El sol,
pedagog de la dignitat,
els vespres
fa vaga,
no amaga la
seva llum l’enriquex,
l’endemà
defensa amb més força la vida dels humans.
Alguns dies
sembla que fa vaga,
nùbols
amansen la seva llum, no la malmeten,
la fan més desitjable
i sovint saonen els camps de la vida.
La humanitat
no és perfecta, és lliure,
sovint
necessita neteges dels seus mals,
la pluja,
amiga del sol, és la forma de vaga i neteja.
Els pobles
de la terra no sempre són prou perfectes,
sovint la
imperfecció és imposada.
Catalunya,
el poble i els seus dirigents ho saben,
vol la
llibertat i els seus enemics l’esclavitzen,
el poble la
defensa amb veus de pau,
els
dirigents saben arriscar la seva vida amb dignitat,
Jordi Turull
i Jordi Sànchez lluiten amb la fam del cos i de l’esperit,
la vaga de
la fam és senyera de solidaritat i denúncia d’injustícia.
Demostració
sublim de l’amor a la humanitat,
els catalans també són humans.
sovint la
presó oneja amb més força i solidaritat
la bandera
dels drets humans,
és groga per
la defensa dels drets,
és vermella
per la sang del sacrifici i el dolor,
El groc i el
vermell, colors, també, de l’arc de Sant Martí,
globalitat
del blanc, color de la dignitat.
Vaga, groga
i vermella, en la veritat global de la pau.
Gran poeta Joan Sala Vila. El teu poema, crec que neix del teu sentiment d'amor,per tots els que sofreixen presó injusta i son capaços de fer una vaga de fam .
ResponElimina