Les aigues
del mar són el mirall de la vida,
cada instant,
mentre remo, contemplo en l’aigua la meva mirada,
l’aigua em
guia i em diu com he de remar.
Les ones
revoltes demanen força i serenor,
les ones
tranquil·les aconsellen pau i constància,
les nits de
mar quieta són nits d’oració.
La barca
tranquil·la m’aconsella repós.
Les nits de
mar brava em demanen fe i confiança,
la barca es
gronxa portant il·lusions.
A l’albada
la barca em demana que remi,
el port és
encara llunyà,
el sol de
dia i la lluna de nit em diuen tu ets la barca.
La ment el
timoner,
els braços
els rems,
el cor el
vent que engreixa les veles,
i tu el
passatger que navega cap el port de vida temporal i eterna.
El port del
temps és el trampolí envers el port etern.
Remar són
els teus deures de fill de Déu.
