Moments poètics en el jardí de les xarxes

 Internet entre moltes passejades convida a la poètica que transforma la història dels mals moments en una felicitat entre flors en  el bonic jardí de la humanitat humil i creïble. I en aquest jardì les parcel·les han estat LITERATURA D’INSOMNI i FACEBOOK. La sinceritat poètica mena per camins de mar i terra per gaudir de la llum, de la primavera i de l’amor, poemes en l’espai escrits per les estrelles inspiradores dels humans. ISRAEL CLARÀ, escriu a LITERATURA D’INSOMNI: ”En el crepuscle / de Cadaquès recorda / la llum dels cignes / a ritme d’Albinoni./ Dalí també els enyora”. Els batecs del cor dels humans, poetes, artistes, músics i poble alenen la vida i la convivència esdevé més feliç. I ho esdevé perquè sempre l’amor s’hi fa present com a LITERATURA D’INSOMNI ho publica NÚRIA RICOMÀ. “Porpres i rosats proclamen / primavera en plena tardor / com aquest teu bell batec / empeny el vell desig d’amor” Sempre és primavera quan es tracta d’estimar, com sempre s’enyora quan es desitja ser art. Però les relacions humanes no sempre poden gaudir del seu desig perquè la teva vida la mena la natura per  indrets d’humilitat i la grandesa la dóna la senzillesa perquè l’infinit està en l’amor i en la bellesa d’una flor, com el meu amic BEP D’UTXÍ ho expressa en aquest breu poema: “Sols et vaig poder regalar una flor de baladre / quan t’haguès volgut oferir un palau de marbre”. Senzillament si volem ser grans hem de ser humils i estimar la natura i la humanitat.