L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 13 de juny del 2020

LA VEU DEL PENYASEGAT



Una veu silenciosa,
sense paraules mou sentiments i allarga la mà,
una mà que presiona els talons.
Senten desitjos, angoixes, alegries…
el cos en pateix i la ment tradueix.
El penyasegat agraeix la meva companyia,
em convida a dialogar,
i em diu que encara que és roca
té sentiments i sap estimar.
Les meves paraules, copets dels talons a la roca,
i unes passions, abans no conegudes, inunden el meu jo.
Em demana carícies de les meves mans,
mirades dels meus ulls intuint el seu art,
óns de la meva veu que li parlin de veritats,
i l’escalf del meu cos perquè em fa amic seu.
La veu del penyasegat em dóna gràcies,
estudia, recomana, la filosofia de l’aigua i del vent,
rebràs seguretat i confiança,
seràs penyasegat que definirà el teu jo.
Estima’m.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada