Els pètals de les roses blanques
són pàgines del llibre del cor.
Geloses, quan el sol les desperta,
escriuen en cada pètal un poema,
sentiments de tots els colors que el blanc integra,
i les papellones a plena llum del dia,
els llegeixen, els aprenen i els reciten.
La llum demana als ocells que els musiquin,
al vent que passegi el perfum llur per boscos i jardín,
i als die de pluja a l’aigua
gaudir enamorada els batecs de cada lletra.
Les roses blanques del roser,
ballarines de les músiques del cosmos dansen en els teatres
sinfonies inspirades en les passions de la vida,
creades per l’amor.
De bon matí, el meu roser alena roses blanques,
jo sóc el meu roser,
la rosa de la vista intueix en la llum l’art de la vida,
la rosa de l’oída gaudeix amb els compassos de les passions,
la rosa del olfacte dóna vida als plaers de les flors,
la rosa del gust saboreja els regals de la terra,
la rosa del tacte agermana la felictat humana.
Les roses blanques del meu roser em fan viure l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada