NIU D’ART POÈTIC RECORDA A WILIAM SHAKESPEARE

Els recitals mensuals poètics del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès, que han començat una nova etapa a la Sala de la Cooperativa, han enriquit el seu format amb la col·laboració d’artistes i col·lectius culturals, aportant a l’acte germanor i civisme. Cada quart diumenge de mes els membres del Niu d’Art i els seus amics dediquen uns moments de la seva vida a la poesía, poesía que pot ser pròpia o d’altri, però sempre recordant un poeta reconegut en el món de la literatura. Un membre del Niu d’Art glossa el poeta escollit fent esment de la seva vida però principalment valorant la seva aportació poètica. En el recital del mes de setembre, malgrat la pluja que acompanyà tarde i nit, hi assistiren una vintena d’amics de la poesía. Es va recordar la triple vessant de l’escriptor, dramaturg, poeta i actor de teatre i l’evolució mundial del seu reconeixement i els trets bàsics de la seva producció. En el camp literari la seva extraordinària obra se centrà en la dramatùrgia i en els poemes, bàsicament sonets. I s’esmentà com la seva vida incideix en la seva obra i quins foren els mitjans de la seva internacionalització i reconeixement mundial, l’òpera, el ballet, el cinema i la publicació de les seves produccions. Els membres i amics del Niu d’Art recitaren dos poemes cadascun, essent-ne un, obligatòriament, del poeta homenatjat. El final de festa va còrrer a càrrec del grup de Play Back del Niu d’art, amb les actuacions de Jaume i Lluisa, amb la cançó Vivo por ella, Jaume Anfruns amb Caruso, Joaquim Guardiola, amb  Penes i alegrías del amor, Maria Jesús, amb la Séptima Ola, cloent l’acte amb Pirineu, per Jaume Anfruns, amb l’aportació corresponent de tot el grup Pley back i dels assistents.

RECITAL POÈTIC

ARIANA ABECASIS A BINARY EMOTIONS NIGHTS

Una nit de bonança esdevinguè una companyia amable i agradable a l’hora de gaudir del concert de la jove Ariana Abecasis. Un concert poètic-musical, creació plena d’intimitats i vivències personals, presentat com si fos en la intimitat entre amics que permet a les trobades donar-els hi un caire lúdic i casolà. La jove canto-autora, acompanyda per un guitarrista i un percusionista expansionà el seu sentit comunicatiu amb un afectuós regust de companyerisme. Petits comentaris intercalats entre cançó i cançó li donaven a la vetllada un regust força intens de familiaritat que ajudava a gaudir amb més complaença els missatges de la música i de les lletres. Però en el concert, al marge de la música, hi planava un instrument molt màgic i eloquent que competia amb la guitarra i la percussió per donar més intensitat al concert, era la veu que s’expansionava d’una manera espontània fins a tal punt que esdevenia el protagonista principal de la trobada poètico-artística. I aquest domini de la veu sintonitzava marevollsosament amb els temes musicats, temes eixits de la vida compartida i viscuts intensament, des de l’espai, la companyia, la invitació a ser amic, les entreteles de l’hivern, la llibertat i l’auto-trobar-se desprès d’un comiat per sempre. I no hi podía faltar en els temes d’intimitats la famosa poma. La poma de la vida. I entre tema i tema la presència del joc com element configurador de relacions humanes. Els missatges podien ser filosòficament profunds però existía un element amb capacitat d’integrar i convèncer, la música. Una música que le demanava a la veu saber modular els temps, els temps de la suavitat i la pau amb aquells altres de la força i la tempesta que una vegada coordinats definien l’equilibri musical de l’existència.

ARIANA ABECASIS

Seis pájaros de un tiro

ESBART DANSAIRE DE MOLLET A PARETS DEL VALLÈS

A la sortida de l’espectacle la valoració era unànime, extraordinari, excel·lent. Un recital poètic ballant. Però la característica enriquidora i espectacular rauia en l’agermanament de llenguatges i en la unitat de missatges. Un espectacle d’una gran profunditat mística-cultural i una demostració de com es construeix la globalitat. Els dansaires de Mollet van donar una lliçó de la capacitat comunicativa i de convicció de la dansa i com la llibetat d’expressió és definició d’un model de vida. L’espectacle estava dividit en dues parts: A) CANT ESPIRITUAL, de Joan Maragall i B) SOM DANSA, DE LLEVANT FINS A PONENT.

