“L’abella és
ben petita comparada amb altres animals que volen, però la seva mel és la cosa
més dolça”. (Ecclesiàstic XI,3)
Relacions
humanes són fruits de la dignitat,
la dignitat
és mel de convivència,
la dolcesa
de la mel humana la fabriquen els humils,
no per volar
molt alt amb càrrecs que en diuen dignitats,
la dolcesa
de la seva convivència supera a la de la gent senzilla.
Massa
amargors pateixen les persones per culpa del poder.
L’abella més
petita que l’àguila
la guanya en
regalar felicitat.
El pobre que
s’arrosega per terra per manca de diners
encomana
dignitat denunciant les corrupcions.
El vol de
l’abella amb el néctar de les flors
denuncia als
poderosos robadors de la mel dels pobres,
creant misèria.
La dignitat
és una virtud que habita en els cors,
els cors més
grans són els de la gent pobra i senzilla.
La dignitat,
el poder orgullós l’enmalalteix
la dignitat,
la humilitat del pobre la fa dolça.
No per ser
més gran la persona és més humana.
L’abella
contemplant-la ens en dóna lliçons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada