Ballar és donar la mà,
l’abraçada
amiga per gaudir l’amor,
el moviment
dolç i viu,
la il·lusió
d’estimar en cel blau
tenint per
parella la humanitat.
Ballo,
viure és
la dansa del cosmos,
els astres
aplaudeixen
solidaritats humanes,
el sol il·lumina moviments dels
dansaires,
de dia,
la lluna i les estrelles els somien de nit i
ballo
embogit amb la música de l’amor
infinit.
Ballo,
estimant, petonejant i plorant
d’alegria.
No ballo mai sol, sempre amb parella,
conjunt,
totes
i tots els dansaires del món
m’abracen i em donen la mà.
El meu ball és l’amor infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada