Comiat del Niu d’art poètic a l’any 2016

L’any que acomiadem ha estat un any culturalment enriquidor per a l’entitat poética de Parets del Vallès i l’experiència afegida li dóna més força a les seves ales per intentar volar més alt. Les dues fites més importants del Niu d’art són el concurs de Poesia Escolar i el Festival de la Poesia del més d’octubre.

En el 2016 s’hi afegí un Congrès de poesia popular, celebrat al restaurant La Salut. Els recitals mensuals s’han celebrat a la Sala Bassart de la Cooperativa amb la novetat que el de la Festa major d’Estiu es traslladà a Can Serra, que ofereix un excel·lent espai per a la poesia especialmente a l’estiu. Una de les novetats dels recitals fou la temàtica en la que la poesia de les dones hi assolí una presència considerable, al costat de la poesía de diferents nacions. La centralitat del Niu d’Art rau en la promoció der la poesia i cultura catalana però amb la mà estesa com s’ha demostrat en aquest any que acaba que s’ha allargat a la poesia de les dones, a les poesies del món i a la poesia moderna dels EE UU. També es dedicà un recital als joves en el que van tenir una participació excel·lent el Grup de Rap del CEM Maria Grèver. Niu d’art està obert al món, com ho palesà amb l’espectacle presentat al Teatre de Cal Rajoler , RAMON LLULL SOM TOTS I TOTES.

Entre les activitats, cal tenir en compte les Tertúlies que s’han celebrat al restaurant  Jardí i esperem que en un format nou tindran continuitat el 2017. El Niu d’art poètic de Parets del Vallès, està molt orgullós del seuss premis de poesia i treballa per millorar-los i convertir-los en un referent de la poesia catalana. No podem oblidar la col·laboració del CEM Maria Grever, com tampoc la nova entitat El Cuscus, amb aportacions musicals que comporten un molt important valor afegit a l'activitat poètica.

En aquesta tasca, agraïm la col·laboració de les escoles ACESCO, MONTSERRAT, TORRE MALLA I SINIA, que amb la seva pedagogia ajuden en la tasca de descobrir nous valors. I no oblidem el recolzament de l’Ajuntament perquè el Niu d’Art no podría portar endavant els seus projectes sense l’ajut municipal. El 2016 és història i el Niu d’art ha fet una bona feina de promoció de Parets, ajudant-hi Vallès Visió i Ràdio Parets. Però la directiva del Niu d’art vol anar més lluny i prepara el 2017 amb la continuitat dels recitals amb alguns petits canvis d’objectiu i d’indret, amb la continuitat del Congrès de poesia popular, amb un nou espectacle de poesia dedicat als poetes d’ahir i d’avui de la població i amb projectes nous que encara no estan preparats per donar a conèixer. En el que s’està treballant, i el seus resultats no seran immediats però no massa llunyans, en una pàgina web per dinamitzat el blog niud’art.entitats.parets. com i el poetes.parets. Per portar endavant i crèixer Niu d’Art fa una crida als amants de la literatura i en particular de la poesia perquè es fassin socis de l’entitat. Ho poden fer omplint les butlletes corresponents en cada recital i activitat de l’entitat. Niu d’Art Poètic vol ser una entitat cultural de referència de Parets del Vallès. Properament s’informarà del programa del 2017.

El darrer poema de Manuel Sánchez-Villanueva Arroyo

Ens ha dit adéu amb el darrer poema que obre les portes a l’eternitat. Manuel Sànchez-Villanueva estimava la poesia i la vivia intensament. La seva veu modelava les imatges dibuixades amb paraules i esculpia les emocions amb la veu. Fou un rapsode important del Niu d’Art Poètic de Parets. Guanyar el premi era un valor afegit per què per a ell el més important era poder participar. La seva participació en la Festa de la Poesia del Niu d’art era per a ell també una festa de l’esperit, perquè un poema és l’anima de les persones que omple de felicitat l’entorn i fa viure aquella essència de la vida que no es pot explicar amb paraules. I Manuel Sànchez-Villanueva era un mestre en la rapsòdia que no només comunicava, sinò que emocionava i feia viure. Tretze anys l’escenari de Can Rajoler fou testimoni de la seva dedicació a la poesia, guanyant el premi en tres oportunitats i actuant de jurat en una d’elles. Manuel fou constant, agraït i una reconeixedor dels premis que s’atorgaven. De formació castellana i enamorat de la poesia hispana, dedicà una esforç d’agraït quan en el Concurs de Parets s’implantà recitar una poesia en català. I un dels tres guardons, l’assolí recitant també en català. Amant de la seva llengua, respectuós amb la del pais on vivia, la poesia era per a ell un missatge d’amistat i de bona convivència. La seva presència a la Festa de la Poesia de Parets ho palesava. Estic convençut que amb la seva mort esdevinguè un millor rapsode encara. Un rapsode que la transcendència l’ha col·locat en el millor dels escenaris i davant el millor jurat i el millor públic. Fins sempre, amic Manuel Sànchez-Villanueva Arroyo.

