Abans d’escriure aquest comentari he escoltat cançons
defensades en el OH Happy Dei, entre elles Sortir
per la finestra, Cançó de Bresses per una princesa negra, Chandelier, Gaudim
del silenci, llegit l’article de Jordi Riera, de Nació Granollers.cat i fet
un record de l’art actual de Granollers. M’ajudà a unes vivències artístiques
intenses el dia de la final de l’Oh Happy Dei, la circumstància de participar
en una vetllada poètica de gent jove a Barcelona i la visió del programa
musical en la tranquil·litat del silenci. El jove grup guanyador de la segona
edició del “Oh Happy Dei” m’ha ajudat a reflexionar sobre el sentit de la filosofia
de la vida i la incidència i importància de l’art en la convivència, amb un
incís, que considero cabdal, el protagonisme de la joventut. Protagonisme que
he viscut intensament i m’ he dedicat a recordar. El jove grup In Crescendo, no
és la primera vegada que ho escric, m’ha ajudat a descobrir a través del nom i
de la seva actuació, millor a corroborar, la base real i màgica de l’existència:
el ser. El nom In Crescendo no nomès em
diu que creixen sinò que són creixement. Que en cada moment del creixement gaudeixen de la
maduresa que se l’hi escau. En termes d’avaluació diriem que són perfectes en
el moment que viuen. Per què ho són, senzillament perquè són música. El ser és
indispensable per fer i estar. L’artista no ho és per viure sinò que viu perquè
ho és. I és precisament on hi trobem la raó de la creativitat. La poesia és
superior a la paraula, perquè poesia significa acció creativa. Crea els moments
artístics de l’existència. L’actuació del jove grup coral granollerí m’ha
acompanyat de la mà a fer un petit recorregut per l’art de la capital del
Vallès Occidental. Hi he vist la pintura difusa en la transcendència de Vicens
Viaplana, la intensitat poètica efímera de l’existència de les bombolles de Pep
Bou, els poemes d’Esteve Plantada i, en el dia a dia de la vida, els fogons de
la Fonda Europa. Senzillament escoltava els batecs culturals del cor de
Granollers, fonament imprescindible de l’existència dels pobles. Immers en el
meu pensament, mentre tornava a escoltar les veus de la jove coral In Crescendo,
em venien a la memòria les paraules del poeta alemany Holderlin que la història
no la fan el polítics sinò els poetes. I la poesia és l’art en totes les seves dimensions.
I acompanyava la reflexió creativa una altra de política, un poble amb el
capital cultural manifestat, per In Crescendo, avui, i per altres grups ,ahir,
és un poble que no pot perdre mai l’esperança d’un futur millor i d’un avui
digne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada