dividit en dues parts: A) CANT ESPIRITUAL, de Joan Maragall i B) SOM DANSA, DE LLEVANT FINS A PONENT.
EL CANT ESPIRITUAL: escenografia senzilla però la coreografia excel·lent. Amb una vestimenta blanca que recordava les vestals gregues, traduides, elles i ells, sacerdoteses i sacerdots del segle XX, l’Esbart Dansaire de Mollet creà una meditació d’una gran profunditat mística en la que la música de Xavier Montsalvatge sublimava el poema de Joan Maragall, que des de bon principi recordava “ si el món és tan formós, senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre dels ulls nostres, / qué més ens podeu dar en una altra vida?”. Els  moviments acompassats i lents volien dibuixar alló que els ulls veien reflectit mentre els cors bategaven gaudint de la delícies de la pau. Veritablement una metàfora escenificada amb moviments ansiosos d’eternitat per la seva lentitud contemplativa. Tots els moviments, intel·ligentment pensats i coordinadament reproduits esdevenien un símbol d’un somni de transcedència arribat el moment que es comentava “tot el que veig se vos assembla en mi. / Dexeu-me creure, doncs, que sou aquí.”  L’escenificació esdevinguè una traducció de la intimitat humana que cerca la transcendència intuint la llum que li transporta.
SOM DANSA, DE LLEVANT FINS A PONENT: l’altra cara de la medalla plena d’un gran humanisme que des de la realitat de la vida s’hi endevinen camins com la dansa per regalar l’alegria a la humanitat. “És un clam per la unitat de la llengua a través de la dansa”. Així com en la primera part es defensava els drets d’un poble des de la religiositat, en la segona es feia desde la dansa, llenguatge germà de la paraula. Una creació de com el globalisme és possible des de l’individualisme, els dansaires de Mollet posaren davant dels ulls dels assistents a travès de la dansa el pluralisme del català sense perdre la unitat. La Franja de Ponent, l’Alguer, les Illes Balears, València i Tortosa, identitats d’un tot, oferiren als i les ballarines del Vallès la creació escénica d’una obra d’art amb tots els ingredients de bellesa i qualitat. En aquesta segona part el moviment esdevinguè més actiu, més parlador per cloure amb un alegoria de la immensitat de l’univers dansant al compàs de l’àliga real.
Un gran espectacle i sobre tot una extraordinària lliçó de la transcendència de la vida que palesa la veritat físicament i psíquica. Matèria i esperit indispensables per a la felicitat humana. Una excel·lent programació del Teatre de Can Rajoler.
 

diumenge, 14 de setembre del 2014

11 DE SETEMBRE 2014 A LES 19 H

RECITAL NIU D’ART A BINARY EMOTIONS NIGHTS
La Diada de l’11 de setmbre va ser present al recital de la Gelateria JIJO amb poemes de Montserrat Abelló, Martí Pol, Joan Maragall, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra, Vicent Estallès i poemes d’escriptors locals.
L’acte va començar amb un record de Monterrat Abelló llegint el seu poema: VISC PER NO MORIR. “Visc per no morir / i lluito per viure./ Per no perdre cap / d’aquests moments / que sé irrepetibles.” Una curta  glossa de la seva vida i quatre poemes seus recitats magistralment per Carme Manau i Maite Mompart foren el record de la gran poeta catalana.
El poema MEDITACIÓ ÚLTIMA de Martí Pol, quina lletra és la base de l’himne de la via catalana, la V de l’11 de setembre de 2014, fou l’entrada de la celebració poètica festiva de la gran festa catalana. “ARA ÉS L’HORA”, lema de l’exraordinària celebració, fou l’himne cantat i que el recital volia convertir-se en un espai més amb la poesía caminant cap a la independència.
La llengua castellana es va afegir a la festa, saludada pel presentador de l’acte, no com una enemiga sinó com una germana. Un dels poemes que no hi va faltar va ser LA CAMPANA DE SANT HONORAT, de Josep M. de Sagarra, que acaba amb “ Canons i lleis i forques, aixó rai! / Se’ns menjaran segons la seva gana, / però ningú pot ofegar-nos mai / la veu de la campana.”     El recital es va cloure amb AUCA A LA INDEPENDÈNCIA.
Entre clients de la Gelateria i els aficionats a la poesía, la Terrassa de l’establiment oferia un aspecte important pel nombre de persones i l’interès pel respecte i silenci adient a la trovada. L’acte era obert i amb aquest motiu es convidà als presents que ho desitgessin a participar recitant algun poema. Estic segur, que amb la continuitat, els amics de la cultura seran espontanis en propers recitals. Una sincera felicitació a la Gelateria JIJO i en especials als joves organitzadors de BINARY EMOTIONS NIGHTS.

dilluns, 8 de setembre del 2014

CONCERT D’INTERCANVI

Cor Amics de la Unió i Piccoli Cantori de Torino
Molt difícil valorar quina de les dues parts fou la millor, si la del Cor Amics de la Unió o la dels Piccoli Cantori di Torino, perquè les dues corals van brillar amb llum esplendent. Els o les de Granollers van exhibir una presentació un xic més teatral que li donava a la música un valor de més proximitat. Unes intervencions de les noies i nois, totes i tots de blanc, amb un caire festiu, agermanaven el cant a la convivència ciutadana i transformaven  la música en un éxtasi atemporal que donava intensitat a les vivències que empaltava. Amb la primera interpretació distribuits en forma circular englobant el públic entonaven una Ave Maria invitació a descobrir la realitat íntima artística de cada persona convidada a participar. Les altres tres interpretacions, una demostració de saber estar a l’escenari, un model de coordinació i una demostració de com també el cos tot ell canta amb els moviments de mans i braços. La música configuradora del model global de la persona, amb el cos, l’esperit i la veu.
La segona part de la coral italiana va centrar-se més en la musicalitat i en una format més estàtic  però amb una gran qualitat. Com el cor granollerí amb dues interpretacions també van acordonar els assistents insinuant camins sublims de la música, tant la religiosa com la més popular i lúdica. Seguretat en la modulació de la veu, moments d’una intensitat mística creant ambients immaterials i musicalment místics. Mentre amb la màxima atenció gaudia escoltant, pensava que el Concert merexia un escenari com el Teatre-Auditori, amb tots els respectes a la Sala Tarafa. Francament un espectacle musical que honora als protagonistes i a les ciutats i poblacions que els hi cedeixen les instalacions.
Una nota d’excel·lent pel dos directors, amb estils molt diferents però extraordinàriament efectius, més popular Josep Vila, més asceta Carlo Pavese, però dos grans pedagogs del llenguatge més espiritual de la humanitat com és la música.

dissabte, 6 de setembre del 2014

VALEN’S BAND A BINARY EMOTIONS NIGHTS

Una vetllada  musical, que de la humilitat i senzillesa en va fer el seu standart i de la seva actuació una creació de la cultura d’arrels populars. Valen’s Band, grup musical creat a l’Escola Maria Grèver, de Parets del Vallès, va demostrar la capacitat poètica de les persones i l’atracció popular que és capaç de desvetllar. Cançons amb lletra i música creades pel grup palesaren com la cultura incideix en la vida de les persones, de les que la creen i de les que la fan seva. El concert se centrà en una crítica social de caire polític, econòmic, cívic i social, amb una bona coordinació entre els cantants i els músics, de tal manera que es podia entendre força el missatge recolçat artísticament per la música i amb una nota molt significativa del saxo, que no només brodava sinò que, al mateix temps, signava, recalcant la qualitat del missatge. Presentada la vetllada a l’estil d’una màgia de bruixeria, les cançons esdevenien beuratges afrodisíacs amb la intenció de fer viure la intensitat del moment. L’acaronament musical de la primera intervenció volia ser un xarop per oblidar els mals moments i despertar l’esperança amb una canço amb títol “M’agradaria”, un somni d’amor. Beuratges màgics, tissanes, conjurs foren el conjunt de cançons que no oblidaren cap de les generacions, des dels més petits, passant pels pares i mares i arribant els avis, barrejant-hi temes, com la lluita de les dones per la seva llibertat, el domini hipòcrita del diner i també el reconeixement, que es mereixen  ciutats com Barcelona i un  d’especial per l’Escola que acull el grup, on els seus compenents es formen, avancen i s’obren camí. Sota l’ombre del lledoner, dedicada a l’Escola Maria Grèver de Parets del Vallès, fou la cançó que sintetitza la filosofía popular de l’art, a través de la música.