Amb molta fe i esperança
en la
travessia del desert,
un oasi és
la veritat de l’esperança.
Palmeres i
fonts són la caritat de la vida.
L’ombra de les palmeres convida a dialogar amb el
sol,
l’aigua de
la font enriqueix l’esperit de la il·lusió,
l’oasis no és
l’indret assignat al poble,
és un repós
en el camí amb noves forces.
Catalunya en
la seva marxa
rep en els
oasis la força de l’esperit de llibertat,
el desert no
és infinit,
és una
espurna que penetra l’ànima
i omple de
veritat la persona.
Homes i
dones de Catalunya intueixen la fi del camí,
el darrer
oasi ha estat generós en la paraula i en la passió,
la llum de
la independència catalana
il·lumina la
verdadera llibertat del poble.
La caminada
pel desert de l’odi i la venjança queda enrere,
vençuda la
incomprensió,
la mà estesa
del catalans convida a la germanor.
Les ferides
han fet més fort l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada