L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 30 de juny del 2018

L'abraçada dels dos Jordis



                                         Plorava sota les reixes d’una finestra,
                                         no plorava de ràbia, plorava de goig,
                                         el gran argument de l’amor a Catalunya
                                         s’havia complert.
                                         Sense arriscar la vida les paraules no tenen sentit,
                                         en un racó d’una presó,
                                         meditar l’esclat de joia d’una victòria,
                                         et sents  i et fa un heroi,
                                         endevina el fum de la foguera,
                                         parla amb les estrelles,
                                         feu-nos un espai entre vosaltres,
                                         Catalunya és la nova estrella de l’univers.
                                         Una ma de cada Jordi
                                         oneja la bandera,
                                         el groc de l’or,
                                         el vermell de la sang,
                                         petonegen el blanc de la innocència
                                         i en el firmament és desplega
                                         l’arc de Sant Martí.
                                         La Coral de les estrelles entona
                                         “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor…”
                                         i al costat de les imatges dels dos Jordis empresonats,
                                        Jacint Verdaguer, els hi llegeix el Canigó,
                                        Pau Casals, toca El Cant del Ocells,
                                        Xirinacs els hi diu a cau d’orella,
                                        la victòria és dels arriscats
                                        i a la llunyania la imatge de Montserrat
                                        amb la música del Virolai.
                                        Els dos Jordis s’abracen
                                        Catalunya és independent.

divendres, 29 de juny del 2018

Fred i calor




                                   Patir el fred per sentir calor
                                   fred i calor agermanen instants,
                                   emoció trista es perd en la neu,
                                   la neu abrillanta la joia d’el campió.
                                   Fred i calor, germans en la vida,
                                   Fred i calor, campions en l’amor.
                                   El fred de tristors el treu l’abraçada,
                                   un petò retorna l’escalf de la mirada.
                                   Fred i calor, útils de l’artista,
                                   amb fred esculpeix el desig,
                                   amb calor fa gaudir l’obra d’art de la vida.


dijous, 28 de juny del 2018

Nou corredor de la torxa olímpica




                                     Nou relleu de la torxa de la llibertat,
                                     democràcia és llibertat i independència,
                                     el gran esport dels Jocs Olímpics de convivència
                                     universal.
                                     En la gran cursa dels pobles lliures,
                                     un nou corredor porta la torxa, Catalunya.
                                     Contraris del joc democràtic de la història,
                                     ho intentaren, no pogueren apagar-la,
                                     la torxa continua el seu relleu.
                                     Un altre relleu ja l’espera, Euskadi,
                                     aplaudeix Catalunya que corre segura i amb fe.
                                     Al seu pas l’aplaudeixen amics de la llibertat,
                                     la pancarta d’arribada és ja a la vista.
                                     El portador de la torxa és a prop d’encendre la flama
                                     i el nou jugador a punt d’entrar al vestidor
                                     del partit de la independència.

dimecres, 27 de juny del 2018

NO M’ESPANTA EL 155

Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes (article 155)

Són tres números que sumen 11,
els apóstols eren dotze i un el traidor.
L’ 11 són dos 1, exemple de bona entesa,
No es barallen i treballen
el traïdor és a fora i passen d’ell.
Passen d’ell, treballant i respectant la veu del poble,
fan la feina amb veritat i constància.
L’objectiu el bé del col·lectiu,
el resultat, la raó,
el 155 s’ho mira i desespera,
no pot entrar en acció.
El poble, calla, treballa, pensa i programa,
importa aprendre la lliçó,
amb la lliçó ben apresa, matrícula d’honor.
El 155 desesperat,
es veu obligat a felicitar el seu contrari.
El treball intel·ligent supera  obstacles,
el treballador amb matrícula d’honor
rep el diploma de la llibertat.
La intel·ligència ha guanyat al 155.



dimarts, 26 de juny del 2018

No em deixis…



                                          M’agrada la companyia,
                                          m’ajuda a ser jo i entendre l’altre,
                                          m’ensenya que és estimar,
                                          en la meva solitud em diu que no estic sol.
                                          No marxis i em deixis sol,
                                          ho sé m’has dit que sempre serè al teu costat.
                                          La companyia del pensament
                                          enforteig el cor,
                                          alena la recerca de la veritat.
                                         Te’n vas, m’has estimat i encara m’estimes,
                                         la llunyania no és distància
                                         quan l’amor és l’espai de la vida.
                                         Te’n vas, no em deixes
                                         m’has ensenyat qué és la vera companyia.
                                         L’amor no té distàncies.

dilluns, 25 de juny del 2018

Llum que surt de la foscor



    
        Bufadors de la mentida intenten deixar a les fosques el poble,
        no saben que la foscor és germana de la llum,
        no saben entendre els somnis que desperten desig de veritat,
        els  crea el silenci en la nit per quan el sol desperti.
        Silenci, foscor, paraula i nit,
        són germanes bessones de la llum.
        Cap bufador maldestre coneixerà mai el forn de la foscor i la llum.
        no sap caminar a les fosques,
        no les coneix  i no en sabrà mai.
        Les fosques i la nit són llar de silenci,
        la llum i el dia, són escola de paraula,
        quan la nit fa un petó a la foscor
        esclata la llum del dia.
        Les persones i els pobles estimen el silenci i la paraula,
        reposen quan és fosc i treballen amb la llum del dia
        nit i dia, foscor i llum,
        vesteixen la veritat dels pobles lliures.
        A la finestra del meu cor, cada dia al despertar,
        els batecs hi escriuen
        tu ets lliure en el teu poble lliure,
        Catalunya.

diumenge, 24 de juny del 2018

L’HORITZÓ CADA DIA MÉS CATALÀ


                                          La paraula és missatgera de llum,

                                          les armes són missatge d’odi i terror.
                                          Qui treballa amb les armes, odia la paraula,
                                          no sap, ni vol parlar.
                                          La paraula és essència del ser humà.
                                          No estimar la paraula, és guerra a l’amor,
                                          l’amor és el tot en la vida.
                                          És trist veure Catalunya sota el poder de les armes,
                                          la guerra contra la cultura.
                                          Catalunya és cultura,
                                          Catalunya és pau i convivència,
                                          la veritat de Catalunya cega els ulls de les armes,
                                          per resposta les armes persegueixen la gent cculta.
                                          Catalunya no vol el joc de la guerra
                                          el seu joc és la cultura i la paraula.
                                          Cultura i paraula, àngels d’una convivència en pau.

dissabte, 23 de juny del 2018

El cor dibuixa



                                Les lleis del cor són infalibles.
                                Eren milions els cors que bategaven ford,
                                Madrid es tapava les orelles per no escoltar,
                                però ai! els ulls encegaren la capital hispana
                                amb raigs de llum.
                                Les llambordes i el ciment dels seus carrers
                                s’esquerdaven pel foc d’un alé invisible,
                                eren aquestes les armes que conquerien Madrid.
                               Gemecs de ferides clamaven venjança,
                                jo sóc la llei dibuixava el poder amb l’espasa.
                               Era massa pessant per continuar la lluita.
                               La llei d’Europa li feu caure de les mans.
                               La capital d’Espanya escolta el cor i la ment,
                               jo sóc jo i ells esdevindran jo,
                               clamava.
                               Una llàgrima va tacar el terra,
                               dibuixà la bandera catalana.

divendres, 22 de juny del 2018

LES ARMES I LA PARAULA EN LLUITA



                                 El poder és fort quan la paraula és feble,
                                 el poble condemnat a morir de set,
                                 només la paraula pot fer rajar altra vegada la font.
                                 Betúlia era un poble assetjat per Holofernes,
                                 li tallà l’aigua per acabar amb la seva ressistència.
                                 La por del grans del poble fou vençuda per Judith.
                                 La seva bellesa fou  sentència de mort del general invasor,
                                 la seva intel·ligència brandà l’espasa de la bellesa,
                                 i sota les seves armes de guerra Holofernes morí.
                                 Les qualitats humanes al servei de la humanitat
                                 són  font d’aigua de llibertat.
                                 Catalunya com Betúlia està assetjada,
                                 Catalunya com Betúlia té la seva font d’aigua estroncada.
                                 Catalunya com Betúlia 
                                 gaudeix de la seva Judith que té fe, coratge i pensa.
                                 Catalunya com Judith branderà l’espasa de la bellesa,
                                 la veritat,
                                 Catalunya com Judith tallarà el cap de la política d’Espanya.
                                 La bellesa i la intel·ligència venceran les armes
                                 i com Betúlia, Catalunya, independent per què serà lliure.


dijous, 21 de juny del 2018

LA RESPOSTA ESTÀ EN EL SILENCI



                               Tanco els ulls i pregunto al cor,
                               quin és el meu destí?
                               L’infinit,
                               em respon un raig de llum d’una estrella.
                               Obro els ulls, miro el cel blau,
                               i em pregunto, com s’hi arriba?
                               Sent feliç i fent-ne als altres,
                               em contesta la mateixa estrella.
                               I si els altres no m’accepten?
                               Podria ser, respon, que no fossis creïble.
                               M’embolcallo amb el silenci,
                               medito,
                               i mentre espero llegir en el meu cor la resposta,
                               una veu d’infant em diu suament,
                               estima,
                               si ets amor has assolit l’infinit.

dimecres, 20 de juny del 2018

LA MÚSICA ÉS EL SILENCI QUE ESCOLTA L’ESPERIT





                                El concert no s’escolta en cap teatre,
                                l’ànima no és espai, és
                                existència que no es palpa,
                                L’espectacle només el gaudeix l’esperit.
                                El silenci habita l’infinit,
                                la música s’incomoda en espais tancats.
                                L’esperit se l’emporta per companya,
                                el silenci l’acarona
                                i ella esdevé tot en ell.
                                El silenci
                                és música en el teatre de la nit.
                                La música
                                és silenci en els espectacles del dia.
                                Silenci i música
                                en l’infinit són  vida.
                                L’esperit aplaudeix el concert.
           



dimarts, 19 de juny del 2018

LA MEVA LLIBERTAT NO LA POT ANUL·LAR C AP LLEI



                                Em poden enmanillar,
                                la meva ment és intocable,
                                el pensament és eteri com el vent que escampa els núbols,
                                i els núbols porten aigua de llibertat.
                                Saonen la terra com les idees alimenten el desig,
                                I el desig és l’arada que treballa el camp.
                                El meu camp és  llibertat,
                                les collites que si fant alimenten la independència,
                                i el conreu d’aquest camp i els seus fruits
                                ningú me’l pot prohibir, ni me’ls pot prendre,
                                Són meus.
                                La meva ment, amiga d’altres ments del camp de Catalunya,
                                treballa coordinada i solidària,
                                i el poder de tantes ments és imparable.
                                No entreu a robar alló que no és vostre,
                                Conreeu els vostres camps,
                                us respectem,
                                amb quin dret ens els voleu robar?
                                L’enveja se us menja,
                                l’odi us cega,
                                penseu per fer mal,
                                el mal porta a un càstig pitjor que el foc.
                                Respecteu les nostres arades,
                                retireu les vostres armes,
                                conreem els nostres camps amb la paraula,
                                siguem lliures i solidaris.
                                Les vostres armes no conreen,
                                les nostres arades, sí.

dilluns, 18 de juny del 2018

La meva independència et respecta policia




                                Ser policia, guàrdia civil o soldat a Espanya,
                                barreja passions i urgències,
                                passions pels que en són vocacionals,
                                urgències perquè no troben altre treball.
                                La passió no dispensa de ser persona íntegra i solidària,
                                la urgència hi afegeix l’esforç per poder ser persona,
                                no és fácil ser policia integral.
                                Policia, guardia civil o soldat,
                                com a persona et respecto i defenso
                                com policia, guàrdia o soldat t’ho has de guanyar.
                                Fer complir la llei és defensar la gent,
                                no fer content a qui et mana.
                                La meva llibertat no me la pots pendre,
                                si me la prens perds la teva 
                                per què et negues com a persona,
                                només ets guardia, policia o soldat,
                                ser només l’ofici que tens i prou, és renunciar a ser persona.
                                I si renuncies, amb quin dret em demanes el meu DNI?
                                No ser lliure per fer el teu treball per què t’obliguen
                                què aportes a la convivència del teu país?
                                Senzillament, només odi.
                                És un trist ofici el teu si només és ser el que no ets.
                                Encara que m’emmanillis per què sóc independentista,
                                no t’odiarè, un capità millor que el teu
                                m’ha ensenyat a estimar-te. Però també
                                a ser independentista.


diumenge, 17 de juny del 2018

La mare de Déu d’El Pilar



                               Sobre un pilar solitària i mig amagada,
                               l’estàtua de la Verge vigila el món.
                               La política li ha pres la vigilància,
                               qui avui vigila no és la pau, són les armes.
                               Hipocresia humana,
                               desfilada militar en nom de la mare de Déu,
                               persecució armada als seus fills que són tots els humans.
                              Qué és el pilar, un observatori de guerra?
                              Un recinte d’amor de mare?
                              Senzillament una denúncia de la hipocresia d’uns pocs.
                              Verge del Pilar,
                              Mare de Déu de Montserrat,
                              Verge de Núria,
                              Mare de Déu dels dolors,
                              aquests i altres noms d’una mateixa mare.
                              És molt trist
                              que amb un d’aquest noms es justifiqui
                              persecucions dels seus fills.
                              Patrona de la guardia civil, sí,
                              però guàrdia civil que protegeixi els fills de la patrona,
                              són tots els humans,
                              també aquells que la política acusa de dolents,
                              dolents perquè acusen la política de no fer política,
                              l’acusen de manipulació.
                              És greu usar el nom de la mare com a contradicció.

