L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Festa 2on Aniversari

Hermanados i agermanats palesa la bona convivència entre persones de dues cultures diferents que són capaces de viure i d'entendre's. Els germans són iguals per la sang i diferents per la identitat. I celebrar festes b asades en aquesta filosofia és un signe de maduresa humana, cívica i social. Totes les activitats que tenen por objectiu un agermanament mereixen les millors de les lloances. Saber conviure en les diferènciesés un signe políticament de maduresa i socialment d'universalitat. Perquè,encara que sembli impossible, totes les persones en la seva individualitat porten el segell de la univresalitat. I n o entendre aquesta qualitat és posar-se d'esquena a la vida i a la història.La meva méscordial felicitació a l'entitat de Parets del Vallès que de l'agermanament en fa un model de vida i un motiu de bona convivència.És una de les millors maneres de treballar per la pau del món.

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Carta oberta a tots els amics i amigues de la poesia de Parets del Vallès



Benvolguts ciutadans i ciutadanes: Per raons, totes elles respectables, el Sr. Jaume Anfruns va dimitir de president del Niu d’Art Poètic de Parets. L’assemblea de socis acceptà el meu nom, no essent jo ciutadà de Parets, però sí molt vinculat al Niu d’Art i també a la població. Només desitjo tenir la mateixa il·lusió i entusiasme del dimitit president per continuar la seva tasca, fer el Niu d’Art encara més universal i una entitat cultural capdavantera i envejada en el camp de la poesia. Conec força els poetes i poetesses de Parets i alguns dels seus llibres publicats que he llegit, com també l’entusiasme de biblioteques i escoles per aconseguir que cada paretà descobreixi el poeta que porta dins. I per fer-ho possible el Niu d’Art obra les portes a tots els seus actes i li plauria moltíssim la presència, en els recitals del darrer diumenge de cada mes, de rapsodes i poetes de totes les edats presentant poesies pròpies o d’altri. Des d’aquestes ratlles també convido a tots els paretans amics de la poesia i de l’art a la Festa de la Poesia que se celebrarà al Teatre de Cal Rajoler el dia 24 d’aquest mes d’octubre a les 18 h., en la qui hi actuaran onze rapsodes d’arreu de Catalunya i es lliuraran els premis de Poesia en els que hi han participat trenta poetes catalans. No m’allargo més, només afegir que el Niu d’art continua tenint la mà estesa a totes les entitats de la població oferint-les-hi  col·laboració i desitjant la seva. Tots junts per un Parets cultural capdavanter a Catalunya.
En nom meu i de tota la Junta una cordial salutació a tots els veïns i veïnes de Parets.
Joan Sala Vila, president.  

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Concert de CORDES DEL MON al Museu etnològic de Barcelona



Quatre anys d’obres han obert les portes d’un Museu remodelat i definidor de la importància de les persones en la configuració de la història. La inauguració de la segona etapa del Museu, celebrada en els jardins que l’envolten, presentà un programa d’una gran riquesa cultural popular en el que la música esdevingué la gran protagonista, com nom podia ser d’altra manera però la música dels pobles. En el concepte global de la història amb que es vol definir la humanitat, el grup musical que té dues seus, una en el Museu Etnològic i l’altra en el CEM Maria Grever de Parets, CORDES DEL MÓN definia perfectament la filosofia del missatge. Conjunt musical, dirigit per Ernest Briceño, Director de l’escola CEM Maria Grever, format per músics d’arreu del món interpretà peces musicals populars de diferents cultures i ètnies. El programa explicava amb prou claredat en que consisteix un món global. Els músics persones lliures interpretant músiques del món definien amb la seva actuació que allò verdaderament vàlid és la música, i la música és la manifestació de l’espiritualitat humana,verdader factor de les col·lectivitats en pau. La grandesa de l’acte va raure en la senzillesa dels orígens en una manifestació de la magnitud del ser humà que és capaç de crear instants de felicitat infinita. Per què la importància de l’acte humà no prové del seu valor econòmic sinó de la intensitat emotiva de les persones. I en el Concert del Museu Etnològic en cada nota musical i en cada paraula dels narradors hi bullia la passió dels cors de tots els assistents.

dilluns, 28 de setembre del 2015

Recital de la poesia de JOAN VINYOLI, per Acte Quatre


Joan Vinyoli, nat a Barcelona el 3 e3 juliol de 1914 i traspassat el 30 de novembre de 1984 és un dels poetes més representatius de lam poesia catalana del segle XX. La seva trajectòria literària l'han marcada tres influències, dues vitals i una literària. La primera la mort del seu pare quan ell tenia quatre anys, causa d'una infantesa amb moltes dificultats. Molt jove entra a treballar a l'editorial Labor on descobreix la seva predisposició literària. La segona, les poblacions de les seves vacances d'estiu, com ell mateix ho explica: "de més menys dels vuit anys alsm disset els vaig passar a Santa Coloma de Farners, La Selva, vila el paisatge de la qual ha estat literaturitzat en elgun dels meus primers llibres. Recordo que allí vaig passar les millors estones de la mena adolescència: les passejades a lam plaça, el tennis i els boscos". Però fou Begur "el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiuències de tot ordre, poètic i vital". La tercera la influència de Riba i Rilke que fou vital en la primerav etapa formativa i de consolidació.
La primerav etapa, de 1937 a 1984, li crea la creeativitat poiètica com si es tractès de quelcom misteriós i l'allunyès del concepte de treball. No li plau massa la poesia realista que predominava en aquells anys. La segona etapa va del 1970 al 1984 i la seva temàtica la marquen l'amor, la mort i lam poesia. És la plenitud de la seva creativitat en la que una mística espiritual esdevé una mena de nebulosa que embolcalla la seva existència. La paraula és en ell el tot com ens ho condensa amb aquest curt poema:
Tot és lluny i a prop,
i no s'acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja nomtinc res més.