Parets del Vallès amb Ramon Llull

L’estimació per la cultura fou posada en evidència al Teatre de Cal Rajoler en l’espectacle  TOTS I TOTES SOM RAMON LLULL, ideat i programat per Niu d’Art Poètic. Amb el fil conductor del Llibre d’Amic e Amat es va viure en l’escenari i en la platea l’essència de la convivència humana que les reflexions del llibre de Llull expressen per cada dia de l’any. De la doctrina lluliana, que és fonamenltament mística que defineix la relació del ser humà amb la divinitat, es deduí la metàfora que aquesta relació la viuen les persones en l’assoliment d’una convivència en pau. I amb una proximitat més directa encara, la proposta fou que el ser amat era Parets, ens de convivencia, i l’amic, els ciutadans i ciutadanes de la població vallesana. I seguint la primera reflexió del llibre, què hi ha en tu, Amat, que em faci estimar-te, amb la resposta, estima hi ho descobriràs, es revertí la reflexió,  pregunta i resposta se sintetitzaren des d’el món de la cultura, amb poesia, música, pintura i dansa que palesaren les formes d’amor que portaven a la trobada amb l’amat, en el nostre cas Parets i Catalunya. En el diguem-ne espectacle cultural, el actors i espectadors en foren els protagonistes perquè seguint les reflexions de Llull tots i totes complien la norma de voler conèixer per tenir motius per desitjar i com a consequència amb l’acció personal, estimar. I aquesta reflexió el teatre de Can Rajoler la va viure amb molta cura. Un pintor va crear, a la vista de tothom, al llarg de l’acte, un quadre que presentava un paisatge, paisatge natural que simbolitzava el que definia la vetllada. La música esdevinguè protagonista central

sota la direcció  d’Ernest Briceño, violinista i Rafel Sala, guitarrista de projecció internacional amb la col·”laboració de Cuscus, que hi aportà una nota d’internacionalitat donant més sentit a la identitat individual. En la trobada es feu referència del món casteller, demanant un aplaudiment pels Manyacs de Parets, presents en esperit per dificultats físiques. Per què? Senzillament, perquè un castell simbolitza com s’assoleix la imatge perfecte de la convivència. Tots els elements són  imprescindibles i tots tenen el seu missatge, sense una bona base no hi ha castell, i els especialistes que aixequen la torre no hi tindrien presència. I cura, a mesura que s’enlaire el castell es fa més necessària la jovenesa i per acabar-lo la infantesa. Els castells palesen la filosofia de la convivència en la que es precisa, la humilitat, la senzillesa, la il·lusió i la innocència. A mesura que avançava l’acte es feia més evident la sensació de boig de l’amic que busca l’amat, follia que recordà musicalment la cançó Boig per tu. I l’espectacle assolí la seva màxima expressió amb la  sardana La santa espina, ballada per la Colla Sardana riellera, d’Osona amb la representació de les colles jove i veterana. La sardana símbol de la convivència que donant-se les mans crida ben fort que tots som germans. En la meva qualitat de President del Niu d’art, creador de l’espectacle, gràcies a tots els col·laboradors, participants i públic, gràcies Parets perquè els teus ciutadans estimen la cultura.