Tarda poética a Olot

La tarda-nit era freda però el caliu que alenava l’ambient del Cafè Art Fontanella XII li donava a la trobada d’amics de la poesia un aire lluminós i net. Aquell aire de la primera nit de Nadal que els pastors escoltaven el missatge de pau als homes de bona voluntat. Per què la centralitat de la trobada poètica dibuixava en silenci l’himne de la llum d’una nit d’estrelles. I en el Cafè Art Fonatnella XII hi brillaven onze estrelles amb trenta tres raigs de llum que naixien de les paraules dels poetes, pastors i mags. Els seus poemes eren un obsequi a la humanitat com l’encens, l’or i la mirra o els formatges de llet de cabra i fruits del camp. La Garrotxa, la comarca volcánica, amb la trobada poética va viure una explosió cultural, que dirigía la sea lava al cor dels assistents afavorits per l’escalf d’un foc intern, aquest cop, de la fondària dels cors. Onze poetes majoritàriament de la comarca amb la incorporació d’amics d’altres indrets catalans, enamorats dels cràters que recorden la força de l’amor, el foc  de la natura. Trenta tres poemes molt aplaudits que esdevenien besades poètiques amb la veritat de l’alegria i del sacrifici, memòria de la facultat de somriure i plorar del ser humà.

Trobada, que a la vegada esdevenia un diàleg intergeneracional per l’edat dels poetes i una abraçada de germanor en la igualtat home-dona. Uns detalls enriquidors li donaven a l’acte un caire d’universalitat per la presència de la presidenta i de la presentadora, dues dones de cultures alienes però iguals en l’humanisme. Les minories ètniques esdevenen majoritàries quan es donen la mà i reciten i canten les emocions del cor.Arrodonia la festa, Mariona Comellas, amb cançons populars de Nadal i de la contrada donant-li a l’ambient del Cafè Bar aquell clima de bona voluntat de les músiques de la cova de Betleem. Poetes i assistents, al sentir la fredor de l’aire en la tornada cap a la llar, no era menester alçar els ulls a les estrelles perquè les estrelles era cadascú d’ells i elles. Bon Nadal amb el desig que ho sigui cada dia.

La música una teràpia nadalenca

El concert de Nadal 2016 de l’escola de música Maria Grever, de Parets del Vallès, convidava a somiar la bellesa natural de l’ésser humà contemplada en un jardí de flors multicolors que encomenaven les essències més intenses de les sensibilitats humanes. Les diferències naturals viscudes per cada persona respiraven un alè exigent de convivència que necessita donar-se les mans per ballar la dansa més bella del món que és la vida en pau. La música viscuda per persones amb discapacitats mentals era el tema central del concert. Senzillament una intensa lliçó de relacions humanes, quan de veritat el progrès social busca la felicitat. Per què la felicitat es viu, sigui quina sigui la capacitat psíquica de cada persona. Quan el got és ple la felicitat s’encomana. Quan és buit la foscor domina, hi manca la llum que és vida. El missatge del concert mereixia la nota més alta. Era impressionant el ple que presentava el Teatre de Can Rajoler que li va fer un gol al partit de futbol que es jugava a la mateixa hora. És veritat, penso, que la majoria d’assistents eren familiars dels protagonistes, com manen els cànons de la formació que els pares i avis imparteixen als fills i néts.

En el concert de CEM Maria Grever, la música que es presentava per ser aplaudida era la música del cor, la de la il·lusió, perquè ser músic m’ajudarà a ser més persona, a ser igual a tothom. Era una  meravella comprovar la mirada dels nens i nens, nois i noies, sobre les seves mans quan teclejaven el piano, pulsaven les cordes de la guitarra, arrencaven els sons del violí, bufaven les instruments de vent, gaudien amb la percussió i com els seus ulls s’il·luminaven amb els aplaudiments del públic. La durada del concert era una exigència de la centralitat dels protagonistes de la música.

L’alliçonament fou la millor de totes les notes musicals, per què es palesà que amb dedicació, constància i fe ningú és un descapacitat  per assolir els objectius de la seva felicitat. I l’ensenyança més preuada fou el valor de la música en la formació integral de les persones. El CEM Maria Grever, un orgull pedagògic de Parets del Vallès i la riquesa humana i social dels professors de l’Escola que de l’art en fan una teràpia i dels discapacitats persones normals. I un valor afegit, la fe dels familiars que donen ales als programes musicals de l’escola. El Concert de Nadal del CEM Maria Grever em portà a viure la música dels àngels que proclamaven la bona nova als pastors de Betlem.