teatre a LLiçà de VALL

PAU GENER GALIN AMB EL NIU D’ART POÈTIC DE PARETS DEL VALLÈS

El recital del mes de novembre esdevinguè un recital passat per aigua però l’aigua hi aportà la lluisor i netedat de la veritat poètica. El recital del més de novembre mereix la qualificació de privilegiat. Encara que en petit format podriem afirmar que pel Niu d’Art fou un dia històric. Històric perquè era la presentació d’una nova fita amb el lliurament a la guanyadora del premi del Primer Concurs de Poesia Jove Niu d’Art amb el desig de convertir-lo en un referent de la poesia jove catalana. Històric, també, perquè s’ha començat una nova etapa amb la presència dels poetes convidats. Pau Gener i Galín de Sant Celoni no només hi assistí desafiant el temporal sinò guanyant-se les simpaties del públic present.

Joan Sala Vila inicià la presentació del poeta convidat afirmant com de curiosa és la veritat de la vida, configuradora de l’existència. La primera vegada, va dir, que vaig assistir a un recital de Pau Gener, fa uns pocs anys a Sant Antoni de Vilamajor, a Can Cabrit, em vaig quedar fred, poèticament parlant, preguntant-me si alló que havia escoltat era o no poesia. La lectura dels seus dos darrers llibres TANCAT PER MANCANCES i HOME A L’AIGUA  m’han apropat a la llar de foc d’una casa de pagès i la seva escalfor m’ha fet viure la veritat de la poesia. Penso, va afegir, que hi té molt a veure el Montseny. No debades, Pau Gener és fill de Sant Celoni i el poemari de Guerau de Liost La Montanya d’Amatistes defineix l’ambient de l’entorn. Podem dir que la poesia de Pau Gener és un passeig per aquesta Montanya i, trepitjant les fulles seques de la tardor i les verdors de l’any, ens adonem d’una manera sorprenent de la presència de pedres precioses en formats inversemblans. En un poema del llibre HOME A L’AIGUA hi llegim  una expressió molt alliçonadora per la seva gran qualitat humana. Perquè malgrat les aparences, la poesia del poeta de Sant Celoni palesa un extraordinari fons humà. Diu: “De fet volem aixecar-li la faldilla a l’existència”. Alló que sembla una irreverència envers la dona esdevé una metàfora il·luminadora de la font verdadera de l’amor, que cal conèixer si de veritat es vol viure. Una manera molt directa i humana d’arribar a la part més íntima de la veritat de la vida. Perquè Pau Gener és un mestre de la filosofia poètica de les contradicions, de les irregularitats, dels entrebancs, de les pallassades, dels fangs i dels fongs. I el seu mestratge desperta curiositat, condició indispensable per parar-hi esment i començar a pensar. És l’inici del camí de la saviesa. Un curt poema de TANCAT PER MANCANCES ens ho demostra. “Nomès has d’entendre / que no s’ha d’entendre / el sobre és a la carta / el que el significat / és al missatge”. Un negació en una contradicció ens introdueix en saber diferenciar entre el missatger i la veritat del missatge. La intel·ligència s’ha de dedicar al missatge de l’interior de la carta. Realment el que fa és obrir els ulls a la realitat de la vida des de la inversemblança de la irrealitat. El llibre HOME A L’AIGUA, neda entre la poesia i la narrativa, amb afirmacions colpidores per la posssible confusió que ens produeix, però colpidora per conduir la ment, encara que sembli indirectament ho fa directament, a l’objecte que acabarà sent saviesa. Llegim aquest curt poema: “ I llavors el passat es queixa, i t’edulcora notablement el pis més alt dels pastís. Allà on les coses dolces toquen el cel, si hi ha sort. I justament salives, vas tot nu amb descansos.” La imatge de qui rep el missatge és prou clar: despullat i només els peus protegits. I malgrat tot, se t’ha presentat la possibilitat d’arribar al cim de la felicitat (pis més alt dels pastís. La felicitat toca el cel). Però per poder-ho assolir cal tenir molt present que s’ha de tocar de peus a terra, perquè ets un ésser mortal.

Un gran poeta de casa nostra que avui ens acompanya i ens farà viure la seva poesia. Donem pas al recital que amb poemes de Pau Gener ens ajudaran a un coneixment més aprofundit.

TEATRE 21,12 I 23 novembre de 2014-11-19

GRANOLLERS

Casa cultura Sant Francesc dia 23 a les 17’30 h.THE LITTEL CIRCUS, cia Mercè Framis. Teatre per a nens de 2 a 7 anys

Tatre Ponent, dia 22 a les 22h.:CABO SAN ROQUE+UDOL, cia Arcada Koncerts.

CANOVELLES

Can Palots, dia 22 a les 18 h.: CONCERT BENÈFIC DE SANTA CECÍLIA. Amics de la Unió.

                      Dia 23 a les 18 h.: ELS MEUS MARITS M’ENGANYEN, grup Teatre l’Aplec.

PARETS DEL VALLÈS

Can Rajoler, dia 22 a les 20’30 h.: BUFA EL VENT, recital poètic en gtres dimensions.

                        Dia 23 

 

SOMETINES TOO MUCH AIN’T ENOUGH

The Excitemens, grup musical taloner d’una veu, que segons la premsa és “la nova sensació de l’escena soul nacional; pura dinamita a l’escenari”. Totalment d’acord amb pura dinamita, evidentment molt explossiva en la cantant Koko Jean Davis. Un concert en el que les sensacions generals del públic eren molt distants de les meves. És cert que cal viure-ho tot i escoltar-ho tot i en el concert de Can rajoler de Parets hi vaig aprendre un capítol més del llibre de la vida. El dret a passar-ho bé i a gaudir en convivència. No discutirè la qualitat artística d’Excetiments però sí que disentirè dels límits entre música i sorolls, ja sien veu o sons d’instruments. Com també disentirè en la manera de gestionar la coreografia entre el moviments monotonia i els moviments vitals. I és precisament el fet de pensar en aquesta dicotomia que em porta a considerar la pluralitat de situacions que envolten el benestar, pluralitat ratificada per el concepte de felicitat entre les persones. Però alló que és important rau en el fet que aquests moments existeixin i encara que no em van satisfer penso que ho he entès i perquè les emocions són plurals, ho aplaudeixo. És aquella postura que aconsella no rebutjar i criticar negativament alló que no coneixes. La felicitat dels altres ha de conviure amb la pròpia. I aquest és el problema de la convivència. I des d’aquesta filosofia la convivència ciutadana es comparteix i es gaudeix millor. Del concert destacaria la capacitat comunicativa, expressiva i explossiva de la cantant, protagonista de l’espectacle que feia necessària una música igual d’explossiva. Com diu la invitació “un concert trepidant”. Compartir el benestar de la gent és norma de convivència i la cultura n’és el director d’orquestra.

 

EL CLAROBSCUR DEL BARROC

Sopar concert organitzat per AOVO

La Sala Basart Cooperativa de Parets del Vallès, la nit del 15 de novembre de 2015, esdevinguè un veritable auditori musical, amb una programació ambiciosa que agermanava dues arts, música i pintura, amb el vist i plau de la història. Un programa amabiciós pel seu contingut, pel seu significat, per la seva ambició i també per ser des de la senzillesa i humilitat una fita important en el que, avui, en diuen globalització.El públic assistent, termòmetre de la cultura artístico-musical d’un poble, aprofità l’esdeveniment per enriquir culturalment la seva personalitat. La memòria d’un passat memorable, musical i pictòric, és quelcom més que un record, és també un mirall on comparant la figura pròpia amb les d’ahir, la consciència afegeix nous colors a la imatge i rebutja sensacions no positives. Tres noms, amb història en el món de la música, feren viure la màgia del barroc en el camp les arts plàstiques i musicals i en el de la història amb un missatge molt pedagògic que aportava llums d’avui manllevades als focs d’ahir. Michel Wagemans, al clavicèmbal, Enric Vilalta amb la flauta travessara i Sílvia Rovira, soprano i conferenciant oferiren una trobada artística-musical, digna d’un gran ple en la sala auditori. Gaudir de pintures dels grans mestres de l’art com rerefons de composicions musicals barroques de compositors símbols reconeguts esdevenia un regal i un plaer que acaranonaven l’oída i la mirada, les portes dels sentiments i emocions dels humans. Sons i colors en harmonia són els grans animadors de l’existència, perquè els sons, música i paraula, i els colors són la mà estesa de les persones per a una bona convivència. Perquè el rerefons del concert organitzat per AOVO era senzillament una carta pedagógica enviada als cors dels assistents. Assistents que amb els seus aplaudiments les acceptaren i agraïren.

14,15 i 16 novbre. Arts Escèniques

 

GRANOLLERS

Teatre auditori: 15 novbre. 18 h.- L’EDREDÓ, cia Imcomplètes (Qu

                              16 novbre, 12 h, 17 h. i 18 h. PLANETA K. cia Imaginart.

Teatre Ponent: 15 novbre a les 21 h. i 16 novbre a les 19h: CARGOLS.cia Momos teatre.

CANOVELLES

Can Palots. 16 novbre a les 18h.: L’HORT DE CAN PRITROCS, teatre familiar.

CARDEDEU

Teatre C eCuCa.: 15 novbre a les 21h: ESTELLÈS DE MÀ A MÀ. Poesia a

                                16 novbre a les 17h: L’ENDRAPASOMNIS, teatre del Detall. Musical.

LA GARRIGA

El Patronat.: 15 de novbre. A les 20h.: ARA O MAI, espectacle musical

PARETS DEL VALLÈS

Can Rajoler: 16 novbre a les 18,30h.: SOMETINES TOO MACH AIN’T ENOUGH.concert.

SANT CELONI

Ateneu, 15 novbre a les 23 h.: MUCHACHITO Y SUS COIMPADRES, rumba-rock i swing.  

UN RECITAL PER CATALUNYA

Sóc una persona que creu molt en l’atzar com a vehicle d’esdeveniments i circumstàncies inesperades però que tenen molta incidència en la vida de les persones. Quan Frederic Roda em va proposar el dia 9 de novembre pel recital de poesia hi vaig donar la conformitat sense consultar l’agenda. Al comprovar que s’esqueia en el dia de la consulta no em va saber pas greu, me’n vaig alegrar. Seria un altra granet de sorra desprès de votar sí-sí. Em va semblar tot una profecia de llibertat perquè la poesia és aixó, llibertat d’esperit. Però el recital presenta la poesia vestida de núvia en el dia de les seves noces. La música i la dansa l’engalanen. Imagino una imatge poèticament transcendent de la meva Catalunya independent. El recital, amb l’excel·lent companyia de Paco Asensio, Ernest Briceño i Àgueda Murillo, serà la celebració de la victòria del poble català, un poble culturalment ric, creatiu, treballador i immensament històric. Esdevindrà, el 9N, una fita transcendent en la meva vida. La llibertat és l’amor fet realitat. El Teatre Ponent el marc ideal per a la celebració, per què la dramatúrgia és per ella mateixa conductora i definidora de la convivència humana. Celebrar l’amor a Catalunya poèticament amb amics i amigues és un regal de ressons infinits.