Quan era jove, en la meva etapa d’estudiant, m’entusiasmava
la poesia castellana de Santa Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu, Lope de
Vega, Tirso de Molina, Calderon de la Barca, que eren els autors que més ens
explicaven i teniem més a l’abast. En l’etapa dels meus estudis eclesiàstics l’absència
d’autors catalans era total. Un poeta escolapi, que més tard fou amic meu, m’obrí
els ulls a una altra poesia, encara que ell escrivia en castellà, però la seva
poesia respirava una emotivitat humana amb insinuacions místiques. Fou, una vegada
acabada l’etapa d’estudiant, que vaig endinsar-me en la poesia catalana,
malgrat la problemàtica política del temps dictatorial i va començar en el meu interior
una conversió literària. Els meus primers poemes els vaig escriure en castellà i
vaig tenir la gosadia de participar a les darreries dels anys cinquanta i
inicis dels seixanta del segle passat a uns Jocs Florals de Barcelona. Fou amb
aquesta circumstància quan el P.Ramon Castelltort em va animar a escriure i a
no defallir perquè em va dir que la meva poesia havia de triomfar. Vaig
continuar escribint però en català. No m’ha preocupat mai si tindria sort o no,
m’animava a escriure el benestar del meu estat d’ànim que em causava l’escriptura
d’un poema i en l’actualitat encara em marca la mateixa raó. La participació en
concursos esdevé un leimotiv que m’anima i m’ho fa passar bé i aquest és el
guardó més preuat. N’he assolit algun, no gaires, però la poesia és la meva
vida i m’ensenya a estimar. El primer poema guardonat fou a Balaguer, fa uns
quants d’anys, i el premi consistía en la publicació del poema seleccionat en
un llibre amb els poemes escollits. Fou una injecció de moral. El segon guardó
me’l donaren a Llinars del Vallès, el tercer a Caldes d’Estrach i el quart a Tona. Aquest
guardons em donarem més confiança en mi mateix i aquesta confiança m’ha portat
a la publicació dels següents llibres de poesia. ELS QUATRES DAUS DE LA VIDA,
la vida és un joc en el que l’aigua, l’aire, el foc i el fang en són els daus,
elements indispensables del ser humà. CÒCTEL DE L’AVI, un avi que enyora la
seva infància i li agrada tenir esperit de nen. BUFA EL VENT, les diferents
formes del vent són missatges de vida. ESTONES AMB EL MEU SILENCI, els records de la vida ajuden a rejovenir la vellesa.
GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS, una contemplació de l’amor humà a través de
la Bíblia esdevenint transcendent, sublim. I el darrer SÓN ELLES, reflexions
sobre les dones de la Bíblia i l seva aportació a tots nivells a la història.
La poesia des de la talaia de la meva senzillesa m’ha
ensenyat i m’ensenya a valorar la vida també des de la vessant dels errors. I
és precisament la contemplació del ser humà des de les seves limitacions i
mancances que em porta a pensar en la seva grandesa perquè té un a projecció
infinita, eterna. No entenc com una persona que viu poèticament, i tothom hi
pot viure, s’acabi tot amb la mort. Intueixo que la mort és la porta que dóna
pas a una altra vida poèticament perfecta. La grandesa de la creativitat humana
rau en el fet de portar al món éssers que tenen un destí d’eternitat. És el
gran poema de la vida.