EL CANT ESPIRITUAL: escenografia senzilla però la coreografia excel·lent. Amb una vestimenta blanca que recordava les vestals gregues, traduides, elles i ells, sacerdoteses i sacerdots del segle XX, l’Esbart Dansaire de Mollet creà una meditació d’una gran profunditat mística en la que la música de Xavier Montsalvatge sublimava el poema de Joan Maragall, que des de bon principi recordava “ si el món és tan formós, senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre dels ulls nostres, / qué més ens podeu dar en una altra vida?”. Els  moviments acompassats i lents volien dibuixar alló que els ulls veien reflectit mentre els cors bategaven gaudint de la delícies de la pau. Veritablement una metàfora escenificada amb moviments ansiosos d’eternitat per la seva lentitud contemplativa. Tots els moviments, intel·ligentment pensats i coordinadament reproduits esdevenien un símbol d’un somni de transcedència arribat el moment que es comentava “tot el que veig se vos assembla en mi. / Dexeu-me creure, doncs, que sou aquí.”  L’escenificació esdevinguè una traducció de la intimitat humana que cerca la transcendència intuint la llum que li transporta.

SOM DANSA, DE LLEVANT FINS A PONENT: l’altra cara de la medalla plena d’un gran humanisme que des de la realitat de la vida s’hi endevinen camins com la dansa per regalar l’alegria a la humanitat. “És un clam per la unitat de la llengua a través de la dansa”. Així com en la primera part es defensava els drets d’un poble des de la religiositat, en la segona es feia desde la dansa, llenguatge germà de la paraula. Una creació de com el globalisme és possible des de l’individualisme, els dansaires de Mollet posaren davant dels ulls dels assistents a travès de la dansa el pluralisme del català sense perdre la unitat. La Franja de Ponent, l’Alguer, les Illes Balears, València i Tortosa, identitats d’un tot, oferiren als i les ballarines del Vallès la creació escénica d’una obra d’art amb tots els ingredients de bellesa i qualitat. En aquesta segona part el moviment esdevinguè més actiu, més parlador per cloure amb un alegoria de la immensitat de l’univers dansant al compàs de l’àliga real.

Un gran espectacle i sobre tot una extraordinària lliçó de la transcendència de la vida que palesa la veritat físicament i psíquica. Matèria i esperit indispensables per a la felicitat humana. Una excel·lent programació del Teatre de Can Rajoler.

 

11 DE SETEMBRE 2014 A LES 19 H

RECITAL NIU D’ART A BINARY EMOTIONS NIGHTS

La Diada de l’11 de setmbre va ser present al recital de la Gelateria JIJO amb poemes de Montserrat Abelló, Martí Pol, Joan Maragall, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra, Vicent Estallès i poemes d’escriptors locals.

L’acte va començar amb un record de Monterrat Abelló llegint el seu poema: VISC PER NO MORIR. “Visc per no morir / i lluito per viure./ Per no perdre cap / d’aquests moments / que sé irrepetibles.” Una curta  glossa de la seva vida i quatre poemes seus recitats magistralment per Carme Manau i Maite Mompart foren el record de la gran poeta catalana.

El poema MEDITACIÓ ÚLTIMA de Martí Pol, quina lletra és la base de l’himne de la via catalana, la V de l’11 de setembre de 2014, fou l’entrada de la celebració poètica festiva de la gran festa catalana. “ARA ÉS L’HORA”, lema de l’exraordinària celebració, fou l’himne cantat i que el recital volia convertir-se en un espai més amb la poesía caminant cap a la independència.

La llengua castellana es va afegir a la festa, saludada pel presentador de l’acte, no com una enemiga sinó com una germana. Un dels poemes que no hi va faltar va ser LA CAMPANA DE SANT HONORAT, de Josep M. de Sagarra, que acaba amb “ Canons i lleis i forques, aixó rai! / Se’ns menjaran segons la seva gana, / però ningú pot ofegar-nos mai / la veu de la campana.”     El recital es va cloure amb AUCA A LA INDEPENDÈNCIA.

Entre clients de la Gelateria i els aficionats a la poesía, la Terrassa de l’establiment oferia un aspecte important pel nombre de persones i l’interès pel respecte i silenci adient a la trovada. L’acte era obert i amb aquest motiu es convidà als presents que ho desitgessin a participar recitant algun poema. Estic segur, que amb la continuitat, els amics de la cultura seran espontanis en propers recitals. Una sincera felicitació a la Gelateria JIJO i en especials als joves organitzadors de BINARY EMOTIONS NIGHTS.