Bon any amb poesia!

L’any 2016, poèticament ha enriquit la meva ànima i obert la grandesa sublim del món de l’amistat. Aquell món que s’amaga darrere imatges, sovint inversemblants, però que en realitat són sospirs de l’esperit humà per assolir aquella felicitat que palpa però és difícil d’aconseguir. La felicitat en la mitologia de sempre té un objectiu de divinitat, esdevenir Déu, la perfecció infinita i absoluta. I la humanitat, l’ensuma i la vol, però no l’aconsegueix. És aquella mossegada a la poma del Paradís que deixà palès la diferència entre ser Déu i ésser humà. Però no tancà la porta de la transcendència, perquè en la conducta humana, fins en la més perversa, s’hi maga un desig d’absolut. Posem la ment en blanc i mesurem els comportaments polítics, econòmics i també religiosos i ens adonarem de com l’ésser humà es creu massa ser un dèu.

La mitologia de l’antigor continua en la democràcia actual. Per què, si no, una tan gran diferència entre rics i pobres? I en aquest anàlisi, la poesia ens aplana el camí. Ens ensenya quina és la possibilitat de la creativitat humana  més autèntica i verdadera que esdevé una imatge de la divinitat amb projecció de transcendència. És la pedagogia del perfeccionament humà que sent verdaderament imperfecte porta en el seu interior una aspiració divina. No confondre aspiració amb el ser absolut perquè cada etapa té el seu recorregut i el seu model d’existència. L’humà, mentre viu en el temps, és temporal, perfectible, i la convivència no atorga a ningú poders sobre natura. I és aquesta la gran lliçó de la poesia que ensenya a viure temporalment la sublimitat, aspirar a tocar amb l’esperit la perfecció absoluta. La poesia acompanya a la gent de bona voluntat que camina i li insinúa on ha de buscar la porta que l’acondueix a la felicitat. No debades, la poesia regna en tots els camps de l’existència humana: la lírica, l’èpica i la dramàtica. La poesia dibuixa el mapa de l’hàbitat humà terrenal, ensenya a ser persones i a aconduir l’aspiració d’esdevenir déu.

Una lliçó que la humanitat encara no ha assimilat, però que la gent senzilla la intueix, buscant la llibertat i desafiant les aigües tormentoses que poden conduir a la mort, essent la mort un objectiu millor, que viure sota el pes d’una política que es creu divina i maltracta els humans. La poesia és creativitat i amb ella la gent de bona voluntat treballa per una convivència digna per a tothom. La felicitat humanament no és plena sinò ho és pel cos i l’esperit. La poesia és un gran pedagog. Omplim el món de poesia.