Parets del Vallès, com molts pobles de Catalunya, fan païs amb la poesia

La poesia, factor cultural, que del sentiment en fa un pas transcendent envers  el pensament, quan s’endinsa en el cor de les persones senzilles i humils, enamora i fa  gaudir al  compartir la sonoritat de la llengua catalana i se senten més integrades. La poesia és integradora, és cert, però també ho és que convida a estendre la mà a les persones d’altres idiomes que poèticament es volen agermanar. I és molt important per al païs que la seva gent s’enamori del seu llenguatge. Sortosament són molts els pobles i ciutats de Catalunya que de la poesia en fan rams de flors de l’amistat i convivència. Penso humilment que el sentiment poètic que viu la ciutadania és la base del pilar que aixequen els poetes del país. Pilar singular,pilar senzill, però pilar de poesia. Per què la poesia d’un poble esdevingui missatge universal per la seva qualitat, cal quen l’anxeneta que corona el pilar protagonitzi la veritat de l’art de la paraula i sortosament a Catalunya coronen molts bons poetes, homes i dones, el pilar de la seva poesia.

És molt important que els anxenetes se sentin segurs i com més gran esdevingui la base, més segur se sent el pilar. Aquesta base, a casa nostra, la configuren entitats dedicades a la poesia amb organitzacions de festivals, recitals, concursos, espectacles i presentacions de llibres de poesia. Afortunadament he tingut la sort de compartir i de ser part d’una entitat. Les mans esteses de la poesia que demanen amistat directament o a través de les xarxes formen un veritable jardí amb plantes de flors de tots colors. He gaudit de la Poesia a Puigcerdà, Artès, Tona, Mollet, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Granollers, Barcelona, Balaguer, Canet de Mar  i d’una manera especial a Parets dels Vallès, sent membre de l’entitat NIU D’ART POÈTIC. Que fa l’entitat paretana? Senzillament, organitza una recital cada més, que dedica a un poeta català, tenint molta cura de promocionar la poesia local i comarcal; un concurs de poesia per els alumnes de les escoles d’ESO de la población amb la festa corresponent; la festa de la poesia que se celebra el més d’ctubre i en la que es lliuren els premis dels guanyadors dels concursos de poesia inèdita i de rapsodes; tertúlies literàris i espectacles poètics, com el dedicat a Ramon Llull, amb el títol TOTES I TOTES SOM RAMON LLULL i el dedicat al poeta de Parets Isidre Oller,

amb el nom d’ “EL VENT ENS PARLA DE TU”;  en les tertúlies hi són frequents les presentacions de llibres de poesia, donant a conèixer la poesia de la gent que amb humilitat hi aporta a la cultura catalana el seu gra de sorra. Enguany tres membres del niu d’art han publicat. THE WIND CRIES MARY, d’Isidre Oller; GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS, de Joan Sala Vila i AMB LA MIRADA ALS EQUINOCCIS, d’Eulàlia Ripoll. Un treball amb el suport de les institucions, de les entitats culturals, esportives, recreatives i socials i sobre tot de la gent de Parets. No he escrit aquest comentari amb la intenció d’alliçonar sinò amb la de demostrar com amb la poesia es fa país en companyia de la cultura, l’esport, el civisme i la societat. Poèticament més catalans, també més lliures.