Cosint silencis, de Bertus Comapañó

La dramatúrgia de Bertus Comapañó és més que un viatge per la vida, és la vida mateixa que es mou en un obrador que s’esforça en trovar a la vida un vestit a mida. Goso afirmar que Cosint silencis és l’obra de teatre de Bertus que d’una manera més genuina agermana espectacle i realitat. El teatre de Bertus Compañó no es pot aïllar, és, i la seva essència el fa sovingt, difícil de païr. Cosint silencis va més enllà de la metàfora per descobrir la realitat histórica de la vida. Un fet tan freqüent com anar a recollir l’encàrrec d’un vestit de núvia esdevé fil conductor per reflexionar sobre la realitat de la vida des de l’òptica de les relacions humanes més íntimes i arriba a la conclusió definidora amb un títol  metafòric, Cosint silencis. La vida es viu habillada amb un teixit de silencis. L’escenografia de l’espectacle ho dóna a entendre prou subtilment. Una botiga de vestits femenins amb dos compartiments, obrador separat per un cortinatge de l’espai comercial. El començament amb una relació gimnàstica amorosa, ambdós només amb  banyador i la mateixa escena repetida al final de l’obra esdevé un clam prou clar i clamorós perquè malgrat molts esforços tot acaba continuant igual. La nuesa humana no trova el seu vestit. Les dues parts fonamentals de l’espectacle amb el canvi de personatge en l’obrador i el rebedor filosofa obertament sobre les diferències en les relacions humanes, els seus problemes, les seves dificultats, les seves diferències i com el canvi de papers no és fàcil. En l’obrador si descobreixedn els silencis que dissenyen el vestit de la humanitat. Les relacions de la diferència provocada per un cara a cara que desvia els sentiments però fa impossible continuar i com el missatger en busca del vestit es transforma en descobridor d’altres silencis profunds i que marquen vides però que finalment s’allunyen per impossibles conceptes socials. Una obra de teatre difícil per filosófica, difícil per la temàtica per a un món que no acaba d’entendre la naturalesa, difícil per certes gestualitats, difícil pels silencis que obliguen a una meditació que alenteix el caminar i difícil per la vida mateixa quan el diàleg no és sincer. Una gran reflexió de la vida, però sobre tot una difícil filosofía de les relacions amoroses que Bertus s’esforça en trovar-hi una solució poética. Difícil però necessària.