dissabte, 16 de juny del 2018

La llum de l’esperança no s’apaga



                               No és fàcil caminar a les fosques,
                               la foscor amaga la llum, sovint, per què no l’apaguin,
                               té molts enemics la llum
                               i Catalunya manté encès el ble de l’eperança.
                               Són milions els cors catalans,
                               en el cor hi aviven el foc de la seva llum,
                               fa força d’anys que les seves flames admiren el món,
                               resten pocs dies per l’esclat volcànic lluminós de fe,
                               la lava de la fe que aviva l’esperança,
                               l’esperança, guia en el camí de l’amor,
                               Catalunya, estrella de fe, esperança i amor,
                               brillarà esplendorosa i solidària en el firmament d’Europa,
                               Catalunya dirà JO SÓC.         

divendres, 15 de juny del 2018

La independència és la victòria d’una creu



                                    La meva llibertat ningú me la pot pendre,
                                    llibertat és norma de convivència,
                                    convivència és acord de relacions lliures,
                                    la seva llei és l’amistat.
                                    Només l’odi i l’egoïsme són enemic d’un conviure just,
                                    és problema de ser persona o de no ser-ne.
                                    Milions d’anys d’història,
                                    massa homes i dones no saben encara que és la llibertat,
                                    es creuen deus i deeses i porten el mal viure.
                                    Al segle XXI, jo vull ser lliure
                                    estimo el meu poble que el tracten com esclau,
                                    a l’horitzó sortosament hi brilla una estrella,
                                    és l’estrella de l’amor.
                                    Crucificat per l’odi del poder, del diner i la política,
                                    ressucita en la veu del poble humil i senzill,
                                    dóna esperança i allunya la por,
                                    la seva creu és signe de llibertat.
                                    Catalunya, la teva creu ha guanyat la independència.

dimecres, 13 de juny del 2018

LA BARCA VA NAVEGANT



                              Les ones del mar escampen silencis profètics,                      
                              els peixos acompanyen la barca besant l’estela blanca.
                              El fons marí medita i sospira,
                              no enten la música de la barca.
                              Cap el tard el sol s’acomiada a ponent,
                              la lluna, pensativa, invita els mariners a meditar.
                              Tranquils, no juguen a cartes,
                              la barca serena no vol les remors del motor,
                              demana als mariners avançar remant.
                              No ho diu amb paraules, desvetlla el desig,
                              els marins entenen el llenguatge de la nau,
                              la nau vol arribar a port a celebrar la llibertat.
                              En el campanar del poble oneja la bandera,
                              les campanes repiquen a glòria.
                              Lentament entra al port,
                              escolta els sons de les campanes i les cançons de la gent,
                              la barca s’atura,
                              els mariners dempeus criden al·leluia, al·leluia.
                              La barca amb el seu silenci ha estat profeta,
                              navegant amb suaus moviments sobre les ones escrivia
                              Catalunya és independent.


dimarts, 12 de juny del 2018

SER JO




                               Jo vull ser jo.
                               Ser o no ser, obliga a pensar,
                               no ser és oblit, solitud de la foscor,
                               ser és presència, ulls oberts a la llum.
                               Jo vull ser llum interior de vida,
                               només així serà llum d’exterior d’amor.
                               Ser o no ser és un espai contemplatiu,
                               un espai que omple les ments i els cors,
                               on s’hi apren a viure.
                               Sóc o no sóc, una pregunta que espera resposta,
                               la resposta que espera la història és
                               sóc amor.

dilluns, 11 de juny del 2018

JO SÓC LA MEVA LLIBERTAT




                              Un sospir de l’ànima alena la intensitat d’un instant,
                              desperta el desig de passejar per l’infinit,
                              les ones del mar em diuen que sóc vaixell del futur,
                              una gavina rema amb les seves ales.
                              Sense motor la barca,
                              navega mar endins amb l’ocell amic per timoner.
                              Una estela blanca sobre les aigues del mar,
                              esdevé pentagrama d’una música marinera,
                              els peixos dansen al voltant de la barca,
                              i els meus ulls fiten il·lusions de la nit.
                              Passatger afortunat de la nau en llibertat,
                              contemtemplo un llunyà horitzó vermellós amb llàgrimes
                              blanques,
                              la gavina plega les ales,
                              reposa sobre la meva falda,
                              la barca balanceja suau gronxada per una sardana de peixos.
                              Acarício el seu plumatge,
                              un dofí salta i empren una cursa seguit per milers d’animals 
                              marins,
                              la barca sense rems segueix l’estela,
                              sol en la immensitat del mar,
                              un silenci musical embolcalla la meva ment.
                              La gavina empren el vol,
                              un éxtasi embriaga la meva ànima brindant amb  copa de llum,
                              i una estrella escriu en el vidre transparent
                              has conquerit la llibertat infinita.