Recital 11 de setembre a Binary Emotions Nights

CONCERT D’INTERCANVI

Cor Amics de la Unió i Piccoli Cantori de Torino
Molt difícil valorar quina de les dues parts fou la millor, si la del Cor Amics de la Unió o la dels Piccoli Cantori di Torino, perquè les dues corals van brillar amb llum esplendent. Els o les de Granollers van exhibir una presentació un xic més teatral que li donava a la música un valor de més proximitat. Unes intervencions de les noies i nois, totes i tots de blanc, amb un caire festiu, agermanaven el cant a la convivència ciutadana i transformaven  la música en un éxtasi atemporal que donava intensitat a les vivències que empaltava. Amb la primera interpretació distribuits en forma circular englobant el públic entonaven una Ave Maria invitació a descobrir la realitat íntima artística de cada persona convidada a participar. Les altres tres interpretacions, una demostració de saber estar a l’escenari, un model de coordinació i una demostració de com també el cos tot ell canta amb els moviments de mans i braços. La música configuradora del model global de la persona, amb el cos, l’esperit i la veu.
La segona part de la coral italiana va centrar-se més en la musicalitat i en una format més estàtic  però amb una gran qualitat. Com el cor granollerí amb dues interpretacions també van acordonar els assistents insinuant camins sublims de la música, tant la religiosa com la més popular i lúdica. Seguretat en la modulació de la veu, moments d’una intensitat mística creant ambients immaterials i musicalment místics. Mentre amb la màxima atenció gaudia escoltant, pensava que el Concert merexia un escenari com el Teatre-Auditori, amb tots els respectes a la Sala Tarafa. Francament un espectacle musical que honora als protagonistes i a les ciutats i poblacions que els hi cedeixen les instalacions.

Una nota d’excel·lent pel dos directors, amb estils molt diferents però extraordinàriament efectius, més popular Josep Vila, més asceta Carlo Pavese, però dos grans pedagogs del llenguatge més espiritual de la humanitat com és la música.

VALEN’S BAND A BINARY EMOTIONS NIGHTS

Una vetllada  musical, que de la humilitat i senzillesa en va fer el seu standart i de la seva actuació una creació de la cultura d’arrels populars. Valen’s Band, grup musical creat a l’Escola Maria Grèver, de Parets del Vallès, va demostrar la capacitat poètica de les persones i l’atracció popular que és capaç de desvetllar. Cançons amb lletra i música creades pel grup palesaren com la cultura incideix en la vida de les persones, de les que la creen i de les que la fan seva. El concert se centrà en una crítica social de caire polític, econòmic, cívic i social, amb una bona coordinació entre els cantants i els músics, de tal manera que es podia entendre força el missatge recolçat artísticament per la música i amb una nota molt significativa del saxo, que no només brodava sinò que, al mateix temps, signava, recalcant la qualitat del missatge. Presentada la vetllada a l’estil d’una màgia de bruixeria, les cançons esdevenien beuratges afrodisíacs amb la intenció de fer viure la intensitat del moment. L’acaronament musical de la primera intervenció volia ser un xarop per oblidar els mals moments i despertar l’esperança amb una canço amb títol “M’agradaria”, un somni d’amor. Beuratges màgics, tissanes, conjurs foren el conjunt de cançons que no oblidaren cap de les generacions, des dels més petits, passant pels pares i mares i arribant els avis, barrejant-hi temes, com la lluita de les dones per la seva llibertat, el domini hipòcrita del diner i també el reconeixement, que es mereixen  ciutats com Barcelona i un  d’especial per l’Escola que acull el grup, on els seus compenents es formen, avancen i s’obren camí. Sota l’ombre del lledoner, dedicada a l’Escola Maria Grèver de Parets del Vallès, fou la cançó que sintetitza la filosofía popular de l’art, a través de la música.

Valen's band (Maria Grever)

EL PATI DE GELATERIA JI JO, AMB MÚSICA HIP HOP, JAZZ I FUNK

 De la mà de Binary Emotions Nights, Parets del Vallès va gaudir d’un concert jove del  grup de Terrassa Hawha Band amb un entusiasme fins un paroxisme encomanadís a persones que com jo no etenen ni idea del seu estil musical. Vaig intentar entendre el missatge musical jove, que malgrat perdia moltes paraules per una rapidesa, per a  mi, excessiva, m’arribava a l’ànima i ho relacionava amb l’etern dilema intergeneracional. Musicalment hi van abocar cos i ànima i entre línies vaig entendre dures crítiques d’hipocresia moral i política i una reivindicació dels joves en la vida social. Amb el llenguatge de la música llençaren missatges, que amb l’objectiu de fer-ho passar bé, dissimulaven la crítica i donaven vida a la seva llibertat, amb un rerefons profund i intencionat del seu dret a decidir en els assumptes que els hi pertanyen. La música interpretada tenia tota la capacitat comunicativa de l’estil jove amb insinuacions de vibracions vitals que abarquen tot el ventall de les relacions humanes, fins aquelles que són tractades de tabú. En els fons del fons l’explosió d’una urgència de diàleg intergeneracional, perquè els joves, pensen, escolten, creen, escriuen i comuniquen. El meu interés del concert rauia en com des de la meva filosofía entenia la música que generosament regalaren. A travès de la música vaig intuir-hi una invitació a la comprensió mútua. Curiosament entre el públic, que mereixien més nombrós, hi havia gent deles tres etapes generacionals. Un indici de que el diàleg és possible i, a vegades, es fa. Independentment de la qualitat artística, no és el meu fort, s’hi bellugava la qualitat humana. Binary Emotions Nights amb els pocs mitjans d’una crisi injusta, una vegada més, ha demostrat que les cares de la cultura són moltes i totes tenen un objectiu, el diàleg com a camí de pau. La forma externa pot semblar contrària però l’exterior és el camí per arribar a l’interior i aquest camí s’ha d’entendre perquè les mans esteses hi són. Enhorabona a La Hawha Band i a Binary Emotions Nights.

LA NIT

Paisatge mític de la vida,

amaga emocions

en la veu del poeta.

La foscor acapara colors negres,

avara de petons de la lluna,

adormida en estances de l’Eros.

Porta, en el ventre,

il·lusions del foc. Són camins,

curulls de fites mitològiques,

marges d’herbes remerieres,

de pols i pedres,

castigadors dels peus dels pelegrins

nocturs. Sota llum de les estrelles

somien  foscúries

i els ulls truquen finestres

imaginant somnis.

La nit,

paisatge dels follets i de les fades

alena atletes de la lluna,

que a l’alba quan el sol desperta

lliuren llur testimoni a l’horitzó.

La Hawha Band